El saló Nàutic es celebrarà del 26 al 30 de setembre i tota l'oferta es concentrarà al Port Vell.

El Port Vell es convertirà en l'únic emplaçament de les properes edicions del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Un nou model que persegueix facilitar la visita de compradors i aficionats i dinamitzar el sector. Una decisió acordada entre Fira Barcelona i l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques, Anen.

Segons l'estudi elaborat per una comissió integrada per representants de Fira Barcelona, del Comitè Organitzador del saló i d'Anen, la celebració del saló únicament al Port Vell durant cinc dies és la millor opció davant la conjuntura tan complexa per al sector nàutic espanyol. Per atraure més compradors amb la necessitat d'ajustar el cost de participació per als expositors.
El Port Vell permetrà acollir l'exposició flotant i en sec en una mateixa zona, en línia amb el format que adopten els salons líders a Europa com Cannes i La Rochelle (França), Southampton (Anglaterra) o Gènova (Itàlia).

Els visitants tindran més oportunitats de realitzar proves d'embarcacions en ampliar les eslores mínimes de vaixells a flotació als 8 metres, en lloc dels 12 metres d'edicions anteriors. Per això, els organitzadors preveuen que augmenti la presència de velers de mitjana eslora. Les embarcacions de menys de 8 metres es mostraran en un espai habilitat fora de l'aigua al Moll de la Fusta, juntament amb els altres productes i serveis nàutics.

L'objectiu de l'exercici ha estat posar a prova els protocols d'actuació en cas d'emergència del Pla d'autoprotecció del port.

En el supòsit de simulacre hi han intervingut mitjans humans, marítims i materials, amb l'objectiu de fer front a l'emergència.

En l'exercici d'avui, un mariner del Club Nàutic ha detectat l'incendi en un veler amarrat i ha donat l'avís que ha activat els protocols de trucades al 112 i al CECAT i els protocols d'actuació del port.

A continuació, la marineria del Club ha procedit a l'aïllament de l'embarcació incendiada, han contingut la possible fuita de combustible i han traslladat el ferit, que havia caigut a l'aigua a un punt de desembarcament. Els bombers han extingit l'incendi de l'embarcació i han col.laborat en l'assistència al ferit. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local s'han ocupat del control d'accessos i d'establir els perímetres de seguretat necessaris. El mateix ha fet el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil a la bocana del port.

Els efectius del SEM s'han fet càrrec de l 'atenció al ferit.

Els Bombers de la Generalitat han desplaçat dues autobombes i dos vehicles de comandament, amb un total de set efectius.

L'exercici ha estat organitzat per Ports de la Generalitat, la Direcció General de Protecció civil i el Club Nàutic Port de la Selva.

Aquest simulacre ha comptat amb la participació de diferents grups d'intervenció implicats en la resolució d'emergències, com ara els Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, Policia Local, Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil, Servei d'Emergències Mèdiques, el guardamolls, mariners del Club Nàutic i representants de l'Ajuntament del municipi.

Al llarg d'aquestes setmanes, el poble de Port de la Selva, oferirà activitats gastronòmiques, artístiques i culturals de gran interès per a tot aquell que vulgui gaudir de la cultura, la gastronomia i la natura.

L'inici de les Jornades té lloc el dia 12 de maig a les 18 h a la Sala de ball amb la presentació de les activitats de l'edició d'enguany, seguit d'un parlament i degustació d'escamarlans i gambes.

Dins de les Jornades trobem el SONAR KIDS, proposta d'oci familiar dirigida a nens i pares, activitat cultural nova dins de les Jornades. Espectacles, concerts i diversos tallers faran gaudir a tota la família durant tot el darrer cap de setmana del mes de maig.

La iniciativa cultural també inclou el Tramuntanart, Festival d'art contemporani, que durant tota una setmana a partir del 9 de juny, presentarà una exposició artística contemporània en el Passeig Marítim i en el Passeig Mil.lenni. També es podrà assistir a una subhasta fictícia de caixes de gambes i sardines de l'artista Carles Bros, acció que tancarà les Jornades.

Les Jornades integren la festa major de Sant Baldiri, cantada de caramelles i cançons tradicionals catalanes, teatre, sardanes, la revetlla de Sant Joan i la jornada Foixiana.

Aquest últim acte es tracta d'un itinerari, taula rodona i lectura dramatitzada entorn J.V. FOIX i la seva obra.

El Club Nàutic Port de la Selva, ha rebut la placa que ens acredita com a membres de l'Associació Catalana per a una Pesca Recreativa Responsable, de mans del seu president, el Sr. Ramón Aguilar.

El Club Nàutic Port de la Selva com a membre d'aquesta Associació manté el seu compromís de compatibilitat pel respecte del medi marí i la defensa de l'activitat dels nostres pescadors i l'organització d'esdeveniments esportius de pesca d'esbarjo.

Bonjour à tous, bon dia tots, 10 ans déjà !

Nous voilà sur le point d'entreprendre notre 10ème année de croisière sur notre Ovni 435 "OpSIS".
Et les "Bouteillàlamer" sont de retour !

Depuis la dernière Bouteillàlamer (Boute 2011-10) nous avons passé l'automne et l'hiver 2011-12 entre notre maison de Renens, Bruxelles, Barcelone et autres coins d'Europe visitant enfants, petits enfants, famille et amis.

Plusieurs d'entre vous aussi sont venus nous voir à Renens et ce fut un grand plaisir. Malheureusement, comme l'an dernier, le temps a été trop court pour vous visiter tous. C'est promis nous essayerons de n'oublier personne la prochaine fois.

Nous avons eu un hiver particulièrement froid avec, en particulier, une période polaire au début du mois de février pendant laquelle le thermomètre descendait régulièrement au dessous de -10 degrés. Il y avait bien longtemps que les ports de lac Léman n'avaient pas gelé, comme ici le vieux port de Morges (foto 1).

Nous voilà maintenant de retour à Deltaville (Virginie, USA) où nous avions laissé OpSIS au début du mois d'octobre dernier.

Comme à chaque fois c'est la litanie des travaux à réaliser pour remettre le bateau en état de naviguer: nettoyages divers, remise en place et en route des appareils démontés pour l'hivernage, petites réparations laissées pour compte l'année précédente et, surtout, ponçage de la coque et passage de celle-ci à la peinture antifouling (protection contre les algues et les coquillages). Sur OpSIS cette peinture étant bleue, c'est le moment où Isabelle se transforme en Stroumpfette (foto 2) !

Mais avant d'arriver à Deltaville nous avons fait une escale culturelle de deux jours à New York. Tout d'abord pour découvrir l'aile "américaine" du Metropolitan Museum, aile inaugurée tout récemment en janvier. Là, de nouveau nous avons pu admirer l'école impressionniste américaine que nous avions découverte l'an dernier.

Une école dont les peintres furent pratiquement tous formés à Paris dans la deuxième moitié du XIXème siècle.

De cette école on connait surtout en Europe Mary Cassat qui fut amie de Renoir, Monet, Utrillo et Manet et vécut une grande partie de sa vie en France. Mais on connait moins ceux qui rentrèrent aux USA et dont les tableaux n'en sont pas moins admirables.

L'an dernier nous vous avions parlé de notre découverte des tableaux de Childe Hassam (Boute 2011- 02).

com aime beaucoup également l'oeuvre de John Singer Sargent (1856-1925), principalement un portraitiste avec toujours une touche étrange pour ces personnages. Ainsi, au Metropolitan Museum, ce portrait filiforme de M. et Mme Phelps datant de 1897 avec les personnages étirés à l'extrême et cet homme à l'allure sévère dans l'ombre d'une épouse rayonnante (foto 3).

Toujours à New York, au Metropolitan Opera, nous avons eu la chance d'assister à une représentation d'anthologie de "La Traviata" de Verdi avec Natalie Dessay dans une mise en scène dépouillée de Willy Decker, où le drame se déroule dans une sorte d'arène, telle une mise à mort de l'héroïne, rythmée par une horloge qui égraine le temps qui lui reste à vivre (foto 4). Mais l'exceptionnel ce soir-là ce fut avant tout l'interprétation bouleversante de Dessay avec une beauté sonore, une délicatesse d'expression et une intensité dramatique que l'on n'avait pas connues depuis Callas.

Après cet intermède culturel et newyorkais nous avons pris le train pour rejoindre Deltaville en passant par Washington. Intéressante expérience que les trains américains, il est toutefois dommage que les voies n'aient pas été entretenues depuis qu'elles ont été posées aux XIXème siècle !

Nous sommes donc depuis près de deux semaines à Deltaville, archétype intéressant de l'Amérique profonde. En fait le district de Deltaville ce sont quelques 2'000 habitants avec 2 stations-service, un centre médical, un dentiste, quelques paysans dont un maraicher, une caserne de pompiers, un centre de protection civique (bingos les mardi), un petit supermarché et une supérette, une poissonnerie, un magasin d'alcools, un magasin général ("general store": jouets, vêtements, papeterie, droguerie, etc. ), un magasin de bricolage (très bien achalandé), 8 agences immobilières,
5 magasins de souvenirs (plus ou moins hideux), 2 magasins d'accastillage (bientôt réunis en un seul - ce sera le plus grand de toute la côte est des USA), 5 restaurants (pas un de vraiment correct), deux voileries, 15 chantiers navals ou marinas (abritant 3'000 bateaux), pas d'écoles (mais un ramassage scolaire remarquable vers les établissement du chef- lieu du conté), pas de boulangerie ni de bar mais... 13 églises (plus une loge maçonnique).

En première approche, l'an dernier nous avions estimé qu'il y avait 9 églises dans le district de Deltaville mais, dimanche dernier, nous avons mené une enquête exhaustive et en avons trouvé 13 (soit, en moyenne, une église pour 155 habitants !).

Laissez-nous vous en présenter douze (foto 5). 1) L'Église chrétienne de Philippe, des disciples du Christ ("Philippi Christian Church, disciples of Christ), c'est l'église du centre du village" - si tant est qu'il y ait un centre de village à Deltaville (le centre à Deltaville ce sont quelques maisons qui s'étirent sur 3km de part et d'autre de la route principale). 2) L'Église baptiste Zoar.

La nef a été détruite l'an dernier lors du passage de la tornade (foto 7), les fidèles se réunissent désormais dans les locaux adjacents. 3) La plus sévère. L'Église méthodiste du quartier de Locust Grove (un quartier à Deltaville ce sont quelques maisons perdues dans les champs). 4) L'Église méthodiste unifiée du quartier de Clarksbury, les fidèles ne doivent pas être très riches car son entretien laisse à désirer ! 5) L'Église baptiste première (Baptist First) du quatier de Amburg. 6) L'Église catholique de la Visitation, celle qui a le plus grand parking. 7) L'Église baptiste du quartier de Crafton. 8) L'Église méthodiste unifiée basse ("Lower united methodist church"), la plus vielle église du conté, datant de 1771 (depuis les architectes américains ont fait des progrès). 9) Notre préférée. Mignonne comme tout, perdue dans la forêt, c'est l'Église apostolique de Dieu en Jesus Christ, société anonyme (?) ("Church of God in Christ Jesus, Apostolic. Inc.").

10) L'Église baptiste du quartier de Spring Hill qui date de 1874, donc de la fin de la guerre de Sécession. 11) On a gardé pour la fin les deux plus étonnantes. D'abord l'Église "des eaux vivantes pour un nouveau début" (non ce n'est pas un hangar), une secte chrétienne non reconnue par les églises "institutionnelles" baptistes, méthodistes etc.. 12) Enfin, la plus vaste, l'Église de l'amitié, et sans doute la plus riche dont le pasteur s'est fait récemment offrir un avion par ses fidèles ! On vous a épargné l'Église de la nouvelle liberté, qui semble désaffectée ainsi que la loge maçonnique.

Ces églises sont non seulement des lieux de culte mais aussi (et peut-être surtout) des foyers de rencontre qui jouent un rôle social indispensable dans ce royaume de l'individualisme que sont les USA. Ainsi, ce vendredi, l'église chrétienne de Philippe organisait une soirée spaghetti afin de récolter des fonds pour payer les soins hospitaliers d'une de ses fidèles (sans doute sans assurance maladie).

Mais Deltaville c'est aussi une grande variété de maisons individuelles. Il y a les traditionnelles comme celle-ci (foto 6) que l'on verrait bien comme décor dans un feuilleton télévisé américain genre "La petite maison dans la prairie" ou encore celle-là (foto 7), la plus étonnante, que l'on croirait toute droite sortie d'un conte fantastique d'Edgar Allan Poe.

OpSIS est à l'eau depuis hier, samedi 21 avril. Dès que nous aurons fini les derniers préparatifs et que le temps s'y prêtera (depuis hier soir il pleut sans interruption avec beaucoup de vent) nous mettrons le cap vers le sud (foto 8). En effet, cette année nous explorerons les Bahamas en mai et juin.

Puis, en juillet, nos trois plus, petits enfants, Laura, Hugo et Elio, viendront nous rejoindre en Floride et ce sera plutôt une navigation entre les parcs d'attraction ! Retour en Suisse au début du mois d'août.

La prochaine Bouteillàlamer vous parviendra quand nous serons arrivés en Floride. En attendant, portez-vous bien et donnez-nous de vos nouvelles.
On vous embrasse tous,

una forta abraçada.

Isabelle et Joseph

El CNPS ha renovat les certificacions ISO 9001:2008, ISO 14001:2004 i EMAS III desprès d'haver superat favorablement l'auditoria de re-certificació duta a terme per l'entitat independent TÜV Rheinland.

Amb aquestes certificacions, es garanteix que el Sistema de Gestió es adequat i efectiu, en quan a la millora de l'eficàcia del sistema i del servei, tant pel que fa a la recollida dels requisits i indicacions dels clients com en l'aportació dels recursos que es requereixen.

Com a eina fonamental per a la millora continua, el Club compta amb un equip humà amb grans inquietuds i iniciatives que es centralitzen en les reunions d‘un Comitè de seguiment i en les que la Direcció aporta els recursos necessaris per a motivar-lo i formar-lo en aspectes relacionats en el seu lloc de treball.

21/03/2012

El turisme nàutic genera un despesa personal diària que sextuplica al del terrestre

L'entorn de Marina Port Vell porta a centenars de tripulants que romanen mesos a la ciutat

No tot el que viu a Barcelona ho fa sobre terra ferma. En alguns casos el moviment del mar acull molts residents temporals que dormen al límit de la ciutat, és a dir, al seu port i no sols per unes poques nits. Cada vegada són més els grans iots que vénen a la capital catalana per sotmetre's a tasques de manteniment. Recalen durant mesos i conformen una petita comunitat que, contra el que molts puguin pensar, no està integrada per potentats, sinó per tripulacions que s'integren en la rutina quotidiana. El seu apogeu ha propiciat diversos negocis per proporcionar-los tot tipus de servei. La rendibilitat està fora de dubte. Si el turisme de grans iots genera un despesa diària de 450 euros per persona (sis vegades el del terrestre), el de les seves tripulacions és menor però molt més durador.

A Barcelona hi ha grans vaixells recreatius passant l'hivern. La majoria a l'empara de Marina Barcelona 92, la drassana on es posen a punt per solcar el Carib o recórrer, a l'estiu, el Mediterrani. Només aquesta empresa compta amb més de 80 treballadors i dóna treball a altres 460 de tallers i serveis contractats. Visualitzar tot aquest engranatge és necessari per avaluar la conveniència, o no, que Barcelona assumeixi la imminent megatransformació de la seva marina, que la portarà d'albergar els actuals 413 amarraments (molts petits i domèstics) a un total de 150, donant protagonisme als iots de 30 a 180 metres d'eslora.

Entre els detractors està part del veïnat, amb por a què la marina es converteixi en un oasi per a milionaris, aïllat de la ciutat. En Marina Port Vell (ara a les mans de Salamanca Investment) defensen que les actuals instal.lacions estan "obsoletes", que hi ha una "gran demanda d'alt poder adquisitiu per a l'oferta econòmica i de serveis urbans" i que el canvi generarà molts llocs de treball. La mateixa dinàmica comparteixen les empreses que presten serveis al sector a la zona. Evolution és la que més àmbits comprèn, des de l'aprovisionament per a les tripulacions (de fins a 70 persones en iots de més de 160 metres) fins a la figura de conserge (similar a la d'un hotel de luxe) per proporcionar qualsevol cosa que demandin aquests residents temporals: "entrades per a espectacles, reserves d'hotels quan els visiten les seves parelles, pisos quan volen allotjar-se fora del vaixell, vehicles...", per no parlar de material i tot tipus de productes nàutics.

"La millora de la marina farà més atractiu el port i no sols portarà turisme de qualitat, sinó que augmentarà l'arribada de vaixells amb tripulacions que porten diners a Barcelona", argumenten, a primera línia de mar. Mentre que els amos de iots solen passar un parell o tres dies al capital catalana (al no poder fondejar en ella i limitar-se al turisme urbà més sibarita), els seus tripulants cobren un mínim de 2.500 euros mensuals (4.000 com a mitjana) nets, que destinen en gran manera al consum. "I són gent normal, contenta d'estar a Barcelona i que s'integra mentre roman aquí", relaten.

Marina Port Vell considera que amb les instal•lacions renovades s'atraurà a unes 600 embarcacions anuals de més de 30 metres d'eslora. Augmentaran els dos filons, el turístic (que ara es decanta per Antibes, Sardenya o Mallorca, per exemple, amb instal.lacions amb tot tipus de comoditats) i el de tripulants que vinguin a l'hivern. Aconseguir ser port base (on descansen) és una altra de les ambicions de Marina Port Vell, que invertirà més de 30 milions a la zona si l'ajuntament (que ha d'aprovar modificar el pla especial de la zona) li dóna via lliure. A l'Autoritat Portuaria de Barcelona opinen que millorar la marina serà positiu per al port i la ciutat, i són favorables al desenvolupament d'un cluster nàutic local, que proporcioni des de drassana a formació.

Un vaixell de 25 a 30 metres té un despesa mitjana de 890.000 euros a l'any, i un de més de 60, de més de quatre milions, amb dades de l'Associació Espanyola de Grans Iots. Quelcom així com el colofó al turisme de luxe que ja han disparat els nous hotels locals.

En Evolution indiquen que desenes de iots (només MB92 acull a uns 80 a l'any) s'alimenten del que l'empresa els proporciona via Boqueria, per exemple, es vesteixen a Barcelona, surten a sopar als seus restaurants, s'aprovisionen per a llargues temporades abans d'anar-se'n de ruta estival i tenen forts controls sanitaris i mediambientals.

26/03/2012

La Federació Catalana de Vela la millor del 2011

El CN Balís, CN Masnou i el CN Garraf entre els deu millors clubs de vela d'Espanya

La Federació Catalana de Vela (FCV), distingida com la millor federació autonòmica del 2011 per la Real Federació Espanyola de Vela. Al llarg del 2011, a Catalunya es van organitzar més de 800 competicions de vela. Els resultats aconseguits pels regatistes catalans en classes de vela lleugera considerades estratègiques per al desplegament de l'esport de la vela junt amb la qualitat de les competicions organitzades pels clubs han estat els motius principals pels que la Federació Catalana de Vela, amb 389 punts, ocupa el primer lloc del rànquing de federacions autonòmiques de 2011. El CN El Balís, amb 76 punts, està en quarta posició de la classificació per clubs, mentre el CN Masnou és cinquè amb 65 punts i el CN Garraf, desè amb 48 punts.

Aquesta classificació la du a terme la Real Federació Espanyola de Vela, que cada any avalua l'activitat i els resultats esportius aconseguits per cadascuna de les federacions territorials, els clubs i els propis esportistes a les classes considerades estratègiques.

14/03/2012

El Dragó del Rei, al Museu Olímpic

El 'Fortuna' de Munic'72 va ser donat pel rei Juan Carlos al novembre al Museu Samaranch de Barcelona.

Després de quatre mesos de complexa restauració a les drassanes d'Arenys de Mar, Varador2000, que dirigeix l'exregatista Xiqui Mas, i amb un cost d'aproximadament 60.000 euros que han pagat 27 empresaris catalans, grans amants de la nàutica i tots ells amics del Rei, el veler 'Fortuna' de la classe olímpica Dragó (E-16), amb el que el Rei va participar als Jocs Olímpics de Munic 1972, i que va donar a la ciutat de Barcelona el passat mes de novembre després de rebre'l en persona al Saló Nàutic, ja ocupa un lloc d'honor al Museu Olímpic i de l'Esport Juan Antonio Samaranch de Barcelona. L'acte d'entrega del vaixell, una autèntica joia de la vela lleugera i del que encara es conserven 80 peces com aquesta a tot Europa, el va formalitzar Luis Conde, president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, qui al costat de l'armador i íntim del Rei, Josep Cusí, han estat els grans promotors de la feliç idea de la recuperació, restauració i posterior donació al monarca espanyol.

Podeu consultar el butlletí complert aqui.

S'ha valorat els esforços dels clubs per contribuir a que l'esport de la Vela ampliï els seus horitzons tant a nivell nacional com internacional.

La Real Federació Espanyola de Vela ha distingit el Club Nàutic el Balís i al Club Nàutic Garraf com a dos dels 10 millors clubs nàutics d'Espanya durant el 2011.Segons ha comunicat la RFEV, per concedir aquesta important distinció s'ha valorat de forma especial la dedicació i els esforços dels dos clubs per contribuir a que l'esport de la Vela ampliï els seus horitzons tant a nivell nacional com internacional.

Els representants d'ambdós clubs rebran la placa acreditativa de mans de Gerardo Pombo, President de la Real Federació Espanyola de Vela, durant la Gala de la Vela 2012 que se celebrarà el proper dia 23 de març a Madrid.

La quarta edició de la Gala de la Vela congregarà a autoritats, esportistes i aficionats a aquest esport en totes les seves disciplines, per distingir els protagonistes de l'any amb els premis destacats de la vela, en les seves diferents categories. També es farà entrega dels trofeus als guanyadors de les Copes i els Campionats d'Espanya de Creuers del 2011. En un altre apartat, la RFEV homenatjarà als deu clubs nàutics i a les cinc federacions autonòmiques amb major activitat durant l'any passat. Segons el rànquing de clubs, que s'elabora atorgant punts per cada competició organitzada.


EL PERFIL - JOAN GUITART ROY

Joan Guitart Roy. 55 anys. Casat. Capità de la Marina Mercant. Director del Port Olímpic de Barcelona i Vicepresident de la Zona Costa Barcelona de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET). Capità del ‘Sirius' i el Rainbow Warrior de Greenpace.

"M'he trobat de cara amb la sisena flota de l'exèrcit dels EEUU, uns dotze vaixells, helicòpters, submarins que es dirigien a la Guerra del Golf del 92"

"Vaig conèixer a Lula da Silva, el Dalai Lama i Fidel Castro"

"Si de quelcom em sento orgullós de la meva gestió al port, és que sempre em controlat molt bé els impagats"

"Referent a l'ACPET, tinc que destacar que tot i que puguem ser competidors entre nosaltres, sempre hem anat de la mà"

M'ha sorprès gratament l'entrevista amb tot un "llop de mar", un home que desprèn una total confiança emmarcada per un rostre d'absoluta bondat, però acompanyat d'aquell nen trapella que tots em portat a dins i que ell sembla no haver perdut, sense dir-m'ho puc deduir que no s'ho ha passat gens malament al llarg de tots aquest anys.

Si bé es diu que l'experiència és una virtut, els puc assegurar que el Sr. Joan Guitart és un pou sense fons de aventures relacionades amb el món del mar. Després de dues hores i mitja d'entrevista m'ha faltat temps però en absolut ganes de seguir escoltant les mil i una histories que amb només 55 anys, ha viscut en Joan, que amb un to distés, afable i amb absoluta normalitat m'explica experiències que jo ni hagués somiat poder viure mai.

Des de Capità de grans bucs de càrrega amb viatges replets d'anècdotes per Sud Amèrica, Amèrica Central, Àfrica, Japó i tot el Mediterrani, entre d'altres indrets, fins a Director d'un dels principals ports de Catalunya i Espanya. 

¿Com van ser els seus inicis en el món de la nàutica?

Vaig realitzar els estudis per ser Capità de la Marina Mercant, el meu primer embarcament va ser l'any 77, després de diversos anys al front de vaixells de càrrega em vaig quedar a terra per lo de sempre, per una noia. Aleshores varem muntar una escola nàutica, època en la que fèiem coses tan estranyes com orientació al mig del desert per a participants del Paris Dakar.

Després vaig ser Capità de dic a Vulcano, època en que el ‘Sirius' de Greenpace va venir per que el reparéssim, em van proposar embarcar-me com a primer oficial, vaig deixar-ho tot i vaig embarcar-m'hi, també amb el Rainbow Warrior. Uns anys després vaig tornar per fer-me càrrec de la direcció del Port Olímpic.

¿Que representa ser Capità de la Marina Mercant?

La veritat es que abans era més exòtic, visitaves llocs d'arreu del món durant uns dies mentre es feia la càrrega dels vaixells, en ocasions era molt dur per les condicions meteorològiques, però va ser una gran època. Avui en dia ha canviat molt, ja no hi ha vaixells, la gent ja no vol navegar, ara no es gaudeix d'una feina que no deixava de ser dura, arriben als ports, omplen i marxen. Recordo que en alguns casos jugàvem a futbol en les bodegues buides de grans vaixells de càrrega, i en altres que estaven plenes d'aigua de mar les fèiem servir de piscina.

¿Com recorda la seva etapa d'activista amb Greenpace?

Va ser cap a l'any 1989, una experiència brutal, volien un capità que fos del sud d'Europa, tinc mil anècdotes per explicar. Abans d'això vaig ser cooperant, però cooperant de luxe.

¿Que vol dir amb cooperant de luxe?

Doncs es tractava d'una sèrie de vaixells que el govern espanyol va regalar al de Moçambic, aleshores no tenien gent per portar-los. Et deixaven una casa allà, teníem un bon sou, però es va acabar espatllant per temes polítics

Sisplau, ¿Algunes anècdotes que ens pugui regalar de la seva època a Greenpace?

Te'n podria explicar moltíssimes. Per exemple trobar-te de cara amb la sisena flota de l'exèrcit dels EEUU, uns dotze vaixells, helicòpters, submarins que es dirigien a la Guerra del Golf del 92.

Veníem de Xipre de fer una campanya a l'última platja del Mediterrani on desouen les tortugues Caretta Caretta. Ens van dir de mala manera que no podíem passar a menys de cinc mil llards, i varem contestar que el capità del ‘barco de los colorcitos' era espanyol i que si ens ho podien dir amb milles nàutiques. No varen contestar i al final un helicòpter de guerra se'ns va posar just al davant de forma amenaçant per desviar-nos. ‘Això no es un simulacre, estem en missió de guerra', ens varen dir.


En Volem més...

Després vaig embarcar amb el Rainbow Warrior, un dels altres vaixells de Greenpace. Vam fer una parada a Los Angeles per organitzar una festa benèfica. Famosos com Kevin Costner, Martin i Charlie Sheen i fins i tot Kim Basinger amb qui em vaig fer dos petons, pagaven brutalitats per donar una volta amb el nostre vaixell. Vaig coincidir amb altres personalitats a l'Eco 92 (abans del protocol de Kioto), on vaig conèixer a Lula da Silva, el Dalai Lama o Fidel Castro.

Otra, otra...

De Los Angeles varem anar cap a les proves nuclears de Mururoa, érem tretze tripulants tots de diferents nacionalitats, la idea era comparar un atol net amb un en el que es feien proves nuclears. Al arribar ens van seguir amb helicòpters i vaixells fins que després de tres dies donant voltes a la illa per molestar-los, van assaltar el vaixell, van repatrià a tota la tripulació i només em van arrestar a mi durant quatre dies.

Tinc entès que en una de les escales amb el Rainbow Warrior va conèixer a la que és la seva actual dona

En una escala a Rio de Janeiro hi havia una voluntària brasilera que vaig embarcar jo. Vaig dir que l'embarcava perquè era dona (necessitàvem dones per equitat), era brasilera (de la zona) i parlava perfectament anglès, però al fina els vaig dir "que caraio, estoy apasionado por la baiana".

Després de l'època com activista, va passar a dirigir el Port Olímpic ¿ Quins reptes ha suposat?

Doncs tinc que dir que és un port difícil, hi han molts locals d'oci, això repercuteix en els amarristes, es pot dir que hi ha un port de dia i un de nit. D'altra banda hi ha molta gent que viu als vaixells i això comporta bastants mals de cap. Amarristes que hi viuen i que tenen animals com per exemple un lloro que molesta, un altre que fa nudisme al costat d'una família i fins i tot ens han entrat cadàvers flotant al port, entre molts d'altres. En definitiva, tinc que fer de 'sheriff' sense a penes potestat.

¿Esteu notant la actual crisi econòmica?

La veritat és que si em notat la crisi, no molt profundament, però evidentment es nota. Han pujat lleugerament els morosos, encara que tinc que dir que si de quelcom em sento orgullós de la meva gestió al port, és que sempre em controlat molt bé els impagats. Però si que es nota que hi ha una inactivitat de flota notable, i això repercuteix en el varador i la benzina.

Referent a l'ACPET ¿Creu que es poden millorar alguns aspectes?

L'ACPET fa una bona feina, es bona per a nosaltres, però tenim un problema i es que tots els que la formem tenim una feina, hi ha una falta d'implicació, i el més difícil es posar a tothom d'acord, pero tinc que destacar que tot i que puguem ser competidors entre nosaltres, sempre hem anat de la mà. També estaria bé realitzar accions per augmentar els ingressos, com per exemple que l'Associació fos una central de compres per a tots els ports, està clar que els preus serien molt més competitius. Hi ha coses que avancen però d'altres que costen.

¿Com es planteja el seu futur, creu que seguirà lligat al món de la nàutica?

De moment encara em queden uns anys al front del Port, després m'agradaria viure entre Barcelona i Brasil don és la meva dona.

¿Que destacaria de la seva trajectòria com a home de mar?

La meva vessant solidaria, va ser una gran època.



22/02/2012: La Generalitat valenciana agilitzarà la renovació de concessions

Es pretén aconseguir inversions en conservació i millores a canvi d'estabilitat i continuïtat per als concessionaris.

La Generalitat valenciana agilitzarà la renovació de les concessions administratives dels ports, segons ha anunciat avui la Consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig.

La nova modalitat de renovació permetrà una major estabilitat i continuïtat i, per tant, "majors inversions en conservació i millores en les infraestructures per a la pràctica nauticoesportiva".

Per dur a terme la renovació, la Generalitat ha inclòs en la Llei 9/2011, de mesures fiscals, gestió administrativa i financera, i d'organització, un nou model de concessions quan el sol.licitant sigui un port esportiu o un club nàutic sense fins lucratius.

Segons Bonig, l'objectiu és aconseguir nivells d'excel.lència a les instal•lacions portuàries, la qual cosa contribuirà a consolidar i diferenciar l'oferta nàutica valenciana enfront dels seus competidors. La consellera ha destacat que aquesta iniciativa permetrà "la supervivència dels ports", ja que aquests podran invertir en la millora de les instal.lacions. Així, una valoració aproximada de la inversió que suposaria l'actualitzar les 10 concessions caducades pot xifrar-se en l'ordre dels 70 milions d'euros.

La Generalitat gestiona un total de 35 ports al litoral valencià, 16 d'ells de gestió directa i 19 esportius. "Tots ells són generadors d'ocupació i de riquesa, i fan una feina social impagable", ha agregat.


29/02/2012: El CV Blanes farà la reversió de la seva concessió a Ports de la Generalitat

Després de presentar el passat 24 de febrer la corresponent sol.licitud, la reunió es realitzarà el proper 30 de març, data en que finalitza la concessió del club

El Club Vela Blanes finalitza la seva concessió el proper 30 de març, data en la que es reunirà amb Ports de la Generalitat de Catalunya per fer la reversió de dita concessió. Per poder accedir a aquesta revisió el club blanenc va presentar el passat 24 de febrer la corresponent sol.licitud davant de l'administració pertinent.

Aquesta sol.licitud va anar acompanyada de la relació dels titulars dels punts d'amarrament al corrent de pagament, perquè s'atorgui la corresponent autorització administrativa per a continuar ocupant i gestionant tota la zona de servei actualment concessionada, fins a la data en que sigui adjudicat el nou contracte de gestió de serveis públics per a l'explotació de la dàrsena esportiva de Blanes.

Així doncs, el proper pas és esperar que s'atorgui l'autorització al Club Vela Blanes i posteriorment que es convoqui el concurs del nou contracte de gestió de serveis públics.



01/03/2012: El Saló Nàutic de Barcelona rep la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu

Trias va afirmar que darrere el saló "hi ha una indústria important, que representa tot un sector econòmic i una cultura del Mediterrani"

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va entregar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu al Saló Nàutic de Barcelona, que organitza Fira de Barcelona des de fa 50 anys, per la seva tasca de promoció dels esports de navegació i per la internacionalització de la ciutat.

Trias va afirmar que darrere el saló "hi ha una indústria important, que representa tot un sector econòmic i una cultura del Mediterrani" i ha volgut destacar que "hi ha molts llocs de treball. Que funcioni és molt important per a Barcelona i per al país".

El president del saló, Luis Conde, va ser l'encarregat de recollir el guardó que el ple de l'ajuntament va aprovar concedir al certamen el passat mes d'octubre, per unanimitat de tots els grups.

La Medalla d'Or al Mèrit Esportiu és la màxima distinció que concedeix el consistori a organismes i personalitats que, per la seva feina, han contribuït de manera fonamental a la vida social i econòmica de la ciutat.

Cancel.len el Saló Nàutic de Palma 2012

La causa ha estat que les sol.licituds de participació rebudes han estat insuficients per garantir la viabilitat de l'esdeveniment

El comitè organitzador del Saló Nàutic Internacional de Palma ha decidit ajornar al 2013 la celebració de la 29 edició de la fira nàutica, després que les sol.licituds de participació rebudes hagin estat insuficients per garantir la viabilitat de l'esdeveniment, malgrat que el Govern havia reduït de manera substancial els costos per fer possible que esduguésaterme.

En aquest sentit, el Govern assenyala que el volum de contractació d'espais a la fira no permet ni tan sols cobrir els costos per a la seva organització.

Així ho ha explicat el director general de Comerç i Empresa, Cèsar Nuño Pacheco, el qual ha donat a conèixer les principals conclusions de la reunió que va mantenir a la seu de la Vicepresidència Econòmica amb el comitè organitzador de la fira, durant una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat del gerent de l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI), Tomeu Alcover; el director del Saló Nàutic, Chema Sans, i el director general de Turisme de l'AjuntamentdePalma,JavierBonet.

Pacheco ha explicat que tant el servei de fires de la Direcció general com les entitats del sector s'han posat en contacte amb fins a 400 empreses del sector, mentre que el Govern havia aconseguit reduir en un 16% els costos de la fira i en un 30% els preus per participar. "Hem de recollir el missatge que ens ha donat el sector empresarial i ajornar la fira", ha afegit Pacheco, que no obstant això la suspensió d'aquest any ha anunciat que l'Executiu treballarà en la pròxima edició.


28/02/2012: Vaixells ancorats pels deutes

Desenes de clients abandonen les seves embarcacions per no pagar l'amarrament. Els processos d'embargament són tan llargs que els vaixells acaben per a la ferralla

"L'administració pública no és sensible amb aquest tipus de turisme, pensen que la nàutica és cosa de gent milionària i que si no ens paguen, no passa res. A més a més, ens pugen els cànons entre un 200 i un 600% i alguns estan amb l'aigua al coll"

Entre exclusius iots i velers que engalanen els ports esportius de la província malaguenya, cada vegada es cola més ferralla flotant que només uns anys endarrere costaven milers d'euros. Des de 2009 ha augmentat el nombre dels coneguts com a vaixells fantasmes que es troben ancorats en els pantalans o en dic sec deteriorant-se al sol i a l'ambient marí.

El sector nàutic tampoc s'ha alliberat de la crisi i encara que sigui de forma moderada, diversos són els ports de Màlaga que arrosseguen el càstig que la conjuntura econòmica ha imposat a desenes de persones que han hagut d'abandonar les seves embarcacions d'esbarjo per no pagar el preu d'atracada i el seu manteniment.

La majoria de les instal.lacions portuàries de la província ha hagut de torejar amb algun cas d'aquest fenomen. Però la major preocupació dels seus dirigents rau en la llista de "persones que tenen dificultats per pagar els amarraments cada mes i que amb el pas del temps creix més", assegura Manuel Arrel, director general de Marines del Mediterrani, empresa concessionària dels ports d'Estepona i Manilva.

En aquests enclavaments s'ha ordenat en els últims dos anys l'embargament i llançament -la retirada física del vaixell del punt d'amarrament per ordre d'un jutge- de més de 20 embarcacions per impagament dels lloguers. "La previsió que tenim és que en pocs mesos s'agreujarà la situació", lamenta Arrel.

Els vaixells roben metres de línia d'atracada a la resta d'embarcacions i corren el risc d'enfonsar-se. Un vegada detectada la morositat, el procés que s'ha de seguir sol ser el mateix: l'amo no pot fer front als deutes i es desentén de la seva nau.

El port deixa de percebre els diners de les taxes, perd rendibilitat i espai a les seves instal.lacions i ha de supervisar-los periòdicament per evitar que s'enfonsin. L'única sortida és treure'ls a subhasta, però els tràmits són llargs i complexos perquè no hi ha una regulació jurídica específica per a aquests afers.

"Exigim una llei que agiliti els processos d'embargament per no tenir tantes pèrdues econòmiques. No ocorre el mateix amb els recintes de gestió pública, que tenen un procediment més ràpid i eficaç. Estem desemparats, l'Agència Pública de Ports d'Andalusia en comptes d'ajudar-nos ens posa obstacles", explica.

En Estepona i Manilva xifren les pèrdues en 150.000 euros a l'any. "L'administració pública no és sensible amb aquest tipus de turisme, pensen que la nàutica és cosa de gent milionària i que si no ens paguen, no pansa res. A més a més, ens pugen els cànons entre un 200 i un 600% i alguns estan amb l'aigua al coll", afegeix Arrel.

Encara que la crisi ha copejat al turisme nàutic en menor mesura que a la resta de sectors, la majoria dels ports esportius han hagut d'abaixar els preus dels punts d'atracada per mantenir l'ocupació, que en alguns casos, ha disminuït fins a un 60%.

Enfront de les dificultats que existien fa uns anys per trobar un amarrament, en l'actualitat hay més oferta que demanda. El client europeu ha baixat les seves possibilitats econòmiques mentre que s'ha incrementat la demanda de persones procedents de Rússia i de països d'Orient Mitjà.

També la venda de iots i velers ha caigut en els dos últims anys i el cartell de 'Es ven' brolla més que mai als ports esportius de Màlaga. "Ara es poden trobar gangues de segona mà", sosté Manuel Arrel. Mentrestant, creixen els projectes d'ampliació d'atracades en les diferents instal.lacions portuàries de la província. La importància del turisme nàutic en la Costa del Sol es posa de manifest a les obres de remodelació del port de La Bajadilla, a Marbella, que serà escomés pel xeic catarí Abdullah Al-Thani, president del Màlaga C.F. Es preveu una inversió de 400 milions d'euros i tindrà 1.200 amarratges.


20/02/2012: La crisi enfonsa el turisme nàutic

Els ports esportius redueixen un terç l'ocupació i abarateixen els amarraments

El potencial del turisme nàutic a Andalusia és quelcom en el que coincideixen empresaris i Administracions públiques, però la crisi econòmica ha suposat una baixada d'un terç de l'ocupació als ports esportius i un significatiu descens dels preus dels amarraments.

Segons ha explicat José Carlos Martín, president de l'Associació Marines d'Andalusia, que agrupa a 16 ports de gestió privada que sumen dos terços dels amarraments de la regió, la crisi ha tingut un efecte molt important en la demanda al litoral andalús, i ha fet que l'ocupació descendeixi fins al 60%.

Enfront de les dificultats que existien fa uns anys per trobar un amarrament, en l'actualitat "hi ha més oferta que demanda" de punts d'atracada, i tot això malgrat la baixada del preu mitjà dels amarraments. Segons un informe de la Federació Espanyola d'Associacions de Ports Esportius i Turístics, les tarifes mitges de lloguer anual d'amarraments entre els anys 2008 i 2011 han descendit un 32,8% a Màlaga; un 72,4% a Cadis, i un 60,3% a Almeria.

El principal motiu de demanda és la residència, "més que el preu", perquè el propietari no vol tenir el seu vaixell lluny si pot tenir-ho en un port pròxim al seu domicili, ha assenyalat el president de Marines d'Andalusia. També la competència entre ports ha fet perdre vaixells als ports andalusos, que han baixat els seus preus per tractar de recuperar els propietaris que han desplaçat les seves embarcacions a Gibraltar o a la zona de Llevant, segons Martín.

El lloguer anual d'un amarrament es situava el passat any a Andalusia en un mitjana de 92,26 euros per metre quadrat, per sota de la mitjana espanyola (114,8), i molt per sota del cost en Balears (277,29) quan el 2008 el preu d'un amarrament en un port andalús ascendia als 282,24 euros el metre quadrat i superava al de les illes, on en canvi s'han mantingut les tarifes.

Martín es mostra convençut que la demanda es recuperarà quan ho faci l'economia, per la qual cosa en el futur faran falta més amarratges, i ha recordat que qualsevol obra d'aquest tipus tarda a dur-se a terme uns quatre anys.

El problema per desenvolupar els projectes en l'actualitat es que "els inversors estan molt retrets i els bancs no financen". Martín ha rebutjat les previsions de l'Agència Pública de Ports d'Andalusia que es va a complir el Pla d'Infraestucturas per a la Sostenibilitat del Transport a Andalusia, que preveu aconseguir els 25.000 atracades el 2015 (ara hi ha més de 19.000) perquè "no hi ha capacitat financera".


Podeu consultar el butlletí complert aquí

Podeu consultar butlletins anteriors aquí

Per a més informació consultar l’anunci de regates.

Amb l'aigua al coll

Interessant reportatge emès a Televisió Espanyola sobre la crisi al sector nàutic
Els ports esportius de tot Espanya presenten una estampa bastant desoladora amb centenars d'amarraments buits i infinitat de vaixells amb el cartell de es ven penjant. La indústria nàutica està tocant el fons, les vendes han caigut un 70 per cent i si abans tenir un vaixell era sinònim d'èxit professional ara s'ha convertit en un autèntic calvari.

Fins fa uns anys iots, el preu mig dels quals rondava els 5 milions d'euros, es venien a Espanya com a rosques. Ara només entren encàrrecs de l'estranger perquè les vendes nacionals han caigut més d'un 90%.

La crisi a les embarcacions d'esbarjo va arribar quan va punxar la bombolla immobiliària. I la comunió entre vaixells i maó és especialment sagnant a la Comunitat Valenciana on la punxada de la bombolla ha deixat més de 6 mil amarraments buits.

Per norma general ser propietari d'una embarcació d'esbarjo s'assimila a ser ric però la realitat és una altra, perquè a Espanya els propietaris del 80% de la flota esportiva són persones de classe mitjana.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-agua-cuello/1291290/

11/01/2012

La crisi obliga als ports esportius a apostar pel lloguer d'amarraments

El CN Cambrils i el CN Salou destaquen que és la millor fórmula per fer front a la baixada de socis i a la venda d'embarcacions i amarraments als ports

Com no podia ser d'una altra manera, els clubs nàutics de la Costa també estan notant la crisi. Probablement en menor mesura que altres sectors, encara que el descens de socis i l'augment considerable d'amarraments a la venda és el millor reflex que la delicada situació econòmica també ha afectat els amants de la nàutica.

Així ho confirmen els gerents dels dos clubs nàutics més importants de la Costa, que en els últims tres anys han detectat un descens de la seva activitat econòmica i han hagut de cercar fórmules que s'adaptessin a les peculiaritats d'aquesta nova conjectura econòmica. Una de les què millor rendiment està donant és el lloguer d'amarraments, enfront d'un descens de les vendes i un augment dels socis interessats a desfer-se dels seus amarraments i embarcacions.

En el cas del Club Nàutic de Cambrils, tan sols fa tres anys comptava amb el 100% dels amarraments ocupats i no hi havia possibilitat alguna d'accedir a un d'ells.

Així ho assegura Fabián Escudé, gerent del Club Nàutic de Cambrils, qui reconeix que el nombre d'amarraments disponibles ha anat en augment des de l'inici de la crisi. "Feia molts anys que la nostra ocupació del port era del 100%, però des de l'inici de la crisi han estat molts els que han optat per posar les seves embarcacions i els seus amarraments a la venda", comenta. Malgrat això, els efectes de la crisi -afegeix Escudé- no sempre són negatius i en aquest cas "ha tingut un efecte curiós ja que ha permès poder donar accés a gent que no és soci, que li agrada la nàutica i que fa tres anys no podria haver accedit al Club Nàutic", explica.

La fórmula elegida ha estat posar en lloguer temporal (habitualment sol ser d'un any) aquells amarraments que estan en venda i així, donar l'oportunitat a nous clients alhora que el nàutic pot treure un rendiment econòmic. I és que en el cas de Cambrils, encara que els propietaris d'amarraments compren el dret d'ús i no el d'explotació. Aquest últim va a càrrec del Club Nàutic, la qual cosa permet que sigui la pròpia entitat qui els posi en lloguer. Això permet al seu torn que els preus siguin més assequibles. Un lloguer anual d'un amarrament (d'una embarcació de 8 metres d'eslora) a Cambrils està entorn els 3.500 euros.

A Salou succeeix una situació similar. Segons Josep Seguer, gerent del Club Nàutic de Salou, després del lleuger descens de socis, el club ha optat per oferir lloguers d'amarraments a gent que vol llogar-ho d'una forma temporal. Igual que succeeix a Cambrils els lloguers solen ser anuals i estan entorn els 4.709 euros. Una altra de les raons de l'atractiu del lloguer -explica Seguer- és que, tenint en compte que el 52% dels ports catalans finalitzen el seu període de concessió el 2017, "molta gent no vol arriscar-se a comprar, ja que tindria molt pocs anys per amortitzar-ho i per aquest motiu opten pel lloguer", comenta.

L'aposta per l'oferta de lloguers ha provocat que els clubs nàutics rebin ara un nou perfil de client. Es tracta de gent jove, amb experiència en el món de la nàutica i que aprofita la situació per poder accedir a un amarrament per a embarcacions petites. "Abans passava que molta gent amb diners es comprava un vaixell, però desconeixia totes les despeses que això implica més enllà de l'amarrament i la pròpia embarcació. Quan han arribat temps de crisis aquests dispendis s'han tornat molt més complicats d'assumir", comenta Escudé. Aquest nou perfil de client -coincideixen ambdós gerents- són coneixedors del sector i veuen en el lloguer una excel.lent oportunitat.

07/01/2012

El Govern gallec ultima una normativa única per a la gestió de ports esportius i adjudicació de places

El reglament pretén millorar la gestió del domini públic i imposar un ús més eficient del mateix Portos de Galícia està avaluant el document tècnic que constituirà la nova normativa de funcionament i gestió de totes les instal.lacions nàutic recreatives de titularitat autonòmica.

En un comunicat, l'ens públic que presideix José Juan Durán ha avançat que aquest reglament únic serà de compliment obligatori per al conjunt dels gestors de ports esportius i establirà les directrius comunes per a l'adjudicació de les places d'amarrament.

Segons ha recordat Portos, fins al moment en el procés de licitació de cada concessió de l'explotació d'instal.lacions nàutic recreatives s'establien, de manera discrecional, una sèrie d'instruccions de l'Administració pública al gestor privat.

No obstant això, com ha apuntat, dins la seva nova política d'impuls al sector nàutic recreatiu com a motor de creació de riquesa i ocupació, l'Executiu gallec pretén ara unificar aquests criteris establint un marc legal únic per al conjunt dels concessionaris.

La Xunta indica que el reglament té com a objectiu millorar la gestió del domini públic, imposar un ús més eficient d'aquest, incrementar la qualitat en la prestació de serveis, així com unificar i simplificar els criteris en la resposta a les necessitats dels usuaris.

Per a aquest fi, la norma atendrà a aspectes bàsics del funcionament de les instal.lacions nàutic recreatives, com són les infraestructures, els serveis, o les places d'amarrament. Així mateix, s'introduiran criteris que garanteixin la sostenibilitat ambiental de les instal.lacions, la protecció de l'entorn i donin preferència a l'ús d'energies renovables.

Per últim, l'Administració autonòmica ha assenyalat, entre els principals beneficis de l'establiment d'una normativa comuna, l'elaboració de protocols de gestió i prestació de serveis estables, globals i basats en el coneixement tècnic, sense possibilitat d'excepcions.

10/01/2012

La nova marca Costa Barcelona preveu captar un 30% més de turistes

A més de la marca Costa Barcelona, que la Generalitat va aprovar i que reuneix sota una mateixa marca les costes del Garraf i del Maresme, també es proposa promocionar les comarques de l'interior

"Barcelona és molt mes". Aquest és el lema que centra el pla estratègic per a la província de Barcelona amb el que la Diputació preveu incrementar en un 30% el nombre de turistes a l'horitzó de l'any 2020, i un 21% el nombre d'excursionistes d'un sol dia. El pla de promoció passa per treure-li el màxim rendiment a la marca Barcelona i exportar el seu èxit turístic a la resta de la província. Així, a més de la marca Costa Barcelona, que la Generalitat va aprovar i que reuneix sota una mateixa marca les costes del Garraf i del Maresme, també es proposa promocionar les comarques de l'interior amb la marca Paisatges de Barcelona i les del Prepirineu amb la de Pirineus de Barcelona.

El vicepresident primer de la Diputació, el popular Alberto Fernández Díaz, va presentar l'orientació i disseny de la nova marca, que anirà encapçalada amb un BCN+, en referència a aquest lema general de "Barcelona és molt mes".

El pla estratègic, que en paraules de Fernández Díaz fixa "bones campanyes de promoció que encerten en el missatge tant als llocs on realitzar-les com en els moments adequats", estableix un inventari de 8.000 productes turístics que seran objecte de promoció en l'àmbit de cadascuna de les marques. Entre els destins que es pretenen donar a conèixer entre els turistes i els excursionistes destaquen el Pedraforca, les fonts del Llobregat, les poblacions de Rupit i Tavertet, Cardona i la seva muntanya de sal, Vic, Montserrat, Sitges i fins i tot el complex comercial de la Roca Village.

L'estrena de la campanya es farà a la fira turística Fitur de Madrid, on la Diputació vol fer arribar als operadors turístics la diversitat d'ofertes que es troben a les comarques barcelonines, a pocs quilòmetres de la capital, i que destaquen pel seu patrimoni arquitectònic, gastronomia i demostracions culturals, a més del tradicional sol i platja.

El pla estratègic fixa a més a més els mercats prioritaris en què a partir d'ara s'incidirà més en campanyes, mercats que passen en primer lloc per la pròpia Barcelona i la seva àrea metropolitana, seguit de Madrid, el sud de França i el País Basc. Els països De l'Est, Àsia i Amèrica són al contrari considerats poc prioritaris perquè la Diputació acudeixi en solitari a realitzar promoció. A la zona de prioritat mitja es troba la resta de França i Espanya i els països del Benelux.

13/01/2012

El Bribón del Rei a la venda

L'absència en les competicions del Monarca, hauria motivat aquesta venda, que està a càrrec del ‘broker' internacional Race Cruiser, que el presenta com el millor TransPAC 52 del mercat
El mític vaixell reial, conegut com El Bribón, finalitza els seus dies a la Casa Reial i surt a la venda per 650.000 euros. El Bribón XV, l'últim de la saga, serà venut a través d'Internet per una web especialitzada. Sembla que el vaixell més famós d'Espanya finalitza els seus dies, almenys a càrrec de la Família Reial. Amb aquesta venda, es posa fi a la saga dels quinze Bribons, que han navegat amb el monarca durant els últims anys.

L'absència en les competicions del Monarca, haurien motivat aquesta venda, que està a càrrec del broker internacional Race Cruiser, que el presenta com el millor TransPAC 52 del mercat i per al que el reclam principal és haver pertanyut a la Família Reial. Aquest, és l'únic de la saga que no és de nova construcció, ja que el Rei va adquirir l'antic "Matador" i el va sotmetre a nombroses remodelacions. Amb 15,85 metres d'eslora i 4,42 de màniga, encara que es va retirar de la competició el 2011, el palmarès d'aquest vaixell és ampli. Ostenta el primer lloc a la Copa del Rei de 2010 i 2011, el segon al circuit Audi MedCup 2011 i el tercer el 2010, quart en el Campionat Mundial i segon el 2010, i guanyador del Trofeu Regió de Múrcia el 2010 i del Trofeu Regió de Sardenya un any abans.

03/01/2012

El port VIP dels iots

Consisteix en un pàrquing automatitzat en terra amb places que oscil•len entre els 4,5 metres i els 9

La problemàtica de 'aparcar' els vaixells pot tenir solució. Una empresa francesa ha dissenyat un projecte batejat com Phar'O que ja funciona en llocs com a Marsella. Consisteix en un pàrquing automatitzat a terra amb places que oscil.len entre els 4,5 metres i els 9.

 Porta en funcionament des del 2007 i asseguren que "ja no és un projecte, és una realitat" atès que amb el temps han perfeccionat la seva tècnica. A més a més aquesta empresa respon, segons asseguren en el seu web "al creixement constant del nombre de vaixells al llarg dels últims anys".

El que hagi subscrit aquest servei pot arribar a port i en uns pocs minuts, 4 asseguren, tenir la seva embarcació a sur o bé deixar-la a terra després d'haver fet ús d'ella. El sistema utilitzat és bàsicament el mateix que el que s'usa en les grans cadenes de producció a les factories.

Així s'aconsegueix que en un espai relativament petit es puguin emmagatzemar fins a 300 embarcacions. A més a més presumeixen que així es contamina menys i es compleix amb la intenció de respectar la fauna marina.

Destaca que és molt barat ja que a l'any redueix els costos de manteniment per estar en terra. A més a més obre els 365 dies de l'any. Això sí, el preu és el mateix que el d'un amarrament normal, no obstant això resulta més còmode a la llarga ja que calculen que la humitat només afecta l'embarcació en un 50% menys que si estiguessin en mar.

El projecte està tenint bastant èxit i repercussió des del Groupe Financière Duval, responsables de la idea, asseguren que en els pròxims anys poden arribar a crear més de 15 ports d'aquest tipus.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

També podeu consultar butlletins anteriors aquí.

La patronal assegura que la facturació ha caigut un 50% i que els criteris actuals responen a èpoques de "superbonança"

L'Associació de Ports Esportius d'Andalusia ‘Marinas de Andalucía', que integra a un total de 17 instal·lacions portuàries d'esbarjo a la comunitat, demanda a la Junta d'Andalusia la revisió a la baixa del cànon aprovat el 2005, que segons ha declarat el president de l'entitat, José Carlos Martín "es va establir sota criteris de superbonança".

En aquest sentit, el responsable del col·lectiu ha assegurat que la facturació ha caigut entorn d'un 50% llastrada per la reducció de l'ocupació, la disminució de la qual ha assolit el 30. D'aquesta manera, i amb cànons actuals que ronden entre els 400.000 i el milió d'euros d'anualitat, Martín reclama també una assignació més proporcional en funció de les característiques de cada port.

"Mantenir aquesta base a partir de 2007, moment en què tots comencem a baixar els nostres ingressos, està portant a què determinats ports puguin entrar en fallida tècnica", ha assegurat el responsable, que recorda a més a més que la revisió ha de realitzar-se cada cinc anys, per la qual cosa el termini ja s'ha exhaurit. "Hem demanat a totes les instàncies polítiques que això s'ha de revisar, però no hem trobat vehicles de trobada de moment".

Al costat d'això, Martín ha insistit en el fet que l'actual situació econòmica obligarà els empresaris del segment a baixar preus per a "ser més competitius" i evitar així la "fugida" de clients a altres destins, tals com el Llevant espanyol, l'Algarve Portuguès o El Marroc, amb tarifes més reduïdes.

A aquest respecte, el president de l'entitat ha indicat que "el 2011 hem deixat de caure", i que encara que "tenim molt poques expectatives de creixement" a curt termini, mantenen l'esperança que la recuperació vingui de la mà del client estranger amb residència a la zona que prioritza la "comoditat i la proximitat" enfront del preu, perfil que a més a més "més es resisteix" a abandonar la costa andalusa.

Per a Martín, l'impacte de la recessió econòmica i l'actual situació de crisi, s'ha vist agreujada pel litigi mantingut fins fa poc amb El Govern autonòmic, que basant-se en la interpretació "errònia" d'una disposició transitòria d'un reglament de la Llei de Costes, va amenaçar de suspendre totes les concessions el 2018. "Això ha estat molt greu perquè va crear inseguretat jurídica precisament en els anys bons i va trencar el fluix d'aquells que volien optar a un lloc d'amarratge", encara que reconeix que la Junta ha donat marxa enrere en els seus plans i "està superat".

Però no és l'únic punt de fricció que mantenen amb l'Administració Autonòmica. Els ports esportius andalusos es queixen també que la seva opinió no sigui tinguda en compte en la planificació de noves instal·lacions, quelcom que hauria d'estar ja sobre la taula de cara a la recuperació de l'activitat. "Demanem que es faci seguint criteris tècnics i de mercat, no polítics, com s'està fent". Així mateix, Martín apunta que encara que la major demanda continua estant a la Costa del Sol, hi ha àrees d'oportunitat a explotar a la costa malaguenya oriental i a Almeria.

Els ports adherits a Marines d'Andalusia generen un volum de negoci de 500 milions d'euros a l'any i mantenen al voltant de 5.000 ocupacions directes i indirectes.

 Podeu consultar el butlletí complert aquí.

L'ACPET s'oposa a la nova taxa de navegació marítima

La nova taxa que l'Autoritat Portuària de Barcelona vol aplicar es denomina "taxes d'ajuda a la navegació" i tracta de cobrar un impost a les embarcacions d'esbarjo de 4 euros per m2. Uns 200 euros a l'any en el cas d'una embarcació de 12 metres d'eslora.

Tomas Gallart, president de l'ACPET, considera la nova llei inoportuna i incongruent, a més de que "és una barbaritat que els clubs i ports esportius acabin sent subjectes passius substituts en cas d'impagament de la taxa". La llei, que va entrar en vigor el 20 d'octubre pretén cobrar un "impost" de 4 euros el m2 de l'embarcació, per així, poder contribuir al manteniment d'una dotzena de fars.

Gallart, "és una taxa sense sentit en l'àmbit de la nàutica esportiva" ja que el percentatge d'aquestes embarcacions que viatja a la nit guiant-se pels fars és mínim i encara més si se li suma la popularització del GPS.

Finalment, Gallart va afegir que "caldria estudiar quin és el cost real de manteniment d'aquestes instal.lacions d'ajuda a la navegació" perquè no sembla probable que el manteniment d'una dotzena de fars puguin costar el que es recaptaria aproximadament si s'apliqués aquesta nova llei de taxes: uns dos milions i mitg d'euros. És per això que l'Acpet ha demanat al Ministeri de Foment que revisi el preu real del cost de manteniment de dotze fars i a partir d'aquesta nova xifra, estaria disposada a parlar.

09/11/2011

La nàutica espanyola reclama mesures per evitar el col.lapse

Empreses i associacions emplacen al pròxim govern a recolzar decididament a un sector clau de la indústria i el turisme

Les empreses, associacions i organismes que conformen el sector nàutic espanyol estan obertament preocupades. Per la crisi econòmica, en primer lloc, però també perquè al seu parer les administracions no acaben de prendre les mesures necessàries per protegir i reactivar un sector important, tant pel seu pes en l'indústria y el turisme com per la quantitat de llocs de treball que genera.

L'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques, junt amb la Federació Espanyola d'Associacions de Ports Esportius, la Real Associació Nacional de Creuers, l'Associació de Navegants de Recreació, la Confederació Espanyola de Clubs Nàutics, la Real Federació Espanyola de Motonàutica, la Confederació Espanyola de Pesca Marítima Responsable, l'Associació Espanyola de Grans Iots, i amb el suport institucional del Cluster Marítim Espanyol i el Consell del Mar, recentment constituït al si de la CEOE, emplacen al Govern sortint de les urnes en les eleccions legislatives del 20 de novembre perquè abordi de manera urgent la problemàtica de la nàutica.

El comunicat conjunt de tots aquests organismes, contundent com no sol ser habitual, reflexa la situació d'un sector que se sent a prop del col.lapse. En concret s'assenyalen mesures imprescindibles, com la supressió del 12% d'impost de matriculació que grava a les embarcacions de més de 8 metres i que sumat al 18% d'IVA incrementa el preu d'un vaixell en un 30% respecte al seu cost bàsic.

És un impost que no existeix en cap altre país europeu i que, segons les empreses nàutiques, retreu el mercat innecessàriament, ja que el propi IVA, amb unes vendes superiors, compensaria aquesta recaptació.

També es demana l'aprovació de models d'arrendament financer per a la compra d'embarcacions similars als establits fa anys en països com França i Itàlia, que han aconseguit reforçar la seva indústria nàutica molt per sobre d'altres del seu entorn. Igualment, es reclama un IVA reduït per a determinades activitats relacionades amb la pràctica de l'esport nàutic així com en el lloguer i transmissió d'amarraments. I també harmonitzar i modernitzar la legislació que afecta la nàutica d'esbarjo.

La directora general de la Marina Mercant, María Isabel Durántez, que es va reunir al Saló Nàutic amb l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques en un col.loqui en què també va intervenir el director general de Ports de l'Estat, Fernando González Laxe, va detallar la ingent feina que ha desenvolupat en els dos anys i mig que porta al capdavant d'aquest organisme, i que el sector nàutic li reconeix, però no va ocultar que queda molt per fer en la pròxima legislatura. En aquest sentit, va reconèixer que la sol.licitud de que es suprimeixi l'impost de matriculació arriba contínuament al seu despatx malgrat que l'organisme que té competències sobre això és el Ministeri d'Hisenda.

La directora María Isabel Durántez va xifrar en més de 5.000 milions d'euros el valor afegit brut que suposa la nàutica a Espanya i en més de 115.000 el nombre d'ocupacions indirectes per ressaltar la importància del sector. I va animar als presents recordant que el passat 9 de març el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de llei perquè s'abordin les reformes que precisa el sector.

La directora general de la Marina Mercant també va reconèixer sense embuts, en la línia de tracte directe i transparència que ha caracteritzat la seva gestió, que no ha pogut dur a terme la reforma de les titulacions nàutiques d'esbarjo per simplificar-les. Va citar expressament "interessos contraposats molt ferms" que han impedit aconseguir un mínim consens.

Respecte a l'impuls del xàrter nàutic que també li havia demanat el sector quan va ocupar aquest càrrec, la màxima responsable de la Marina Mercant va recordar que la seva posició havia estat no posar condicions al desenvolupament d'aquest mercat, de gran importància turística, però va puntualitzar que els principals protagonistes en el mateix són les comunitats autònomes.

Catalunya tindrà el submarí científic més modern del mónEs podran desenvolupar tasques inimaginables fins aquests moments gràcies a l'innovador sistema energètic, pioner al món, que s'ha desenvolupat a partir de bateries d'ió liti polímer tolerants a pressió

22/11/2011

Catalunya tindrà a partir del 2012 el submarí científic més modern del món.

Serà el 9è que podrà baixar a més profunditat, fins a 1.200 metres, i podrà portar a dos passatgers a més del pilot. Tan sols les cinc grans potencies mundials estaran per davant amb els seus submarins governamentals per a grans profunditats: Xina, Japó, Rússia, França i Estats Units. Aquest submarí revolucionari podrà desenvolupar tasques inimaginables fins aquests moments gràcies a l'innovador sistema energètic, pioner al món, que s'ha desenvolupat a partir de bateries d'ió liti polímer tolerants a pressió, i que és cinc vegades més lleuger que els sistemes convencionals.

Tindrà una gran cúpula d'observació, la més gran que s'ha fet mai per a aquestes profunditats. Per ara no hi ha cap submarí, per sota dels 600 metres, que pugui submergir-se amb 3 persones i amb aquesta capacitat de visió. L'ICTINEU 3 podrà explorar gairebé el 50% dels fons de la mar Mediterrània, i d'aquesta manera esdevindrà l'eina amb la que es faran la major part dels descobriments científics submarins dels propers anys en la Mediterrània occidental.

El Rei recupera el seu primer FortunaEs tracta del primer vaixell amb què va competir als Jocs Olímpics d'Alemanya el 1972. A partir d'ara s'exposarà al Museu Olímpic Juan Antonio Samaranch de Barcelona

25/11/2011

El rei recupera el seu primer Fortuna

En reconeixement al seu suport al món de la nàutica, el Rei Juan Carlos va rebre de la mà de l'organització del Saló Nàutic de Barcelona el primer veler Fortuna què va patronejar sent Príncep d'Espanya. Aquesta embarcació, de la classe Dragó, va ser restaurada amb la col.laboració de 35 armadors, Després de l'entrega simbòlica, el monarca va donar el veler al Museu Olímpic i de l'Esport Juan Antoni Samaranch de Barcelona. Després d'un temps en desús, el primer Fortuna va ser localitzat fa uns anys a la drassana Varador 2000 d'Arenys de Mar.

Construït el 1970 a les drassanes daneses Borrensen, el Fortuna és una embarcació de 8,9 metres d'eslora, 1,95 metres de màniga i 1,20 metres de calat. El vaixell va ser exposat durant el Saló Nàutic de Barcelona.

La vela és un dels esports preferits del senyor Juan Carlos i el seu interès per aquesta disciplina ha suposat un gran suport i promoció per a la nàutica esportiva i d'esbarjo a Espanya. La seva afició per la navegació va començar molt aviat i, sent encara príncep d'Espanya, va competir amb assiduïtat a la classe Dragó fins a aconseguir la seva classificació per als Jocs Olímpics de Munic el 1972.

 Podeu consultar el butlletí complert aquí.

 Podeu consultar butlletins anteriors aquí.

L'ACPET presenta durant el Saló Nàutic diversos actes dels seus associats

A més a més els visitants que durant el Saló Nàutic reservin amarratges en algun dels ports associats, aconseguirà un descompte del 50% durant la primera nit de dita reserva

Un any més, i per segon consecutiu, l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) estarà present amb estand propi en la 50 edició del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, entre el 5 i el 13 de novembre al recinte firal de Gran Via i la mostra flotant del Port Vell. L'ACPET té una sèrie d'activitats programades en les que els seus associats exposaran les activitats que tenen preparades per a aquest any que ve. Des de regates, conferències, tornejos esportius, ofertes lúdiques i culturals entre moltes altres accions que es podran consultar al propi estand, on estaran representats els 42 ports adscrits a l'Associació.

També destacar que a tot el visitant que durant el Saló Nàutic reservi amarraments en algun dels ports associats adscrits a la promoció, aconseguirà un descompte del 50% aplicable a la primera nit d'estada.

Entre moltes altres activitats els associats de l'ACPET presentaran en diferents actes la Mediterranean Sailing Meeting; la I Regata Sitges-Ciutadella; la Regata Ophiusa; la Regata Costa Brava; la Regata Dragonera; la Presentació per part del CN Salou dels Jocs del Mediterrani; els avanços del Fòrum Marítim Català; el Campionat del Món de la Classe Europa; la presentació de la novel.la Petrolero de Fortuna, escrita per Juan Zamora i organitzat per l'editorial nàutica Union Works; la Regata Alfonso Echegaray; les Converses Taverna de I Bàltic de Badalona; la Presentació de la XIX Ruta de la Tramuntana del CN l'Escala; la Ruta de La Sal 2012; la Volta a Mallorca-VII Raid Dragonera; els Premis de la 25 Setmana de la Vela i els Premis Campionats de Catalunya, entre d'altres.

L'Associació Catalana de Ports estarà present al recinte firal de Gran Via, Pavelló P2, Estand A157.

Per consultar el programa del Saló Nàutic de Barcelona han de seguir el següent link: http://contentp.firabcn.es/contenidos/S007011/doc/doc_programa_es.pd

20/10/2011

Gabriel Martínez: 'Hem d'omplir els 6.000 amarraments valencians lliures'

Des de l'Associació de Ports Esportius Valencians es reclama la unió entre les campanyes turístiques i el servei de lloguer d'embarcacions, un reglament autonòmic i una rebaixa de les taxes de l'administració.

La VI Trobada de Ports Esportius d'Unitat Editorial, que ha tingut lloc a Madrid, també ha comptat amb la participació del president de l'Agrupació de Ports Esportius i Turístics de la Comunitat Valenciana, Gabriel Martínez.

Des de l'associació de la Comunitat València van reclamar millores en l'explotació dels amarraments i ajustos dels cànons i tarifes públiques. "Cal finalitzar amb la possible activitat deslleial que s'exerceix amb diners públics a les dàrsenes de València, així com la paralització de construcció de nous amarraments fins que completin els 6.000 lliures que hi ha actualment", destaca Gabriel Martínez. Unes línies de treball que conflueixen també en la feina conjunt que haurien de realitzar el turisme nàutic i el sector del charther.

Entre els plans en què treballen els ports de la Comunitat Valenciana a curt termini també destaca la unificació de criteris d'explotació i qualitat, les promocions sectorials del producte i el reconeixement del valor del producte evitant la guerra de preus entre ports. Entre les carències, Gabriel Martínez recorda que la Comunitat Valenciana és "l'única Comunitat que no disposa d'un estand corporatiu per concórrer en els diferents certàmens i fires promocionals. A més a més, també no tenim la nostra pròpia Llei de Ports. És imprescindible que empresaris i professionals exposin els seus punts de vista i sotmetin a la consideració dels legisladors".

Així l'associació de la Comunitat Valenciana creu que han d'esforçar-se en la captació novament de clients d'altres mercats amb una via de sortida a l'actual crisi econòmica. "Caldrà contar amb un criteri duaner i policial adaptat a aquest exercici de captació de clients internacionals ja que sense la col.laboració d'aquests agents esmentats ens trobarem directament fora de mercat i sense que sigui viable la sostenibilitat de l'exercici empresarial".

30/10/2011

El Saló Nàutic de Barcelona cerca "dinamitzar" el sector en la seva 50a edició

Una de les activitats estrella que tindrà lloc entre el 5 i el 13 de novembre a la ciutat Comtal, és la regata, que reunirà a 1000 navegants i 700 embarcacions.
La 50ª edició de l'esdeveniment nàutic de referència espanyol, el Saló Nàutic Internacional de Barcelona, afronta aquest aniversari amb l'ànim de "dinamitzar" el sector, que està vivint un moment "delicat" per la crisi econòmica, segons les últimes dades que es manegen els organitzadors, per això, a més de la festa que ha de constituir aquest saló "ha de ser un moment únic per tancar operacions de venda i recolzar al sector". Així ho ha assegurat en la presentació d'aquest saló, que ha tingut lloc a Madrid, el director del certamen, Jordi Freixas.

Una de les activitats estrella que tindrà lloc entre el 5 i el 13 de novembre a la ciutat Comtal, és la regata, que reunirà a 1000 navegants i 700 embarcacions al litoral barceloní. A més a més, els dos pavellons habilitats per a l'esdeveniment, mostraran una àmplia gamma d'accessoris, canoes i caiacs, pneumàtiques, motor, vaixells a vela i motor, iots, xàrter, remolcs i motors forabord, entre altres productes. També estaran presents els ports esportius i els operadors turístics i d'esports nàutics.

"Sabem el gran esforç que fan els expositors per participar en aquesta 50a edició i que demostra la seva confiança en el certamen, que lamentablement coincideix amb un moment molt delicat per a aquesta indústria a causa de la crisi", va reconèixer el president del saló, Luis Conde.

En aquest sentit, segons les últimes dades de l'Associació d'Empreses Nàutiques, ANEN, les matriculacions d'embarcacions han descendit un 8,78% entre gener i setembre d'aquest any, confirmant la tendència negativa iniciada a mitjan 2008.

El director del certamen, Jordi Freixas, va insistir en la missió que ha de tenir el Saló Nàutic aquest any. "Hem intensificat recursos perquè l'esdeveniment contribueixi a dinamitzar l'activitat comercial i a generar negoci", va assenyalar. Malgrat la crisi, els aficionats continuen navegant, però centrant-se més en el mercat de lloguer i aparcant la compra d'embarcacions, amb una pujada de gairebé el 30% en el que va d'any, respecte al mateix període de 2010. "A Espanya el sector nàutic té un gran potencial de creixement i hem d'estar preparats per a quan torni a arrencar l'economia", va sostenir el director general d'ANEN, Alejandro Landaluce.
BARCELONA, CAPITAL EUROPEA DE LA NÀUTICA
El saló acollirà, per primera vegada dins les seves activitats, la 25a edició de la Setmana Catalana de la Vela, tenint com a principal atractiu la citada regata que tindrà lloc al litoral. Entre d'altres activitats hi haurà una demostració de conducció de nàutica remolcable, una exposició de les 50 edicions del saló nàutic, l'entrega dels premis Fotokayak, una iniciació a la vela lleugera a la piscina dels pavellons del saló i tallers i exposicions de la marina tradicional.

El Saló Nàutic de Barcelona, la primera edició del qual es remunta a 1963, és un dels més antics d'Europa i va ser posat en marxa per l'expresident del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, a més d'altres personalitats vinculades a l'esport i a la indústria nàutica.

21/10/2011

Present i futur dels ports esportius a Espanya

El president de l'ACPET, el Sr. Tomás Gallart, va participar en la jornada per defensar els interessos dels ports esportius en la conjuntura actual

La VI edició de la Trobada Ports Esportius d'Unidad Editorial, que va tenir lloc a l'Hotel Intercontinental de Madrid, va culminar amb un important èxit de participació. La jornada va resultar un gran fòrum de trobada entre les entitats públiques, empreses i responsables dels ports i clubs nàutics més importants d'Espanya. Davant la crisi econòmica que pateix el sector, els professionals de la indústria nàutica reclamen una actuació immediata tant del Govern d'Espanya com dels representants de les comunitats autònomes. Es tracta d'una indústria que pot dinamitzar l'economia nacional i generar un gran nombre d'ocupacions.

Un dels representants dels ports esportius catalans va ser el president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, el Sr. Tomás Gallart, el qual va declarar entre molts altres temes que "l'impost de matriculació per a embarcacions no existeix en la resta de països d'Europa", destacant que "el repte és optimitzar les estructures existents i trobar les millors fórmules de gestió". Gallart també va fer especial esment en què el sector nàutic ha d'anar unit i col.laborar amb l'Administració per poder avançar.

El vicepresident de l'Associació de Ports Esportius de Balears, Patrick Reynés es va mantenir en la mateixa línia que el president de l'ACPET, destacant "Com es pot millorar? Ha d'anul•lar-se l'impost de matriculació de manera immediata. Augmentaria l'ocupació i augmentaria també la recaptació més per la via IVA que actualment si s'abaixés al 8%", va reclamar Reynés.
Els temps han canviat, els serveis s'han millorat amb gran qualitat en cada punt d'amarrament, però està actualitzada la legislació? "Estem igual que fa 30 anys. L'administració desconeix reptes i necessitats dels usuaris", destaca el president de les Indústries Nàutiques de Balears i el director general d'Alcudiamar, Tomeu Bestard.

I és que des del propi departament del Ministeri d'Hisenda, i a títol personal, Alfredo Platas, reconeix que la nàutica té actualment un tractament fiscal "desastrós" en el mercat espanyol. D'aquí, que es reclami una reducció de l'IVA del 18% al 8%. Una situació que gaudeixen altres disciplines esportives com el golf o l'esquí com va destacar el president de l'Associació de la Federació de Ports Esportius i director general de Port Vell, Gabriel Sandoval.

En aquesta mateixa línia també va exposar el seu punt de vista Bernardo Soto, Ollero Advocats. "Si un port no és una instal.lació esportiva, què és?", destaca el lletrat.
Nous ports i nivell d'ocupació La crisi està generant un gran problema pel nivell d'ocupació dels ports. "Els ports andalusos tenen 30% menys d'ocupació. Ara si necessitem ajudes de les administracions per a la seva promoció", José Carlos Martín.

Entre els plans d'expansió i gestió per a la pròxima dècada es van explicar en detall els plans de la Generalitat de Catalunya, a través del seu gerent de Ports, María Dolors Rodríguez; els plans de Balears i la seva Autoritat Portuària, per mitjà de Fernando Berenger; la Comunitat Valenciana pel seu director general de la Generalitat Valenciana, Carlos Eleno Carretero o Galícia amb el seu director de Portos de Galícia, José Juan Durán Hermida. Junts també van estar representants d'Andalusia, Astúries, Almeria i Canàries.

27/10/2011

El Fòrum Marítim Català incorpora a Ports de la Generalitat i al Govern com a socis

Amb aquesta doble adhesió el FMC ja aglutina el 100% dels ports catalans, i es guanyarà una major representativitat en el sector marítim i més capacitat económica

El Fòrum Marítim Català (FMC) ha incorporat com a socis a Ports de la Generalitat i a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a través de la sotsdirecció general de Ports i Aeroports. En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que aquesta doble adhesió, amb la que ja aglutina el 100% dels ports catalans, li permetrà guanyar representativitat amb el sector marítim i capacitat econòmica per assumir projectes més ambiciosos.

El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, ha assenyalat que s'han incorporat al FMC perquè comparteixen objectius "com recolzar als diferents sectors econòmics que formen parteixen de l'àmbit marítim".

L'objectiu del FMC és integrar tots els agents que participen en el sector marítim català. El FMC integra agents de la I+D+i, universitats, agents de la formació, organitzacions públiques i privades dedicades al medi ambient i sindicats, entre altres entitats d'interès pel sector.
L'àmbit geogràfic del FMC és la totalitat del territori de Catalunya, que inclou les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a més de 580 km de litoral del Mar Mediterrani.

12/10/2011

La Federació Catalana de Vela guardona diversos associats de l'ACPET

Es van distingir 17 clubs catalans per la tasca desenvolupada al llarg dels darrers anys en l'àmbit de la vela accesible

Aquest octubre va tenir lloc a la seu de la FCV, la presentació de la 25a Setmana Catalana de Vela - Gran Premi Generalitat de Catalunya i que enguany forma part del 50 aniversari de Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Cinc camps de regata i prop de 1000 regatistes seran partícips d'aquest esdeveniment. Juntament amb la presentació es va poder gaudir d'una jornada de portes obertes al Centre Municipal de Vela per a poder gaudir de l'activitat que està duent-se a terme amb la vela accessible.
Durant la jornada es van distingir 17 clubs catalans per la tasca desenvolupada al llarg dels darrers anys amb l'objectiu de facilitar l'accés a aquest esport a totes les persones que tinguin algun tipus de discapacitat. Així com la presentació del projecte de vela accessible.
Els clubs guardonats associats a l'ACPET amb la vela adaptada de platí han estat el CN l'Escala i el Port d'Aiguadolç. Amb la vela adaptada d'or, CN El Balís i CV Mataró. Amb la vela adaptada de plata, CV Blanes, CN Salou; i amb la Vela adaptada de bronze, CN Llançà, CN Port de la Selva, CN Arenys de Mar, RCN Tarragona i el CN Coma-ruga.
La vela accessible, és una modalitat de vela adaptada per tal que en puguin gaudir les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, i permet introduir als seus practicants en el medi nàutic, a través del coneixement i la pràctica de l'esport de la vela, fent que el contacte amb el mar desperti en ells noves sensacions.

11/10/2011

Les instal.lacions nàutiques balears reclamen un mateix marc jurídic

ANADE també reclama una promoció turística conjunta del sector nàutic. Demana l'eliminació de l'impost de matriculació i l'aplicació de l'IVA turístic reduït

El conseller de Turisme del Gobern balear, Carlos Delgado, va rebre els membres de la Junta directiva de l'Associació d'Instal.lacions Nàutiques de Balears (ANADE) que li van fer arribar les seves propostes per desenvolupar el sector nàutic a les illes.
La delegació d'ANADE va estar formada pel seu president, Patrick Reynés; la vicepresidenta primera, Cristina Marí; la vicepresidenta per Mallorca, Isabel Terol; el vicepresident per Menorca, Francisco Sastre i els vocals Óscar Siches i Bartomeu Bestard. Així mateix van assistir a la reunió Carlos Gelabert, gerent de l'associació i Antonio Deudero, director general de Ports i Aeroports.
El president d'ANADE, Patrick Reynés, va informar al finalitzar la trobada que el conseller de Turisme havia estat "molt receptiu a les propostes de l'associació" i va valorar com molt positiva la predisposició de Carlos Delgado aconseguir "l'harmonització legal de les instal.lacions nàutiques recreatives, avui subjectes a Balears a dues lleis diferents", va assenyalar Reynés.
En aquest sentit, cal recordar que una part de les instal.lacions nàutiques de Balears, les situades en els denominats ports d'interès general, depenen de l'Autoritat Portuària de Balears i estan subjectes a la Llei de Ports de l'Estat, mentre que l'altra estan regulades per la llei autonòmica i depenen de Ports IB.Patrick Reynés va assegurar que Carlos Delgado és partidari que PortsIB assumeixi les instal.lacions nàutiques esportives i recreatives actualment ubicades als ports d'interès general i que ANADE recolzarà al conseller de Turisme perquè tal transferència sigui possible, a fi que totes les instal.lacions nàutiques estiguin "sota un mateix marc jurídic", en aquest cas, "sota la Llei de Ports de Balears", va apuntar.

Els responsables d'ANADE van sol.licitar també a Carlos Delgado que la Conselleria de Turisme treballi de forma conjunta amb aquesta Patronal en la promoció turisticonàutica de Balears i van sol.licitar que recolzi l'eliminació de l'impost de matriculació i l'aplicació de l'IVA turístic reduït al sector nàutic. ANADE va transmetre al conseller que les Illes Balears deurien comptar amb un Pla Director Sectorial o Pla Estratègic d'instal.lacions nàutiques i va advocar per la regulació dels ancoratges en zones adjacents a instal.lacions nàutiques existents.

20/10/2011

Un Imoca 60, rèplica de la Barcelona World Race, passa pels ports de Cambrils, l'Escala i Llançà

Es tracta d'un vaixell de 20 anys d'antiguitat, de 18 metres d'eslora per 5 de màniga, construït en fibra de vidre i de 12 tones
L'Imoca 60 Mirabaud és un vaixell de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, que organitza la regata Barcelona World Race, que ha atracar per diversos ports catalans entre ells el CN Cambrils, el CN l'Escala i el CN Llançà, per ensenyar la passió per la navegació a vela.
El vaixell te com patró a Sergi Tena, i com a marinera a Natalia Via Dufresne, doble medallista olímpica d'argent a Barcelona 92 i Atenes 04, per transmetre "l'experiència de navegar a vela en un vaixell de competició", va assenyalar Tena a un grup de periodistes que van participar en una travessia per aigües de la Costa Daurada.

Es tracta d'un vaixell de 20 anys d'antiguitat, de 18 metres d'eslora per 5 de màniga, construït en fibra de vidre i de 12 tones de pes, que aquesta fundació utilitza per ensenyar als aficionats el que suposa navegar a vela i perquè es facin una idea de en què consisteix la Barcelona World Race (BWR).

L'Imoca 60 va estar a Cambrils fins al diumenge 23 d'octubre, després va tornar a la seva base a l'Hotel Vela de Barcelona, d'on va salpar el dia 27 cap al CN l'Escala (Girona), romanent allí fins el dia 30 des d'on es va desplaçar després al CN Llançà en el seu recorregut promocional.
Es tracta d'una regata sense escales que dóna la volta al món, que surt i acaba a Barcelona després de passar pel Cap de Buena Esperanza, l'Oceà Índic, el Cap de Hornos i l'Oceà Atlàntic.

Tots els vaixells participants a la BWR pertanyen a aquesta classe, els IMOCA, que tenen 60 peus de llarg, i compten amb únicament dos tripulants, encara que els participants en aquesta segona edició són més moderns per estar construïts en fibra de vidre, la qual cosa els resta quatre tones de pes, i per tenir la quilla axiforme.

Es tracta d'una regata dura perquè en la Volvo Ocean Race competeixen vaixells IMOCA 70, o sigui, de 70 peus, però per etapes i amb deu tripulants. Així, si participar en la BWR suposa un pressupost de 6 milions d'euros, en la Volvo la despesa puja fins a 30, que es converteixen en 110 en la competició més famosa, la Copa de l'Amèrica.
"Som el París-Dakar de la navegació, i la Copa de l'Amèrica seria la Fórmula 1", indica Via Dufresne, que reitera que la tercera edició de la BWR salparà de Barcelona el 31 de desembre de 2014 i, com les anteriors, la podran seguir els escolars gràcies a un programa educatiu que posa al seu servei la Fundació.

15/10/2011

El CN Vilanova s'omple de regatistes femenines

El Trofeu Tanit és l'única concentració de vela femenina en aquest format a tot Espanya, està organitzat per l'Associació de Dones Navegants Tanit i el Club Nàutic Vilanova
El Club Nàutic Vilanova ha acollit la celebració del VI Trofeu Tanit, regata que reuneix, en tres camps de regates diferents, a les flotes d'Optimist, Patí de Vela Júnior i J80, tots amb regatistes femenines.

També s'ha ampliat la participació amb la classe Open femení de patí de Vela, permetent la participació de regatistes de més de 18 anys en el model de patí júnior. En J80 van participar 12 equips vinguts de tot Espanya que van competir, un vegada més, en un sistema de rotacions. Van comptar amb un catamarà com a nau d'abastament, des d'on es van efectuar els canvis de tripulació.

Com a patrones destacades van estar presents Mónica Azón, María Garau, Lorda Pérez, Eva Piulats, Mar Valls, Elsy Aguilera, María Marcos, Claudia Torrellas, Inma Ramos. Aquest any l'Associació de Dons Navegants Tanit col.labora amb "Veles per la Vida", una iniciativa per promoure l'ús de l'esport de la vela de creuer com a instrument d'acció social.

Des de l'organització del trofeu es pot destacar que "socialment estem en un context en què la promoció de l'esport femení no sols està més que justificada, sinó que ens permet demostrar l'altíssim nivell que existeix en el món de la vela femenina a hores d'ara".

OCT/2011

Éxit en la II Marnatón eDreams Port Ginesta-Platja de Fragata de Sitges

Amb 145 participants la jornada va estar protagonitzada per bastant onatge, mar de fons així com bancs de meduses en alguns trams

Aquest octubre ha tingut lloc la II edició de la Marnaton eDreams Port Ginesta - Platja de la Fragata de Sitges, amb la que col.labora Port Ginesta. El repte d'aquesta prova és recórrer els 10 km de travessia que separen Cala Ginesta a Port Ginesta de la Platja de la Fragata, a Sitges.
Amb un total de 145 participants, la sortida es va produir en 2 fases. En una primera instància, van sortir els nedadors, i a continuació els participants de la nova modalitat combinada (caiac + nedador).

La jornada va estar protagonitzada per bastant onatge, mar de fons així com bancs de meduses en alguns trams. Encara així, el mar de fons jugava a favor dels nedadors, per la qual cosa per a alguns la travessia va ser més ràpida. Per motius diversos, van ser nou els que van decidir deixar-ho.

Els marnatonians van tardar entre poc més de 2 hores i 4 hores 22 minuts a cobrir la travessia. El primer a arribar va ser Guillermo Verdejo Barroeta després de 2 hores i 5 minuts, seguit de Francesc Sucarracts Botet i Miquel Sunyer, ambdós amb un marca de 2 hores i 14 minuts. La primera dona a arribar va ser Carol Fernández després de 2 hores i 35 minuts. Amb només un minut de diferència Margarita Llorens passava l'arc de meta, 2 minuts abans que Genoveva Álvarez.

Pel que fa als participants del format combinat, els primers a arribar van tardar 2 hores 32 minuts, després d'una travessia que descriuen com "tranquil.la encara que amb bastant onatge". També com a peça fonamental de l'esdeveniment, cal esmentar la els voluntaris i en especial als palistes que conduïen els caiacs així com altres embarcacions de suport.

L'any que ve 2012 l'organització Marnaton té el seu particular repte de continuar treballant per a la millora de futures travessies, i sempre amb la premissa d'unir esport i mar. Es valora la possibilitat de muntar la travessia-2012 amb un recorregut que partirà de la platja de la Fragata de Sitges fins a Port Ginesta. La MARNATON eDreams s'ha anat consolidant en el calendari de travessies en mar obert.

27/10/2011

El Port Olímpic acull la presentació de l'Acciona, el primer vaixell Open 60 sense emissions

Aquest monobuc navega amb una combinació d'energia eòlica, solar i hidrodinàmica que assegura l'alimentació elèctrica dels sistemes de bor

El Port Olímpic ha acollit la presentació del primer vaixell Open 60 sense emissions, un veler pioner impulsat només per energies renovables, o sigui, que no utilitza cap gota de combustible fóssil. Es diu "Acciona", és de l'"Skippe" mallorquí Javier Sansó i hi participarà a la Vendée Globe 2012, la volta al món en solitari sense escales.

Aquest monobuc navega amb una combinació d'energia eòlica, solar i hidrodinàmica que assegura l'alimentació elèctrica dels sistemes de bord. El revolucionari IMOCA Open 60 va ser presentat el dia 26 d'octubre al Port Olímpic de Barcelona.

L'acciona te una eslora de 18 metres i una mànega de 5.90 metres amb calat de 4.50 metres, amb quilla pivotant , doble timó i dues orses de deriva. La característica més destacable és que desapareix el clàssic motor diesel, que genera electricitat per als equips electrònics i permet la navegació a velocitat reduïda, per carregar un sistema basat en piles d'hidrogen.

Per a la navegació farà servir una combinació d'energia eòlica (dos generadors de 350W cadascun), energia fotovoltaica (panels solars integrats en el casc amb una superfície total de 12 metres quadrats) i energia hidrodinàmica (generadors a partir de hèlixs que aprofiten el moviment de l'aigua amb una potencia de 400 W cadascun).

El vaixell, fruit de la feina de més de dos anys d'investigació, ha estat presentat per Jose Manuel Entrecanales Domecq, president d'Acciona, juntament amb Javier Sansó i Joaquin Mollinedo, director de relacions institucionals d'Acciona.

28/10/2011

Catalunya estrena la marca turística Costa de Barcelona

La nova denominació beneficiarà notablement als ports de l'ACPET compresos entre les zones del Maresme, Baix Llobregat i Garraf
L'Agència Catalana de Turisme (ACT) ha aprovat la creació de la nova marca turística Costa de Barcelona, que representarà les comarques del Maresme, Garraf, Baix Llobregat i Alt Penedès.
Aquesta denominació substitueix a les que s'utilitzaven fins ara: Barcelona-Maresme i Costa de Garraf, segons ha informat en un comunicat el Departament d'Empresa i Ocupació. L'objectiu de la nova marca turística és millorar l'eficàcia de la promoció turística d'aquestes zones, en especial en l'àmbit internacional.

Es dóna per fet que aquesta nova denominació beneficiarà notablement als ports esportius de l'ACPET compresos entre aquestes zones, pel fet que podran desenvolupar promocions molt més favorables sota la nova marca Costa Barcelona.
L'ACT està formada pels patronats de turisme de les quatre diputacions catalanes, el Consorci de Turisme de Barcelona i el Consell General de Cambres.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

La desena edició de l'Interclubs Empordà tancava les seves portes el dissabte 5 de novembre a les 18:00 de la tarda amb el lliurament de guardons als guanyadors de la regata, que es va celebrar a l'estand de Bénéteau, patrocinador de la regata, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona amb l'assistència d'un centenar de persones.

L'acte també comptava amb la presència de representants de les diferents entitats que conformen el Comitè Organitzador, el Club Nàutic Llançà, el Club Nàutic Port de la Selva, el Club Vela Golfus, el Club Nàutic l'Escala i el Club Nàutic Estartit, així com Yannick Hemet, director comercial a Espanya de Bénéteau; Ramon Fàbregas, de Nautivela; i Xavi Cassorran, delegat a Girona de la Federació Catalana de Vela.

Jordi Iglesias, president del Club Vela Golfus va ser l'encarregat d'obrir el torn de paraula que va precedir a l'entrega de trofeus, destacant l'esperit esportiu i de companyonia, així com la passió per la vela, que possibiliten que any rere any, l'Interclubs Empordà sigui tot un èxit.

Així mateix, tant ell com Xavi Cassorran, que va continuar amb els parlaments, van voler agraïr als Clubs organitzadors, a totes les empreses col.laboradores i als regatistes els seus esforços de cara a mantenir aquest esperit fins i tot en temps difícils. Hemet, per la seva banda, va posar de manifest l'inteció de Bénéteau de continuar cooperant amb esdeveniments com l'Interclubs Empordà a través dels seus importadors, com en el cas de Nautivela, per dur la firma d'embarcacions al mar. Ramon Fabregas va concloure els parlaments expressant la satisfacció de col.laborar amb la competició convidant a tots els participants a la propera edició.

Posteriorment pujaven a l'escenari els vencedors de la desena edició de l'Interclubs Empordà - Copa Bénéteau, que va premiar als tres vencedors absoluts, així com als tres líders de totes les categories, excepte pel Grup 2, en la que es va entregar un reconeixement als sis primers classificats donada la nombrositat de la flota. El rànquing general descobria als tres mereixedors del podi A Dos i als guanyadors de la Copa Bénéteau, que eren les embarcacions de la firma Bénéteau que es van classificar en millor posició en cadascun dels grups.

El Club Nàutic Port d'Aro recollia la placa al Club Millor Classificat i el Club Nàutic Estartit al Club amb més participació, mentre que les plaques al Mèrit Esportiu anaven a mans de les tripulacions que amb la seva constància han definit l'esperit de la regata després de participar en les seves 10 edicions. Així doncs enguany el reconeixement al Mèrit Esportiu es repartia entre els navegants del Zenit i de l'Icaria, de Salvador Fabré; el Tsunami i el Viva, de Joachim Glink; el Poma i l'Albiol, de Pere Sala; el Faluka, de Didac Rodríguez; el Garnatxa, de Miquel Pons; i el Gurritato i el Loch Lomond, guardó que recollia la jove regatista Mar Iglesias.

D'aquesta manera l'Interclubs Empordà - Copa Bénéteau s'acomiadava a Barcelona, tot i desitjant tornar a reunir als millors navegants de creuer de la Zona Nord de cara a la propera edició.

Aquesta regata és una iniciativa conjunta del Club Nàutic Llançà, el Club Nàutic Port de la Selva, el Club Vela Golfus - Empuriabrava, el Club Nàutic l'Escala i el Club Nàutic Estartit, que per tal de que el desè aniversari de la regata hagi estat tot un èxit han comptat amb diversos col.laboradors. Entre ells destaquen Port Banyuls, entitat gràcies a la que aquesta competició itinerant ha creuat fronteres per primera vegada, però també l'aportació de Bénéteau.

L'emblemàtica firma francesa d'embarcacions, a través del seu distribuïdor a la zona, Nautivela, premia, des de l'edició 2010, el primer classificat de cada grup que navega amb un model de la marca, fet pel que l'Interclubs és també la Copa Bénéteau.

CLASSIFICACIÓ GENERAL
1. L'Oreig (Archambault A35), Martí Gelabert, Club Nàutic Port d'Aro, 7 punts
2. Lone-Reale (IMX 38 QB), Ricard Alsina i Jordi Caula, Club Nàutic Port d'Aro, 13
punts
3. Si Bwana (Grand Soleil 37 BC), Francesc Fradera, Club Nàutic Port d'Aro, 30 Punts

CLASSIFICACIÓ GRUP 1 (Classes 1, 2 i 5)
1. L'Oreig (Archambault A35), Martí Gelabert, Club Nàutic Port d'Aro, 6 punts
2. Lone-Reale (IMX 38 QB), Ricard Alsina i Jordi Caula, Club Nàutic Port d'Aro, 11 punts
3. Si Bwana (Grand Soleil 37 BC), Francesc Fradera, Club Nàutic Port d'Aro, 21 Punts

CLASSIFICACIÓ GRUP 2 (Classes 3 i 4)
1. Escola Nàutica Baix Empordà (Bénéteau First 33.7 DK), Lluís Ferrés, Club Nàutic
Estartit, 13 punts
2. Viva (Bénéteau First 34.7), Joachim Glink, Club Vela Golfus, 15 punts
3. Pinetell (Bénéteau First 31.7), Xavier Ribera, Club Vela Palamós, 17 punts
4. Enjòlit (Bénéteau First 32S5 QB), Gerard Figueras, Club Vela Palamós, 20 punts
5. Loch Lomond (Jeanneau Sun Fast 36), Jordi Iglesias, Club Vela Golfus, 26 punts
6. Nautivela (Bénéteau First 30), Jordi Blanch, Club Nàutic l'Escala, 41 punts

CLASSIFICACIÓ A DOS
1. Delhire (Delher 34), Rafa Mundet, Club Nàutic l'Escala, 11 punts
2. Faluka (Ro 260), Didac Rodríguez, 11 punts
3. Solixent (Furia 372), Antoni Millet, Club Nàutic Estartit, 14 punts

CLASSIFICACIÓ CLASSE BÉNÉTEAU
Grup 1: Rama (First 40.7), Jordi Bieto, Club Vela Golfus
Grup 2: Escola Nàutica Baix Empordà (First 33.7 DK), Lluís Ferrés, Club Nàutic Estartit

CLUB AMB MÉS PARTICIPANTS
Club Nàutic Estartit

PREMI AL MÈRIT ESPORTIU
Zenit - Icaria, Salvador Fabré
Tsunami - Viva, Joachim Glink
Poma - Albiol, Pere Sala
Faluka, Didac Rodríguez
Garnatxa, Miquel Pons
Gurritato - Loch Lomond, Jordi Iglesias

La propera edició del Saló Nàutic de Barcelona, que enguany celebra la seva 50a edició, tindrà lloc del 5 al 13 de novembre i tornarà a comptar amb les seves dues seus habituals: el recinte de Gran Via, on s'instal·larà la major part d'expositors, i el Port Vell, on s’amarrarà l'Exposició Flotant.
 

El saló mantindrà també aquest any les cinc àrees temàtiques tradicionals en el recinte de Gran Via (Espai Innovació, Fun Beach, Marina Tradicional, Espai del Pescador i Espai del Mar), on es concentraran moltes més activitats per a professionals i gran públic, com a simuladors de pesca, baptismes de mar, presentacions de regates i seminaris, xerrades de navegants, etc. 
 

L’horari del Saló Nàutic serà com en edicions anteriors, de 10:00 a 20:00 hores de divendres a diumenge i de 10:00 a 19:00 hores de dilluns a dijous.

Mes informació a www.salonnautico.com.

El Govern vol canviar la Llei de Ports per potenciar el lloguer d´amarratges

El president de l'ACPET, Tomàs Gallart, va participar a les ponències que es van dur a terme durant tota la jornada.

Amb la voluntat de debatre sobre la importància dels ports com a motors econòmics dels pobles del litoral, el Cercle d'Infraestructures, la Cambra de Comerç Palamós i la de Sant Feliu es van reunir a Begur. Durant la trobada, el tema recorrent va ser el debat sobre el model portuari que s'haurà d'adoptar al territori en els propers anys, ja que d'aquí a 2018 caduquen la majoria de les concessions dels 16 ports esportius de la Costa Brava, amb 6.753 amarradors. En aquest sentit, la gerent de Ports de la Generalitat, la Sra. Dolors Rodríguez, va afirmar que la Generalitat està estudiant la possibilitat d'introduir modificacions a la Llei de Ports, per tal de potenciar la seva activitat. És per això que es considera important l'opció de canviar el règim d'amarratges en propietat i apostar per introduir-ne de lloguer.

La jornada va comptar amb les ponències del Sr. Tomàs Gallart, president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics; Sr. Joaquim Coello, president d'Applus, i Sra. Dolors Rodríguez, gerent de Ports de la Generalitat. Durant els seus discursos i els posteriors torns de paraula del públic, el lloguer dels amarratges va sonar sempre amb força.

La conclusió general és que aquesta és una solució per evitar que els ports quedin "morts" durant algunes temporades. Per Rodríguez, aquest fet ha de permetre "optimitzar el que tenim ara i treure-li rendiment", perquè es facilitarà que aquells qui vulguin amarrar-hi les embarcacions durant uns dies determinats, ho puguin fer.

El president d'Applus, Sr. Joaquim Coello, va incidir en el fet que s'ha de tenir clara la planificació i la gestió que es vol per aquests ports, i s'ha de treballar per fer que la gent del territori els valori i els vegi com un atractiu més.

En quant a la possibilitat d'optar pel lloguer o la venda dels amarraments, Coello va ressaltar que primer cal tenir clar el model que es vol seguir i desenvolupar-lo de forma igual a tot el litoral, i va explicar que ara que caduquen les concessions de molts ports hi ha una "oportunitat per posar-ho tot en qüestió". El president d'Applus va criticar que el model econòmic actual es basa en un creixement constant, i qui deixa de créixer no pot sortir del deute.

En aquest sentit, va afirmar que els ports no es poden basar en un creixement infinit, perquè el paisatge no ho pot permetre, fet pel qual s'ha d'"explotar el que tenim i ser més eficaços per no afectar el territori".

D'altra banda, la gerent de Ports de la Generalitat, la Sra. Dolors Rodríguez, va descartar que a curt o mitjà termini es pugui connectar el Port de Palamós amb les Balears mitjançant un ferri. Segons va explicar Rodríguez, aquesta situació de moment no es contempla perquè no es pot assegurar un flux de passatgers i de mercaderies recíproc, ja que per la banda gironina les dades són satisfactòries, però en el retorn des de les illes Balears de moment les xifres no condueixen a la viabilitat d'una possible connexió. "Econòmicament, no és un moment fàcil i, a més, aquestes línies només funcionen si tenen rendibilitat", va afirmar la gerent de Ports de la Generalitat, qui també va afirmar que tot i això sí que hi ha algunes companyies que han mostrat el seu interès en poder oferir aquesta línia.

Dolors Rodríguez també va avançar que ja hi ha una companyia interessada en connectar escales de creuers al port de Palamós amb vols regulars a l'aeroport de Girona. Rodríguez va explicar que les empreses de creuers volen treballar per fer que això sigui una realitat, per aconseguir que la gent pugui fer parada a la Costa Brava i si ho vol, enllaçar amb un vol per tornar cap al seu país.

En aquest sentit va afirmar que "la gent ara vol incorporar-se o marxar en qualsevol punt, i per això fa falta una connexió, i hi ha companyies interessades".

07/10/2011

Marina Botafoch absolta de tota responsabilitat per l'incendi de diversos iots a les seves instal.lacions

La sentencia pot establir un precedent per que en aquesta classe d'incidents no s'acusi als ports esportius

La magistrada que ha portat el cas de l'incendi produït a Marina Botafoch el desembre de 2005, en el que van resultar completament calcinades cinc embarcacions de vint metres, ha absolt de tota responsabilitat a la marina eivissenca que ha patit un calvari durant tot el procés judicial. La sentencia pot establir un precedent per a que en aquesta classe d'incidents no s'acusi als ports esportius a no ser que s'apreciï una clara i manifest negligència per part d'aquests.

El criteri adoptat per la Magistrada-Jutgesa de primera instancia es clar: exonera al port de tota responsabilitat i condemna al propietari i asseguradora del vaixell en el que es va iniciar l'incendi, que es va propagar amb moltíssima celeritat als demés vaixells afectats. En cap moment la Magistrada dubte, de com van transcorre els fets, que des de Marina Botafoch es va fer tot lo humanament possible per para l'incident.

Des de Marina Botafoch volen comunicar, i també pel que es desprèn de la resolució de la sentència, que "en casos com el present te que quedar en mans de les asseguradores, les quals deurien fer una reflexió col.lectiva sobre el tema ja que els vaixells son veritables "bombes flotants" i deurien de ser conscients del que asseguren.

En la mateixa línea deurien reflexionar també les drassanes sobre els seus dissenys, que creiem que prioritzen la estètica en front la seguretat: tenen que ser conscients de la alta inflamabilitat dels materials que utilitzen, que a demés, posats en conjunt, tenen una carga de foc impressionant i imparable, a no ser que es tingui sort i en el mateix moment del conat es pugui atallar o confinar, el que no sempre és possible i, pel contrari, com ja sabem, molt probable la seva propagació, a demés d'una manera extremadament ràpida. És important destacar, no obstant, que la sentencia ha sigut recorreguda".

Des de la marina eivissenca es vol agrair a tots els que els han mostrat un recolzament sòlid durant tot el procés, al equip jurídic que els ha portat el cas, als tècnics i experts que han participat en les diferents fases d'aquest llarg procediment i especialment a Alfonso Echegaray, mort recentment i al que es fa artífex de la veritable defensa del bon nom de Marina Botafoch "ha sigut un llegat més, dins de la multitud de coses que ja ens va aportar i pel que sempre li estarem profundament agraïts".

20/09/2011

L'ACPET es reuneix amb el Director General de Transports i Mobilitat de la Generalitat per tractar les renovacions de les concessions

La proposta de l'ACPET dinamitzaria la economia productiva de Catalunya, augmentaria la recaptació en concepte de Taxes/Canons i impulsaria un sector s'està paralitzant.

El 15 de setembre es van reunir, al Departament de Territori i Sostenibilitat, l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics i el Departament de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya per tractar la renovació de les concessions dels ports esportius. Els assistents a la reunió van ser per part de la Generalitat el Sr. Ricard Font, Director General de Transports i Mobilitat, i la Sra. Rosa Busquets, Subdirectora General de Ports i Aeroports, y per part de l'ACPET el Sr. Tomàs Gallart, president, el Sr. Albert Bertran, vicepresident primer, el Sr. Joaquim Oliva, vicepresident zona de Tarragona, el Sr. Joan Guitart, vicepresident zona de Barcelona, el Sr. Raimon Roca, vicepresident zona de Girona, el Sr. Domènec Gómez, tresorer, el Sr. Joan Bellavista, secretari general i el Sr. Jordi Blasco, gerent de l'Associació.

Des de l'ACPET es va exposar al Sr. Font la conjuntura econòmica actual i com aquesta afecta als ports esportius, especialment als que es troben en els darrers anys de les seves concessions, factor que està paralitzant la seva activitat dins del context de crisis actual. Des de l'Associació es creu fermament que per reactivar el sector és necessari invertir, el problema es que en la actual situació i amb pocs anys de concessió pendents, és impossible per als ports amortitzar aquestes inversions. Per això es demana que s'estudiï una forma àgil que permeti prorrogar o renovar les concessions sense tenir que esperar al termini de les mateixes.

El Sr. Font va escoltar totes les propostes de l'ACPET amb deteniment i interès, i va mostrar comprensió en vers la problemàtica plantejada, i va prometre als representants dels ports esportius que estudiaria les diferents propostes amb la major rapidesa possible.

19/09/2011

L'ACPET i la Direcció General de Turisme acosten posicions per millorar la promoció del turisme

Des de Turisme de Catalunya son partidaris de les ofertes aglutinades, i creuen que s'hauria de consolidar una línia de Turisme Nàutic - Marítim

L'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) i la Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya , la Sra. Marian Muro, es van reunir per tal de presentar a l'Associació i les seves propostes en matèria de promoció del turisme. Els assistents per part de la Generalitat van ser la Sra. Marian Muro, Directora General de Turisme, i el Sr. Patrick Torrent, Subdirector de l'Agencia Catalana de Turisme, i per part de l'ACPET el Sr. Tomàs Gallart, president, el Sr. Albert Bertran, vicepresident primer, el Sr. Joan Guitart, vicepresident zona de Barcelona, el Sr. Raimon Roca, vicepresident zona de Girona, el Sr. Domènec Gómez, tresorer i el Sr. Jordi Blasco, gerent de l'Associació.

Els representants de l'ACPET van explicar l'històric de promoció que ha fet l'Associació, l'esforç econòmic que inverteix en aquesta promoció i les conclusions del Pla Estratègic de l'ACPET en aquest tema. Després d'escoltar l'exposició de la Directora de Turisme, Muro comentà que a Turisme de Catalunya son partidaris de les ofertes aglutinades, i que creu que s'hauria de consolidar una línia de Turisme Nàutic - Marítim.

A rel d'aquest comentari, Muro proposà la possibilitat d'aglutinar tot el Turisme Nàutic de Catalunya, des de Turisme de Catalunya i sota el seu lideratge, comptant amb tots els sectors implicats (Ports, Busseig, Esports Nàutics, Xàrters, etc.) i totes les Administracions Públiques Turístiques (Generalitat, Diputacions, Patronats, etc.). En cas d'aconseguir aglutinar-ho tot, s'estudiaria la creació d'un Club al estil de l'existent a la Costa Brava amb el Patronat de Turisme de Girona. També comentà que l'esforç financer ha de ser compartit entre el sector Públic i el privat.

Donat que estan enllestint el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya pel 2012, la Directora va comunicar que convocaran a l'ACPET per la propera reunió que facin per la confecció d'aquest Pla Estratègic.

Podeu consultar el butlletí complert aquí. 

http://www.acpet.es/news/Boletines/index.html

Bonjour à tous, bon dia tots, Nous sommes arrivés à Boston le 17 août et, là, une surprise nous y attendait.

Dans le mouillage qui, comme à New York ou à Baltimore, est en plein centre ville deux voiliers Alubat attendaient OpSIS, un Ovni 435, comme OpSIS, et le Cigale 16 qui avait appartenu à Philippe Chevallier, le directeur de la marina du Bas du Fort à Pointe-à-Pitre avec lequel il avait remporté en 2006 la Route du Rhum dans sa catégorie (foto 1) ! Une rencontre étonnante car il est très rare de voir des bateaux en aluminium aux USA et, encore plus, un Alubat, comme OpSIS, alors deux !

Boston est une ville où l'influence britannique se fait bien sentir. Les maisons en briques rouges, le gazon impeccable des parcs et le parler châtié des bostoniens nous le rappellent à chaque instant.

Boston est une ville à taille humaine où il fait bon se promener à pied, ce que nous avons fait. Nous avons particulièrement aimé le quartier de Beacon Hill qui a été le premier endroit aux USA où une petite bourgeoisie noire a pu se développer, et ceci dès la fin du XVIIIème siècle.

Car, en effet, non seulement le Massachusetts ne pratiquait pas l'esclavage mais, de plus, il était la destination des noirs du sud qui cherchaient la liberté.

Particulièrement bien préservées, les rues "black heritage" de Beacon Hill respirent une atmosphère tranquille avec de belles maisons dont plusieurs ont été la résidence des premiers citoyens noirs américains célèbres (foto 2). C'est là aussi que s'élève la première église bâtie pour et par les noirs aux Etats-Unis. Mais nous nous sommes aussi échappés de Boston pour visiter la région vallonnée des "Bergshires" dans l'arrière pays.

C'est là que se tient chaque été le festival de musique de Tanglewood qui est aussi la résidence d'été de l'Orchestre Symphonique de Boston. Nous avons assisté à deux superbes concerts, le premier où Christoph von Dohnanyi dirigeait Schoenberg, Schumann et Beethoven et le second où John Williams dirigeait ses musiques de film (La Liste de Schindler, La Guerre des Etoiles, etc.) avec Morgan Freeman comme récitant.

A Tanglewood, jusqu'à 5'000 personnes peuvent assister aux concerts, la moitié à l'intérieur d'une salle circulaire ouverte sur une vaste pelouse où les autres spectateurs s'installent pour la soirée en apportant chaises pliantes, couvertures et pique-nique (foto 3).

L'ambiance est bon enfant, le public enthousiaste mais pas toujours très averti. Ainsi il a fait une ovation au pianiste qui a massacré le concerto de Schumann en le jouant très fort et très vite tandis que l'exécution poétique et toute en finesse de la symphonie de chambre de Schoenberg n'a reçu qu'un accueil poli.

De Boston nous sommes aussi allés à Salem à une cinquantaine de Km au nord. Salem a été un port important mais est surtout connu à cause de ses "sorcières".

En 1692 plusieurs femmes furent prises de convulsions à la suite de quoi 300 personnes furent accusées de sorcellerie et 19 d'entr'elles furent pendues. On sait maintenant que ces troubles étaient dus à la maladie de l'ergot de seigle ou "mal des ardents". Arthur Miller fit de sa pièce "Les sorcières de Salem" (en anglais "The crucible") un plaidoyer contre l'obscurantisme et l'intolérance, en particulier, contre le maccarthysme qui sévissait aux USA dans les années 1950. Un plaidoyer toujours d'actualité du fait de l'émergence de la droite dure et bigote du parti démocrate, prête à tout pour gêner ou même salir Obama et éviter sa réélection.

Salem est maintenant une ville triste où de pathétiques fausses sorcières essayent d'attirer le touriste dans la rue, où les boutiques proposent chapeaux pointus et tenues d'Harry Potter tandis que, dans le port, désormais abandonné et transformé en musée, ne règne plus qu'un lugubre parfum nostalgique. (foto 4).

Après ces quelques jours à Boston et ses environs, OpSIS a pris la route de retour.

Nous avons eu alors le plaisir de recevoir successivement deux couples d'amis. D'abord Anne et Markus, de New Bedford à New York.

Puis Dominique et Olivier de New York à Baltimore.

A New Bedford, avec Anne et Markus, nous avons vécu l'ouragan Irene (voir Bouteillàlamer 2011-07). L'avant- veille d'Irene nous étions aller allés visiter la ville de Newport qui est considérée comme une des capitales de la voile des USA.

C'est là, en particulier, qu'arrive la Transat anglaise en solitaire que Tabarly a remporté à deux reprises. Mais Newport est également la villégiature des millionnaires de la Nouvelle Angleterre qui s'y sont fait construire de luxueuses résidences (foto 5).

Après la descente le long de l'estuaire de Long Island nous sommes retournés à New York avec, en plus, le plaisir d'y retrouver nos nouveaux amis newyorkais Merry et Frédéric. La remontée de l'Hudson vers le mouillage de la 79ème rue s'est faite suberbement sous génois seul et, à bord, Dominique et Olivier ne se sont pas fait prier pour nous photographier avec Manhattan en toile de fonds (foto 6). La construction de l'immeuble qui doit remplacer les tours jumelles du World Trade Center est bien avancée. On le voit sur la photo avec ses deux grues et dominant déjà les autres gratte ciels du bas de Manhattan.

Il est prévu que, terminé, il mesure 1776 pieds de haut (541m - les tours jumelles faisaient 410m), 1776 étant la date de la Déclaration d'Indépendance des Etats-Unis.

Une des conséquences les plus graves de l'ouragan Irene a été les pluies diluviennes qui se sont déversées sur le nord-est des Etats Unis provoquant de fortes inondations.

Les cours d'eau ont débordé puis, après, se sont mis à charrier limon et débris. Ainsi pendant ce second séjour à New York, dans la mouillage de la la 79ème rue, l'eau de l'Hudson avait des allures d'Amazone (foto 7).

Mais le pire que nous ayons rencontré par la suite a été la grande quantité de bois flottants (du tronc d'arbre à la planchette) qui a rendu délicate, voire dangereuse, la navigation dans les baies de Delaware et de Chesapeake.

Une navigation qui nécessitait une veille de tous les instants (merci Dominique et Olivier) ce qui n'a pas empêché OpSIS de toucher, sans gravité, quelques morceaux de bois. Ceci, ajouté à la présence habituelle des casiers à crabes et des bouées de filet, a donné à cette dernière partie de notre voyage un petit air de slalom spécial ! Dans ces conditions, la navigation à la voile est encore plus délicate car le génois masque ce qui se trouve en avant du bateau sur le bord où il se trouve.

C'est alors que nous avons compris pourquoi tellement de voiliers naviguant dans ces eaux sont équipés d'une voile de type "yankee" dont la bordure remonte permettant ainsi une vue dégagée vers l'avant.

Bien sûr, dans ces conditions, il est dangereux de naviguer de nuit.

Le 12 septembre, nous sommes arrivés après le coucher du soleil dans le canal qui relie les baies de Delaware et de Chesapeake et avons pu nous arrêter juste avant la nuit dans une marina riveraine.

C'est avec la photo des dernières lumières du jour sur le canal que nous allons refermer cette Bouteillàlamer (foto 8).

Dans la prochaine Bouteillàlamer nous vous parlerons de notre descente de la Baie de Chesapeake, du retour à Deltaville où nous allons de nouveau laisser OpSIS pour l'hiver et, peut-être aussi, de nos projets pour l'an prochain.

En attendant, on vous embrasse tous, una forta abraçada.

Isabelle et Joseph

El CN l'Estartit celebra el seu 50è aniversari

Per commemorar-ho s'ha editat un llibre ple de fotografies i moments històrics

"El 27 d'octubre de 1960 significa la data clau en què una trentena d'homes emprenadors es van aplegar per constituir la comissió organitzadora del CN l'Estartit. En el transcurs d'aquella convocatòria es va donar llum verda a la fundació d'una societat esportiva amb el nom de Club Náutico Estartit. L'objectiu primordial que es perseguia no era altre que la pràctica i la promoció dels esports nàutics en les seves diverses modalitats.

Els assistents, entre els quals també hi figurava un petit nombre d'estrangers, tenien un denominador comú que es resumeix en una forta inclinació per l'Estartit. El cert és que estaven enamorats d'aquest indret, raó suficient i irrebatible per celebrar la reunió. S'hi barrejaven estiuejants que hi acudien des de sempre, des que eren adolescents i corretejaven per carrer de Santa Anna en direcció cap a la platja, i també fills de les rodalies.

Al capdavall, aquesta apreciació resultava ara el menys rellevant, perquè aquell vespre una mica fredorós, un per un van anar prenent seient al reduït local de la plaça -punt de trobada- amb la determinació que les converses prèvies que havien sostingut setmanes abans donessin fruit, ja que a tots ells els guiava el propòsit de posar els fonaments d'un Club Nàutic..."

Es per això que mig segle després, el Club Nàutic Estartit celebra el seu cinquantè aniversari. Durant tot aquest temps el club s'ha convertit en un referent de la Costa Brava en particular i de la costa catalana i espanyola en general. Per commemorar-ho s'ha editat un llibre ple de fotografies i moments històrics d'aquests 50 anys que es pot adquirir a l'oficina del propi Club i a través de la seva web.


Agost / 2011

L'augment dels cànons allunya el turisme nàutic de Barcelona

Marina port vell veu com les seves grans eslores busquen preus mes econòmics en altres països amb menys impostos.

Editorial Lluis Bosch - Revista Náutica

Fa poc es va publicar una notícia sobre el descens d'amarristess transeünts en alguns ports de la costa catalana. No sorprendria si les raons fossin, com sempre, atribuïdes a la situació de la crisi, que s'ho càrrega tot, segurament amb raó. Però aquí la baixada d'un vint per cent d'embarcacions d'esbarjo al port de Barcelona s'ha degut, segons el director de Marina Port Vell -sens dubte una de les millors instal.lacions portuàries de la Ciutat Comtal, amb gran part d'amarraments dedicats a les grans eslores-, Gabriel de Sandoval, a la pujada d'impostos que durant els últims temps han patit aquestes entitats.

El director de Port Vell afirma que "a nivell estatal s'han pujat els impostos i que els estrangers prefereixen altres destins més econòmics, com són actualment Croàcia, Turquia o Grècia". Sosté que amb l'increment dels cànons que els ports han d'abonar a les diferents administracions les tarifes s'han hagut de pujar entorn un vint per cent.

Com és natural la majoria dels amarristes temporals provenen d'altres zones del Mediterrani, i Barcelona era un punt d'aturada obligada, encara que a la seva travessia molts continuessin cap a les Balears o cap al sud de la Península. Això ha motivat que les xifres, especialment a l'estiu, hagin disminuït contínuament des de fa tres anys, "des que es va iniciar la crisi el 2008, en aquest sector no havíem patit amb tanta incidència fins ara" comenta Sandoval.

L'afirmació es veu reforçada també pels resultats del Port Olímpic, instal.lació veïna a Marina Port Vell. El descens del consum de combustible i les sortides dels seus amarristes cap a les Balears de menys dies i més tard, són altres indicadors que confirmen la preocupant situació.

Molts poden creure que la incidència d'aquesta situació en el turisme de la ciutat de Barcelona és mínima. Doncs no tant. Per exemple, segons el director de Marina Port Vell, l'estada d'un megaiot com l'Eclipse -de Roman Abramovich, magnat rus i propietari del club de futbol Chelsea- una eslora de 170 metres i amb una tripulació de setanta persones, pot arribar a generar entre quaranta i cinquanta llocs de treball al port, només per tasques de manteniment. I a més a més caldria afegir els ingressos que generaria aquest tipus de turisme a la ciutat. Tot sembla indicar que no s'està mantenint aquesta atracció per aquestes grans eslores, pel que s'ha dit anteriorment. L'ànsia de recaptació administrativa mata la gallina dels ous d'or.

I encara que no siguin d'or. I els ports pateixen un cop baix afegit per les taxes, els impostos abusius, i la resta d'accions que, en definitiva, motivaran menys recaptació a la llarga. La situació és greu, i per això, entre moltes altres accions, s'organitza a Madrid el pròxim 20 d'octubre la VI Trobada de Ports Esportius, una jornada de ponències sobre la problemàtica -bastant àmplia- d'aquestes entitats. Participaran autoritats i experts en el tema, per posar sobre la taula una situació que ja està en alerta vermella. Serveixi que, al cap i a la fi, tot repercuteix en la cadena de l'economia d'un país, d'un sector, d'un port.



Juliol - Agost /2011

Ocibar renúncia als amarraments de s'Altra Banda del port de Maó un any i mig després

Comunica la seva decisió a l'Autoritat Portuària davant una "vertiginosa caiguda del mercat" que li impedeix afrontar les seves obligacions.

Pràcticament un any i set mesos dels catorze de concessió és el que ha pogut aguantar l'empresa Ocibar a s'Altra Banda del port de Maó. Segons va confirmar la pròpia concessionària mitjançant un comunicat públic, la renúncia als 442 amarraments de la Ribera Nord adjudicats al novembre de 2009 ja ha estat presentada oficialment davant l'Autoritat Portuària de Balears (APB), per la qual cosa en breu abandonarà la seva gestió.

Malgrat que la intenció inicial de la companyia era renunciar després de l'estiu, els gestors de l'empresa van assenyalar que la "negativa situació econòmica" actual ha donat lloc a una "vertiginosa caiguda del mercat" que "desaconsella" seguir endavant amb una concessió que Ocibar va aconseguir al seu dia gràcies a unes ambicioses condicions econòmiques.

Cal recordar que l'empresa mallorquina va acordar amb l'Autoritat Portuària el pagament d'una taxa anual de 927.599 euros i va comprometre inversions per valor de 6,1 milions, unes xifres que li van valer per imposar-se com a guanyadora del concurs a Ribera del Port, l'anterior adjudicatària, que va quedar en segon lloc. En el seu comunicat, Ocibar va voler recordar que "hem complert amb totes les seves obligacions financeres i hem procedit a l'adequació de les instal.lacions de Cala Llonga amb nous accessos i serveis, així com a la instal.lació de nous pantalans a la zona de La Solana i de l'Illa del Rei".

Pas endarrere

Davant la impossibilitat de recuperar la inversió realitzada i d'afrontar amb suficient alleujament el pagament de les taxes, Ocibar ha optat per una retirada que, assegura, "no suposarà cap inconvenient per als clients, ja que els serveis previstos en la concessió es mantindran mentre l'Autoritat Portuària de Balears estableix el procediment que s'ha de seguir".

En aquest sentit, una altra de les possibles causes de la retirada d'Ocibar de la zona de s'Altra Banda (una concessió per la qual fa a penes dos anys va licitar com cal) respondria a la necessitat de no continuar comprometent la situació econòmica de les marines de Port Adriano, sobretot, i d'Eivissa (Eivissa Magna).

En el moment precís de l'adjudicació, la victòria del Grup Ocibar a la Ribera Nord es va interpretar en Maó com una passa al capdavant de l'empresa amb l'objecte d'estendre la seva presència en les tres Illes, un objectiu que, segons sembla, es va afrontar amb unes previsions massa optimistes per la seva banda.

Cal assenyalar que quan es va confirmar l'adjudicació a Ocibar, avalada pels tècnics d'Autoritat Portuària el 17 d'abril de 2009, algunes veus reconegudes del port de Maó, així com l'anterior adjudicatària, Ribera del Port, van criticar el "afany recaptatori" de l'ens portuari per anteposar les quanties econòmiques a les característiques del projecte i la seva viabilitat i vinculació amb la zona objecte de concurs.

15/08/2011

El CN Port d'Aro inaugura l'ampliació de les seves instal.lacions

S'han construït més d'1.500m2 per a la promoció de l'esport i les activitats marítimes

El dia 12 d'agost, va ser un dia molt especial per als més de 1000 socis del CN Port d'Aro. Va ser "La nit del soci", un dia amb moltes coses que celebrar, la més important, sens dubte, la inauguració de les noves instal.lacions del club, un nou edifici amb més de 1.500 m2 de superfície.

El nou espai compta amb gimnàs, sauna, sala de recreació juvenil, sala de billar, aula d'escola per a esports nàutics, menjador i vestidors per a la marineria, magatzems, una gran terrassa-mirador des d'on es pot admirar el Mar Mediterrani i que a més a més és d'accés públic.

Sense oblidar una de les joies d'aquesta ampliació, la Gran Sala Polivalent, pensada per albergar tot tipus d'actes, com a conferències especialment dedicades a temes marins, ecològics i de conservació del Medi Ambient, xerrades-col.loquis sobre els nostres esports i esportistes, exposició i promoció dels nostres pintors, escultors i artistes en general, i gales benèfiques entre d'altres activitats culturals.

La Gran Sala Polivalent està presidida per un gran mural d'1,80 x 8m de l'artista nord-americà Philip Stanton que va ser descoberta per l'Alcalde de Castell-Platja d'Aro, el Sr. Joan Giraut.

En l'inauguració es va comptar amb la inestimable presència del Director General de Ports de la Generalitat, Sr. Font, la Sotsdirectora, Sra. Busquets, el President de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, Sr. Puig, l'Alcalde de Castell-Platja d'Aro, Sr. Joan Giraut, entre d'altres autoritats. La nit va incloure un esplèndid sopar de gala acompanyada pel grup Els Sirex, que va transportar els assistents amb les seves meravelloses cançons als inoblidables anys 60 i 70.

Fundat el 1984, aquest club esportiu va néixer amb la il.lusió de convertir-se en un lloc de trobada per als amants del mar i de l'esport nàutic, com la vela en totes les seves modalitats, el surfing, el submarinisme, la pesca, la fotografia submarina, entre altres, són avui en dia una realitat que compta amb la participació d'infinitat d'esportistes vinguts de tots els racons de Catalunya.

El Club Nàutic Port d'Aro, és a més a més un port esportiu que compta amb més de 800 amarraments de totes les eslores.

05/08/2011

Laredo, un port a la deriva

La nova dàrsena de Laredo, que ha costat 90 milions d'euros, està buida de vaixells, a causa de la crisi i els problemes d'explotació

La nova dàrsena de Laredo recorda un paisatge fantasmagòric, sense un veler amarrat després d'una inversió de 90 milions d'euros, sorprèn a propis i estranys.

La crisi s'ha portat per davant les bones perspectives del port i, a més a més, el Govern regional i la societat promotora del projecte, no es posen d'acord en les condicions d'explotació. Un problema que ve de llarg i que no té fàcil solució. El flamant port de Laredo navega a la deriva. El mes d'agost, en la làmina d'aigua del port no hi ha ni un vaixell.

De tant en tant, arriba algun vaixell francès i atraca sense pagar, perquè no hi ha qui cobri el servei. En terra, ni usos hostalers, ni serveis públics, ni retens de neteja. Només herba creixent a gust. La irrupció de la crisi amb el port a mig fer ha dinamitat el feliç càlcul dels promotors, confiats en les dades que van obtenir quan, allà per l'any 2006, van obrir el termini de reserva i 'van col.locar' els amarraments en uns mesos.

Entre els demandants, molts bascos amb iots i sanejats comptes, que amb el pas del temps han rebaixat el seu interès pel port o fins i tot s'han desfet de les seves embarcacions.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

EL CLUB NÀUTIC PORT DE LA SELVA SIGNA UN CONVENI DE COL.LABORACIÓ AMB L'AJUNTAMENT I L'INSTITUT DE LLANÇÀ.

L'Ajuntament de El Port de la Selva i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya tenen signat un conveni de col.laboració per a l'atenció educativa a la diversitat, de l'alumnat d'educació secundària del municipi, que participi en el Projecte Rumb en el marc dels programes de diversificació curricular.

A l'empara d'aquest projecte, l'Ajuntament de El Port de la Selva i l'IES Llançà, han signat un conveni amb el Club Nàutic Port de la Selva que ha acceptat col•laborar en la formació acadèmica d'un alumne d'ESO de l'IES Llançà, facilitant a les seves instal.lacions nàutiques i portuàries la realització de les activitats d'aplicació pràctica detallades en el Projecte Rumb, durant el curs escolar 2011/2012.

Aquesta és la primera vegada que el Club Nàutic Port de la Selva col•labora amb l'Ajuntament i l'Institut de Llança en la formació d'alumnat del municipi.

Bonjour à tous, bon dia tots, Le lendemain du passage de l'ouragan Irene (Bouteillàlamer 2011-07 Irene), il faisait un temps magnifique: mer calme, ciel bleu et soleil. Une inspection d'OpSIS a montré, qu'à part les pavillons en lambeaux, il n'avait subi aucun dégât.

On a repris la mer, tranquillement. Merci à vous tous qui nous avez envoyé un petit mot. Cela nous a fait chaud au coeur.

Mais reprenons le fil normal des Bouteillàlamer. Nous sommes le 13 août, deux semaines avant Irene, nous avons quitté les îles du sud du Cap Cod dont nous vous entretenions dans la Bouteillàlamer 2011-06, puis avons emprunté le canal du Cap Cod qui évite de devoir faire le tour de la péninsule et sommes arrivés vers Provincetown la ville principale du cap qui se trouve à l'extrémité de celui-ci.

Provincetown est une ville d'importance dans l'histoire des USA.

C'est, en effet, là que les pèlerins puritains du "Mayflower" touchèrent terre le 21 novembre 1620 après deux mois d'une navigation éprouvante. Ils devaient se rendre sur l'Hudson, les courants et les vents les amenèrent bien plus au nord.

Arrivés à Provincetown, ils rédigèrent une charte, "The Mayflower Compact", qui, par la suite, fut une des bases de la constitution américaine. Après quelques semaines, ils durent se rendre à l'évidence: le Cap Cod était désolé et ne se prêtait pas à leurs projets de colonisation.

Ils reprirent la mer, cap au sud pour tenter, enfin, de rejoindre l'Hudson. Malheureusement, ils n'arrivèrent pas à contourner les hauts-fonds autour de Nantucket.

Ils retournèrent vers le nord, contournèrent le Cap Cod vers l'ouest et entrèrent dans la baie de Plymouth où ils débarquèrent pour s'installer définitivement. C'était l'hiver, aucune culture n'était possible et, en quelques mois, plus de la moitié des pèlerins mourut. Au printemps les indiens leur enseignèrent comment cultiver les produits locaux, le pèlerins étaient sauvés. Les siècles suivants, sans doute en guise de remerciement, leurs descendants exproprièrent et massacrèrent ces indiens. A Provincetown une tour haute de 85m, inspirée du campanile de Sienne, commémore l'arrivée des pèlerins du "Mayflower" (foto 1).

Ces pèlerins du "Mayflower" étaient d'austères puritains purs et durs, ils doivent se retourner dans leur tombe car, maintenant, Provincetown est devenue la capitale "gay" et "drag queen" du nord des Etats Unis (foto 2) !

Le paysage désolé du Cap Cod avec ses longues plages de sable, ses étangs maritimes et les nombreux phares qui en jalonnent les côtes présente un spectacle d'une étrange beauté (foto 3). Continuellement balayées par le vent atlantique, les plages attirent pourtant les vacanciers.

Les plus courageux se baignent, d'autres se contentent d'admirer le paysage avec des tenues bien éloignées de celles qui se portent aux Antilles (foto 4) ! Comme dans les îles du sud, le rivage est érodé par les tempêtes hivernales. Il recule d'à peu près 1 mètre par an mais le sable ainsi emporté est redéposé au large par la mer et, continuellement, des îles ou des presqu'îles nouvelles se créent. Ainsi, le paysage du Cap Cod est en continuelle transformation.

Lors de la dernière Boputeillàlamer nous vous annoncions un moment extraordinaire.

Le voici. Bien que fascinés par le paysage sauvage du Cap Cod, c'est un émerveillement encore plus grand qui nous attendait là-bas. Car le Cap Cod se trouve au sud du Stellwagen Bank un des plus importants sanctuaires de baleines. Nous nous y sommes rendus sur un bateau d'excursion guidés par Peter Trull, un spécialiste des cétacés qui a écrit le livre "Closer to the Great Whales". Ce fut une expérience passionnante et émouvante à la fois, un moment exceptionnel.

Les baleines qui peuplent le Stellwagen Bank sont principalement les baleines à bosse ou jubartes dont le nom savant indique bien l'importante présence de ces cétacés en Nouvelle Angleterre: "megaptera novaeangliae". Grace à la Convention Internationale sur les baleines la population de jubartes est en progression, de 20'000 il y une vingtaine d'année elle est passé à 35'000 en 2010. Ce n'est malheureusement pas le cas pour les autres espèces de baleines. Les jubartes mesurent entre 10 et 15m de long et sont plutôt sociables et elles viennent volontiers s'ébattre près des bateaux d'excursion.

Elles aiment particulièrement venir à la surface les jours de mauvais temps, ce qui était le cas quand nous sommes allés les voir.

La parade des jubartes se déroule en plusieurs phases. Remontant à la surface de l'eau elles battent d'abord celle-ci de leur grandes nageoires blanches (foto 5). Ceci peut durer un long moment. Puis elles plongent sous l'eau, leur queue si caractéristique s'enfonçant très doucement dans un mouvement particulièrement élégant (foto 6). Alors, la jubarte va rester un moment sous l'eau, puis elle s'élance pour effectuer son saut hors de l'eau et c'est le moment magique ou la masse énorme de l'animal surgit de l'océan (foto 7).

Pour retomber, ensuite dans un éclaboussement monstrueux. Cette dernière belle photo d'Isabelle a été possible parce que Peter Trull, qui a une connaissance profonde des jubartes, était capable d'anticiper le moment et l'endroit où elles allaient surgir de l'eau.

Ce fut une heure entière au milieu de baleines, une heure magique que nous n'oublierons pas de sitôt.

Nous avons quitté Provincetown pour nous diriger vers Boston, le point le plus au nord de la croisière d'OpSIS cette année. Avant d'arriver dans la capitale de la Nouvelle Angleterre, nous avons fait escale à Sciutate, un de ces nombreux ports si typiques et charmants de la côte de cette région. Le phare de Sciutate (foto 8) a été le théâtre d'une belle histoire.

Un soir de brouillard, lors de la guerre de 1812 entre la jeune république américaine et les anglais, un vaisseau de guerre anglais "La Hogue" se présenta a l'entrée de Sciutate. Ce soir-là le gardien du phare, ayant dû s'absenter, avait laissé ses deux filles seules en leur demandant de veiller au feu du phare pendant son absence. Les fillettes devinèrent l'arrivée du vaisseau anglais, mais il était impossible de prévenir qui que ce soit, le temps d'arriver au village les anglais l'auraient déjà bombardé. Alors, se saisissant d'un fifre et d'un tambour elle se mirent à jouer des marches militaires.

Le commandant anglais du vaisseau qui espérait faire une attaque surprise sur une village de pécheurs sans défense crut à la présence d'une garnison et fit demi-tour. Les deux gamines, Rebecca et Abigail Bates, sont des héroïnes nationales; elles sont surnommées "the American Army of Two".

Nous sommes arrivés à Boston le 17 août et, là, une surprise nous y attendait ! Mais tout cela vous sera conté dans la prochaine Bouteillàlamer.

En attendant, on vous embrasse tous, una forta abraçada.

Isabelle et Joseph.

Sobre la Fundació Ecomar

La Fundació Ecomar, fundada per Theresa Zabell, doble campiona olímpica de vela, té per objectiu educar i conscienciar, sobretot als nens, en la cura, respecte i conservació del nostre planeta a través de programes de convivència en l'esport que fomentin la integració en la nostra societat. Des de la seva creació fa ja 12 anys, més de 47.000 nens han participat en algun dels seus programes.

Més informació:  www.fundacionecomar.org

Sobre PlasticsEurope i Cicloplast

PlasticsEurope és una de les associacions empresarials europees líders, amb centres a Brussel•les, Frankfurt, Londres, Madrid, Milà i París. Treballen en contacte amb associacions de plàstics europees i nacionals. Són més de 100 les empreses associades, que produeixen més d'un 90% dels polímers que es fabriquen en els 27 estats membres de la Unió Europea, incloent Noruega, Suïssa, Croàcia i Turquia.

Cicloplast és una entitat sense ànim de lucre que representa el compromís de la indústria de plàstics a Espanya amb el Medi Ambient, a través de la promoció de la prevenció i el l reciclatge dels plàstics al final de la seva vida útil.

Més informació:  www.plasticseurope.org

Va recollir el guardó corresponent al Nortia Tramendu, donada l’absència del seu patró, el segon classificat de la classe 2 el Lone Reale.

L’Acte va concloure amb el compromís, tant dels Clubs, del Representant Territorial de Girona de la Secretaria General de l’Esport i del Delegat territorial de Vela de Girona de la Federació Catalana de Vela, de donar continuïtat i impuls en aquest Campionat que posa de relleu el bon nivell de la flota de Creuer a Girona.

Podeu consultar la classificació final del I Trofeu de Girona de Creuers aqui.

Il est maintenant 22h à New Bedford, le vent s'est un peu calmé et la mer est moins remuée. Après
12 heures de folie Irene s'éloigne. Car Irene est passé sur nous, plus précisément son centre était à 50Km à l'ouest, ce qui ne fait pas une grande différence vu la taille énorme de cet ouragan (foto 1) !

En arrivant hier sur New York, Irene avait été dégradé en tempête tropicale. Mais comme le disaient les bulletins de la météo US, cela ne fait pas une grande différence avec un Ouragan de Force 1... le genre de remarque qui vous remonte le moral !

New Bedford, où nous sommes venus nous réfugier il y a trois jours, est réputé comme un des abris les plus sûrs de la Nouvelle Angleterre. En effet, en cas d'ouragan, le port est entièrement isolé de la mer par une écluse qui peut se fermer en 12 minutes. Elle s'est fermée ce matin à 6h. A partir de 9h le vent a commencé à monter.

A partir de 10h sa vitesse moyenne était supérieure à 40 noeuds (74 km/h) puis entre 13h et 17h supérieure à 50 noeuds (93 km/h) culminant à 60 noeuds (111 km/h). Après 17h, le vent a commencé à diminuer. Pendant tout ce temps, le vent levait des vagues énormes dans le bassin.

 OpSIS est au quai dans une marina attaché par 12 amarres (en fait 10 au début mais il a fallu en pleine tempête en rajouter 2 car un des taquets du quai menaçait de lâcher) et n'a rien eu, sous réserve d'une inspection plus sérieuse que nous ferons demain.

Malheureusement cela n'a pas été le cas de beaucoup de bateaux, en particulier ceux qui étaient au mouillage sur bouée.

Des amarres ont cassé, des bateaux se sont mis à dériver dans le bassin, percutant d'autres bateaux ou des pontons (foto 2), l'un d'eux a été drossé sur les rochers du rivage (foto 3). Le quai où nous sommes s'est brisé en son extrémité ouest, heureusement au delà de l'emplacement d'OpSIS (foto 4). A ces photos il manque le hurlement du vent, le bruit sec des amarres qui claquent et celui de l'explosion des vagues contre les quais. On est bien maintenant mais on a craint pour OpSIS.

On vous embrasse tous, una forta abraçada.

Isabelle et Joseph avec Anne et Markus

Un total de 29 embarcacions, repartides en 3 categories, hi han pres part en les regates disputades a les aigües de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, l'Estartit i del Port de la Selva, i com a fet destacable cal assenyalar que, a la darrera regata, hi participaran un grup de dones patronejades per la instructora Clara Abelló, integrants del curs de "vela de gènere" que el club Nàutic Port de la Selva ha portat a terme amb 24 dones com una iniciativa per tal d'acostar el món de la vela al gènere femení.

El Campionat de Girona de Creuers s'ha portat a terme amb el suport de la Delegació a Girona de la Federació Catalana de Vela, dels clubs nàutics de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Port d'Aro, l'Estartit, el Port de la Selva, i de la Secretaria General de l'Esport.

Les regates es portaran a terme a partir del dissabte a les 12h del migdia, mentre que la clausura i el lliurament de trofeus està previst per al proper diumenge 28, a les 17h, amb l'assistència, entre d'altres autoritats del representant territorial d'esports a Girona, Josep Pujols.

Bonjour à tous, bon dia tots, Autant vous le dire tout de suite: on est tombés amoureux.

Amoureux de la Nouvelle Angleterre et, particulièrement du Cap Cod et de ses îles.

Nous venons d'y passer plus de trois semaines et c'est un des plus beaux parages où nous ayons jamais navigué.

Vous trouverez sur (foto1) la carte de notre navigation entre New York et Boston.

La nouvelle Angleterre commence là où se termine le détroit de Long Island. C'est une région chargée d'histoire (berceau de l'indépendance des USA et le plus grand centre baleinier au monde aux XVIIIème et XIXème siècles) et qui a gardé une réelle authenticité.

En plus, la navigation peut y être magnifique En effet, en combinant harmonieusement vent et courants de marée, les traversées sont de très beaux moments de voile.

Ainsi nous avons fait une superbe traversée entre Woods Hole et Nantucket à plus de 9 noeuds de moyenne sur le fonds avec un vent de 12-15 noeuds par le travers et un courant de marée favorable.

Les possibilités d'escales sont nombreuses et variées, il y a les îles dont on vous parlera plus loin mais aussi de nombreux estuaires où, en remontant la rivière sur un ou deux miles, on trouve un mouillage où règne une tranquillité totale seulement troublée par la présence de quelques canards et où l'eau claire incite à la baignade.

C'est le cas de Judith Point dont l'embouchure se situe entre les villages de Jérusalem et Galilée (ça ne s'invente pas !).

Après avoir quitté la baie de Long Island, notre première escale en Nouvelle Angleterre fut Mystic. Ce fut la première escale dans les nombreux ports baleiniers qui ont fait l'histoire et la fortune de ces côtes. Mystic, maintenant, est devenu une ville-musée avec une belle brochette de navires anciens à flot, des reconstitutions d'ateliers et de chantiers navals d'époque.

Les vieux navires naviguent encore pour le plaisir des touristes comme, par exemple ce vieux vapeur de la fin du XIXème siècle dont la chaudière est d'origine... et le montre bien (foto 2).

Puis se furent les îles du Cap Cod, d'ouest en est: l'archipel Elisabeth, Martha's Vineyard et Nantucket.

L'archipel Elisabeth est un chapelet d'îles au sud-est du détroit de Woods Hole dont seule Cutty Hunk est habitée par quelques pêcheurs qui, le soir, vendent sur le quai le produit de leur pêche. Là, le homard se négocie à 9 dollars l'unité (soit 7,50 CHF ou 6,80 €), alors pourquoi se priver (foto 3) !
Puis ce fut Nantucket.

Nantucket est une île mythique.

Ce fut le plus grand centre baleinier au monde de 1750 à 1850. Les colons, essentiellement des Quakers, qui s'y installèrent en 1659 essayèrent d'abord, sans succès, d'élever des moutons, puis ils se firent pêcheurs de morue.

De temps en temps, quelques baleines venaient s'échouer et ils s'aperçurent que les produits qu'ils en tiraient (ambre gris, graisse pour bougies, fanons pour les "baleines de corset" et les parapluies) leur rapportaient bien plus d'argent que les morues. Alors ils allèrent chercher les baleines au large puis, de plus en plus loin jusque dans le Pacifique (lire "Moby Dick", d'Herman Melville dont le récit commence à Nantucket et aussi "Pawana" de Jean-Marie Le Clezio).

Les bateaux baleiniers partaient pour des expéditions qui pouvaient durer jusqu'à quatre ans.

Ils ne rentraient que si le bateau était complètement chargé des produits tirés des baleines.

Hors des officiers, l'équipage était formé de Portugais (l'influence portugaise se fait encore bien sentir, dans la religion et la nourriture), de Cap-verdiens et de gamins pauvres des grandes plaines des Etats-Unis dont la petite taille leur permettait d'entrer dans les intestins des baleines mortes pour en extraire l'ambre gris. Au retour des expéditions, ces gamins, devenus des hommes, rentraient chez eux avec suffisamment d'argent pour s'acheter une ferme.

Les baleiniers de Nantucket vendaient aussi leurs produits en Angleterre mais à l'approche de l'indépendance ils durent diversifier leurs débouchés. C'est ainsi qu'ils ouvrirent un comptoir à Dunkerque, en France.

C'est d'ailleurs l'atelier de fabrication de bougies de ce comptoir qui figure comme illustration du chapitre bougies de l'Encyclopédie de Diderot et le musée local n'est pas peu fier de montrer une copie de la page en question ! Puis, vers la moitié du XIXème siècle, le chenal d'entrée s'ensabla, le pétrole remplaça les bougies pour l'éclairage et, en 1846, la ville de Nantucket fut à moitié détruite par un incendie.

C'en était fini de l'âge d'or de la pêche à la baleine. Toutefois l'île vivota peu de temps car elle fut vite découverte par les touristes riches de New York et de Boston ainsi que sa voisine Martha's Vineyard. Mais, contrairement à celle-ci, Nantucket a su garder son âme. Elle a continué à vivre dans l'imaginaire marin et on a tous lu ces récits de bateaux perdus dans le brouillard et essayant de distinguer les phares de Nantucket qui les guideront hors des récifs.

C'est encore ces mêmes phares qui indiquent aux voiliers de la Transat anglaise en solitaire que l'arrivée à Newport est proche. Les parages de Nantucket sont parmi les endroits où la navigation est la plus dangereuse au monde. Hauts-fonds, bancs de sables mouvants, brouillard, tempêtes soudaines s'y conjuguent pour le malheur des navigateurs. Sur la photo foto 4, les points rouges indiquent les naufrages qui s'y sont produits de 1870 à 1998 et les zones en bleu représentent les hauts-fonds ! Et même, malgré les moyens modernes comme le radar, ces parages sont restés dangereux.

On se souvient du naufrage en 1956 du paquebot italien "Andrea Doria" abordé au sud de Nantucket en plein brouillard par un cargo brise-glace suédois qui déchira de son étrave renforcée tout le flanc tribord du paquebot lequel coula en 11 heures. Il y eut heureusement peu de victimes car le paquebot français "Île-de-France" était proche et put sauver la plupart des passagers et l'équipage. Même en été, il y a du brouillard à Nantucket une journée météo typique à Nantucket, telle que celles que nous avons connues, se déroule ainsi: le matin vous vous réveillez dans un silence cotonneux seulement brisé à intervalles réguliers par les cornes de brume du chenal d'entrée du lagon et depuis le cockpit vous découvrez l'ambiance mystérieuse du mouillage noyé dans le brouillard (foto 5).

Vers 10 heures le brouillard se lève, et ceci même s'il n'y a pas de vent.

On peut alors aller se promener au village ou sur la lande et admirer les typiques et belles maisons en bois aux murs couverts de bardeaux (ou "tavillons" comme on dit dans les Alpes) (foto 6).

Puis, vers midi, le vent se lève (quelle que soit sa direction) et deux possibilités se présentent pour le reste de l'après-midi: soit le ciel reste dégagé et le vent diminue dans la soirée, soit le ciel se couvre et c'est rapidement la tempête avec beaucoup de pluie et des vents dépassant souvent les 30 noeuds au mouillage.

Tempête qui, elle aussi, se calme dans la soirée. Alors, tempête ou pas, vous pouvez aller vous coucher tranquille, sauf que... vers 22-23 heures les cornes de brume se remettent à mugir, vous jetez alors un coup d'oeil depuis le cockpit et là, c'est à peine si vous distinguez votre voisin de mouillage ! Malgré cela, ou à cause de cela, il y a à Nantucket une ambiance très attachante, une atmosphère authentique, avec ses maisons typiques qu'aucune construction moderne ne dépare, ses quais en bois qui semblent encore attendre les baleiniers, ses étendues de landes sauvages, ses étangs côtiers (foto 7) et ses falaises.

Une île qui subit des tempêtes terribles en hiver et qui, chaque année, voit ses rivages reculer d'à peu près un mètre! nous avons fait aussi une brève escale à Martha's Vineyard, l'île voisine, celle des millionnaires et des romans de Mary Higgins Clark ! C'est dans le petit port d'Edgartown que nous avons jeté l'ancre, un endroit coquet et cossu plus Deauville que Camaret ! Ce qui nous amène au moment tant attendu de notre grand concours annuel.

Comme les années précédentes, le fabuleux prix qui attend les gagnants est un apéritif (caïpirinha, planteur ou mojito, au choix) au coucher du soleil dans le cockpit d'OpSIS (il est rappelé que le déplacement des gagnants jusqu'au ponton le plus proche d'OpSIS est à leurs frais, le transport du dit ponton jusqu'à OpSIS est, en revanche, gracieusement offert par l'équipage d'OpSIS). Voici donc la question: pour quel film très célèbre des années 70 Edgartown a servi de décor ?
Vous ne voyez pas ? Alors voici une indication supplémentaire (là on vous aide vraiment beaucoup !): dans ce film Edgartown s'appelait Amity. Toujours pas de réponse ? Regardez la foto 8, cela va surement vous rappeler quelque chose. On attend les réponses et on met au frais les apéritifs. la suite de notre navigation au Cap Cod sera pour la prochaine Bouteillàlamer et, là, il y aura un moment extraordinaire. Mais patience !

En attendant,

on vous embrasse tous, una forta abraçada.

Isabelle et Joseph

Un Audi per a l'aigua

Una embarcació que destaca per la seva eficiència, lleugeresa i esportivitat, té capacitat per a dotze passatgers i inclou dues motos d'aigua. És propulsada per dos motors dièsel i dos elèctrics
La signatura dels quatre cèrcols ha iniciat el seu camí en el món dels vaixells a través d'una embarcació esportiva que destaca per la seva eficiència, lleugeresa i esportivitat, amb un disseny de 15 metres de llarg i 6,40 d'ample.

L'obra és fruit de la dissenyadora del Pforzheim Technical College d'Alemanya, Stephaine Behringer, una idea que va ser concebuda com a revolucionària i enginyosa pels supervisors del projecte. Batejat com Audi Trimarà és una embarcació d'esbarjo amb espai per a dotze passatgers, compta amb un casc principal que funciona com a suport per als dos laterals que tenen menor capacitat, amb la missió d'estabilitzar l'estructura i albergar dues motos d'aigua al seu interior. Pel que fa a la mecànica, l'estructura principal compta amb dos propulsors Audi TDI, mentre que les motos d'aigua posseeixen dos motors elèctrics que el converteixen en un vaixell apte per navegar per tot tipus d'aigües a una velocitat tan reduïda que no supera els 8 nusos, suprimint tot tipus de contaminació a través del seu sistema elèctric.

Link de les fotos.

http://www.elmundo.es/elmundomotor/2011/08/05/conductores/1312559036.html

19/07/2011

El Cluster Marítim de Balears subratlla que invertir un euro en el sector nàutic significa "recuperar 6,7 euros"

"No hi ha sectors amb efectes multiplicadors tan grans com el nàutic"

La presidenta del Cluster Marítim de Balears, Iolanda Piedra, ha demanat al president del Govern, José Ramón Bauzá, que aposti pel sector nàutic, ja que invertir un euro en ell significa "recuperar 6,7 euros", malgrat la qual cosa continua sent un sector una "mica abandonat" des del punt de vista de la inversió pública. "No hi ha sectors amb efectes multiplicadors tan grans com el nàutic", ha recalcat.

Després de reunir-se amb Bauzá, Piedra ha revelat que durant aquesta trobada, també ha reclamat al president de l'Executiu que modifiqui la normativa per harmonitzar la fiscalitat del sector nàutic amb els competidors europeus, la qual cosa significaria eliminar el 12 per cent de la taxa de matriculació, en relació a què s'aplica en altres països, com França o Itàlia.

"El principal ara és que les empreses tinguin activitat econòmica i puguin situar els seus productes en el mercat, per la qual cosa s'han de potenciar totes les activitats marítimes des de la perspectiva de la Directiva política marítima integral de la Unió Europea per cooperar en projectes importants, ja que el finançament de diferents activitats difícilment pot venir sufragada d'impostos locals, sinó que cal cercar altres fonts", ha sostingut.

D'altra banda, ha destacat que el sector del mar aporta pràcticament el tres per cent del PIB a nivell estatal i el tres per cent de l'ocupació, percentatges que, segons ha asseverat, "es multipliquen per 9,2" a Balears, segons un estudi de l'Observatori de les illes.

26/07/2011

Brussel.les proposa reduir les emissions contaminants de les embarcacions d'esbarjo

Els motors de propulsió d'aquestes embarcacions hauran de construir-se per emetre un 20 per cent menys

La Comissió Europea ha proposat una norma que obligarà a reduir les emissions contaminants de les embarcacions d'esbarjo --com a vaixells de motor o motos aquàtiques-- i a reforçar les seves mesures de seguretat.

En concret, els motors de propulsió d'aquestes embarcacions hauran de construir-se per emetre un 20 per cent menys d'òxids de nitrogen i hidrocarburs i un 34 per cent menys de partícules.

En matèria de seguretat, la norma exigeix que els nous vaixells multicasc habitables estiguin dissenyats de manera que no puguin bolcar o tinguin la suficient flotabilitat per seguir a suri en posició invertida.

També es reforçarà la vigilància del mercat per garantir que les embarcacions s'ajustin a les exigències comunitàries i perquè no s'usi el marcatge CE de manera indeguda.

En l'actualitat, a Europa hi ha al voltant de sis milions d'embarcacions d'esbarjo en ús. El sector empra a uns 272.000 treballadors, segons les dades de Brussel.les.

Podeu consultar el butlletí complert aquí

Les courants de marée sont forts et le temps souvent gris, mais cela ne fait qu'ajouter au charme indicible de ces parages. Et il y a les homards... aaah les homards de Nouvelle Angleterre !
Mais de tout cela nous vous en parlerons la prochaine fois.

Car, comme promis, nous allons rester cette fois encore à New York. Vous parler de New York mais, surtout, vous le montrer. Ainsi cette Bouteillàlamer sera plus courte mais, exceptionnellement, accompagnée de 10 photos au lieu des 8 habituelles.

Dans la dernière Bouteillàlamer nous vous parlions des New-Yorkais, cette fois-ci c'est de la ville elle-même dont nous voulons vous entretenir. Et d'abord d'une ville qui est un foyer culturel d'une richesse incroyable.

Durant nos trois semaines à New York nous avons eu un immense plaisir à revoir les extraordinaires collections du Metropolitan Museum (musée des Cloîtres y compris), du Museum of Modern Art (MoMa) et de la Frick Collection. Seule la Fondation Guggenheim nous a déçus, car elle ne présentait qu'une très faible partie de ses collections au profit d'une exposition temporaire discutable. De plus, son architecture extrêmement bruyante empêche toute intimité avec les oeuvres exposées.

Nous sommes, bien sûr, allés voir une comédie musicale sur Broadway, ce fut "Billy Eliott" tirée du film du même nom et avec une musique de Elton Jones. Un show très rythmé qui réussit un équilibre parfait entre les moments d'émotion et une critique acerbe du thatchérisme. Le tout porté par le fascinant professionnalisme des interprètes chanteurs, danseurs et acteurs à la fois.

 Il y eut aussi un magnifique concert de l'Orchestre de Cleveland au Lincoln Center et, enfin, un culte dominical à Harlem avec des gospels un peu anémiques mais un pasteur en transes, invectivant furieusement l'assemblée.

Surtout, nous avons tout au long des jours sillonné New York et ses différents quartiers sur nos vélos. Il est agréable de circuler à vélo dans New York. La ville est relativement plate, il y a beaucoup de pistes cyclables, on peut brûler les feux rouges et les automobiliste new-yorkais sont assez respectueux des cyclistes.

Le centre de la ville est Times Square. Là, à toute heure du jour ou de la nuit, une foule immense vient admirer les enseignes lumineuses et... la foule immense qui admire les enseignes lumineuses (foto 1).

Mais nous avons découvert avec plaisir et, souvent, étonnement les différents quartiers de la ville aux caractères bien marqués. Nous vous avons déjà parlé de Brooklyn et de Little Odessa. Il y a Little Italy et Chinatown plus touristiques qu'authentiques. Il y a Harlem, sa population afro-américaine, ses immeubles un peu décrépis et ses avenues au double noms (le nom officiel et le nom afro-américain); ainsi Lenox Avenue est aussi Malcolm X Boulevard.

Mais il y a aussi le West Side, avec ses immeubles cossus, ses bouquinistes et les sympathiques restaurants d'Amsterdam Avenue (dont un restaurant français servant un cassoulet assez original et un restaurant belge où nous avons dégusté d'excellentes moules avec nos amis Frédéric et Merry).

Avons particulièrement aimé l'ambiance décontractée et, même un peu bohème, voire hippie, de South East End avec ses petits parcs, ses avenues tranquilles bordées d'arbres (foto 2) et ses nombreux et magnifiques graffitis (foto 3).

C'est là que des artistes tels que Keith Haring ou Jean-Michel Basquiat se sont fait connaître.
Et puis il y a l'architecture new-yorkaise. New York est une ville à parcourir le nez en l'air (ce qui n'est pas facile quand on est à vélo !).

Bien sûr, il y a les fameux gratte-ciels tels que l'Empire State Building, le Rockefeller Center ou le Chrysler Building (foto 4) ou même le premier d'entre-eux (1902) le Flatiron Building à l'architecture toujours aussi intrigante (foto 5) où les pierres de façade cachent la structure métallique interne qui a permis sa finesse . Mais on peut être aussi subjugué par les simples immeubles d'habitation et leurs typiques escaliers extérieurs (foto 6).

Enfin, il y a d'étonnantes réalisations récentes telles les deux tours de verre et d'acier du siège de la Warner sur Columbus Circle (foto 7) ou encore ce bel ensemble multicolore sur la 8ème avenue (foto 8) qui conjugue harmonieusement courbes et lignes brisées.

Le 27 juillet dernier nous larguions la bouée qui retenait OpSIS au mouillage de la 79ème rue. Avec le voilier "Iemanja" de nos amis Steven et Carine, nous avons fait le tour de Manhattan nous dirigeant vers Long Island.

C'est une navigation qu'il faut entreprendre en respectant bien les marées; il est indispensable d'arriver à la statue de la Liberté (ou à la pointe sud de Manhattan, Liberty Park) pile à l'étale de marée basse pour pouvoir remonter l'East River avec la marée. Si tel n'est pas le cas, on risque de se confronter à des courants contraires supérieurs à 4 noeuds et, surtout, de devoir affronter de très forts remous au nord de Manhattan lorsque East River et Harlem River se rencontrent au lieu (bien) nommé "Hell's Gate" (la porte de l'enfer). Ce jour-là, le vent et le courant s'étaient accordés pour permettre une belle descente à la voile de l'Hudson River.

Nous sommes repassés devant la Statue de la Liberté où les équipages d'OpSIS et de Iemanja se sont photographiés mutuellement. On aime beaucoup ce cliché que Steven a fait d'OpSIS à ce moment-là (foto 9). Puis ce fut la remontée de l'East River et de ses nombreux ponts, dont le plus fameux est le Brooklyn Bridge (foto 10).

Passé la Hells Gate, c'est le détroit de Long Island qui s'ouvrait devant OpSIS et, tout au bout, la Nouvelle Angleterre... et ses homards. Mais ceci sera pour la prochaine Bouteillàlamer.

En attendant, on vous embrasse tous, una forta abraçada. Isabelle et Joseph

El Club Nàutic Port de la selva ha iniciat per segon any un curs de vela només per a dones.

L'activitat ja compta amb 24 participants que volen aprendre aquesta forma de navegació, sovint relegada al món masculí. L'èxit de la seva acollida fa que ja es prepari l'edició de l'any vinent.

L'anomenen "vela de gènere" i no és per a menys. Es tracta d'un curs de navegació exclusivament per a dones amb l'objectiu d'introduir-les i, en alguns casos, ajudar-les a perfeccionar la seva formació en aquesta matèria, sovint relegada al món masculí. La iniciativa, que va sorgir l'any passat, neix de la voluntat del president del Club Nàutic del Port de la Selva, Octavi Candela, i de la capitana del port, Eva Martínez, molt implicada en l'escola de vela del centre i amb moltes conegudes interessades a practicar aquest esport.

Durant el mes d'agost, aprendran i milloraran els seus dots de navegació per les aigües del cap de Creus i la badia del Port de la Selva.

"Aquestes dones moltes vegades sortien a fer vela amb els seus marits, però no n'acabaven d'aprendre o bé no els deixaven portar les embarcacions tot i que elles tenien ganes de saber-ne", explica el director esportiu de l'ens, Xavier Casorrán. I així van començar l'edició de l'any passat amb unes 14 persones que, enguany, han arribat fins a les 24. "Està essent tot un èxit i a més elles s'ho passen d'allò més bé", afegeix Casorrán.

De fet, algunes de les que van començar l'any passat, diu, ja surten a navegar soles amb la vela lleugera, una de les modalitats que ofereix l'escola de vela. Ahir es va iniciar el curs amb els nivells d'iniciació i de perfeccionament i es continuaran la resta de dimarts, dijous i divendres d'aquest mes de sis a nou del vespre. Segons els organitzadors, encara queden places disponibles a un preu de 84 euros pels socis del club i a 105 per a la resta i compten amb 12 hores de navegació.

Els cursos es mantenen durant els caps de setmana d'hivern per a aquelles interessades a seguir perfeccionant el seu aprenentatge.

Aquesta exclusivitat per al gènere femení, però, també els ha comportat algunes crítiques. I és que, segons Casorrán, alguns homes els han dit que ells també volen poder tenir el seu curs especial. "Alguns diuen que se senten discriminats", diu el director esportiu amb un somriure. Per aquest motiu, diu, podrien fins i tot plantejar-se fer-ne un altre només per a homes.

Pel que fa al final de curs, l'any passat van participar a la regata Interclubs Empordà, una de les cites de vela de creuer de referència a la comarca i a la Catalunya Nord. Ho van fer amb una embarcació i aquest any, tot i que encara no ho han decidit, s'estudia la possibilitat de repetir l'experiència.

De fet, segons Casorrán, una de les noies ja està preparant samarretes per a l'ocasió.

La gran acollida que té l'activitat anima els organitzadors a ja pensar en les properes edicions i a esperar que continuïn creixent en nombre de participants. I és que en només un any han gairebé doblat el nombre d'alumnes

Bien sûr, il y a les monuments, les musées et tout un foisonnement culturel. Nous vous en parlerons dans la prochaine Bouteillàlamer. Mais aujourd'hui nous vous parlerons un peu des newyorkais. Des gens stressés et relax à la fois. Ce qui nous a le plus surpris c'est leur indiscipline décontractée. On vous a déjà parlé de la conduite automobile mais, au fond, cette attitude "cool guy" se retrouve un peu dans tout et les interdictions semblent plutôt être faites pour couvrir en cas de pépin ceux qui les édictent plutôt que pour être respectées (foto 6). Le newyorkais parle tout le temps et fort, qu'il soit dans la rue, le métro ou au restaurant.

S'il ne parle pas à son voisin il parle à son portable (foto 7)... ou tout seul. Parler est un mode vie, le silence n'a pas droit de cité à New York. Le newyorkais est chaleureux, il vous adresse facilement la parole sans vous connaître et pour quelques instants on a un peu l'impression d'être comme lui, newyorkais.

Le newyorkais est grégaire, après le travail on se retrouve en groupe pour les "happy hour" (l'heure de réduction des prix sur la consommation d'alcool) et le dimanche on va tous se faire bronzer à Central Park (foto 8). Le newyorkais est multiple, un wagon de métro est un condensé des habitants de la planète, euroaméricains, latinos, asiatiques, afroaméricains, africains, antillais... le monde entier est là... sauf les américains d'origine,les indiens.

L'immigration est la bienvenue à New York, Bloomberg l'actuel maire (de droite) l'a bien dit: "l'immigration fait la richesse de New York". S'il vient en Europe, il devrait peut-être en parler aux Blocher, Berlusconi, Le Pen et autre Rajoy !
Dans la prochaine Bouteillàlamer on vous racontera nos balades newyorkaises et nos nombreuses découvertes culturelles.

Tiens, la pluie a cessé et le brouillard a l'air de vouloir se lever. Demain on mettra les voiles vers le Connecticut.

En attendant, on vous embrasse tous, una forta abraçada.

Isabelle et Joseph

Marina Port Vell acull dos vaixells de la Sea Shepherd Conservation Society

La campanya vol 'evitar l'extinció de la tonyina vermella, el més consumit pels japonesos

El "Steve Irwin" i el trimarà "Brigitte Bardot", les dues embarcacions de la ONG de Paul Watson, la Sea Shepherd Conservation Society, han estat en el Port Vell de Barcelona fins al 5 de juliol, des don va partir per iniciar la segona campanya en defensa de la tonyina vermella.

La campanya vol impedir amb accions agressives que es duguin a terme activitats com la pesca amb palangre, les xarxes de deriva i la pesca al cèrcol, amb l'objectiu últim d'evitar l'extinció de la tonyina vermella, el més consumit pels japonesos.

Watson ha destacat que els països europeus cada vegada són més conscients de l'envergadura del problema i de la necessitat de dur a terme accions més eficaces per lluitar millor contra la caça furtiva, encara que ha lamentat que "normalment, quan es prenen les decisions la situació ja és molt crítica".

Aquesta realitat fa necessari, al seu parer, campanyes com la que du a terme la seva ONG i que va arrencar a l'estiu de 2010, quan el vaixell almirall, "Steve Irwin", va interceptar i va alliberar a més de 800 tonyines de xarxes il.legals.

Liderada per Watson, Sea Shepherd compta amb l'ajuda d'una força de voluntaris tant en terra com a les seves embarcacions.

La Sea Shepherd Conservation Society és una organització internacional d'acció directa sense ànim de lucre que lluita per la conservació de la fauna marina i està especialitzada en intervencions en contra de l'explotació il.legal de la fauna i dels hàbitats marins. L'organització persegueix a aquells que intenten incomplir els tractats internacionals, les lleis i les regulacions que protegeixen a les espècies marines i el seu entorn.

Paul Watson va fundar Sea Shepherd el 1977 i des de llavors ha realitzat desenes de campanyes oposant-se a la caça il.legal de balenes i foques, i a la captura de dofins i tortugues, entre altres.

14/07/2011

Espanya no pot exigir el pagament total de l'impost de matriculació a les embarcacions xàrter d'altres països de la UE

S'està vulnerant el principi de llibertat de prestació de serveis conforme a la interpretació que fa d'aquest el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La Comissió Europea considera que Espanya no pot exigir el pagament total de l'impost de matriculació a les embarcacions de xàrter nàutic procedents d'altres països de la Unió Europea, tal com fa actualment, ja que aquesta mesura vulnera el principi de llibertat de prestació de serveis conforme a la interpretació que fa d'aquest el Tribunal de Justícia de la UE.

Brussel.les aclareix que els Estats membres poden aplicar un impost de matriculació sobre els mitjans de transport ja que no hi ha harmonització fiscal respecte això.

En el cas d'Espanya s'aplica l'Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport (IEDMT), el tipus imposable del qual ascendeix al 12% del preu o valor del vaixell, segons es tracti d'un vaixell nou o de segona mà, i és efectiu des del primer moment en què s'exerceix l'activitat de xàrter en aigües espanyoles encara que es realitzi de manera puntual i per un breu període de temps.

La Comissió Europea ha sol.licitat explicacions sobre l'aplicació de l'IEDMT a Espanya, qui ha contestat ja a Brussel.les, pel que a hores d'ara s'està a l'espera del dictamen motivat de la Comissió, en el que aquesta exposarà els motius pels quals considera que Espanya ha incomplert alguna de les obligacions que li imposa el Tractat.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

Si voleu consultar butlletins anteriors, ho podeu fer des del següent link:

www.acpet.es/news/Boletines/index.html

Curs de Patró d´Embarcacions d´Esbarjo

1. Hores lectives : 18 hores aula. Accés a bibliografia i arxiu d'exàmens.
2. Pràctiques de Seguretat i Navegació: 16 hores, a convenir amb l'alumne.
3. Pràctiques de Radiocomunicacions: 2 hores en simuladors homologats.

Dates i horaris: 12, 19 i 26 d´agost de 18.00 a 21.00
13, 20 i 27 d´agost de 17.00 a 21.00

Preu IVA inclòs: 1050€.

Taxes d'admissió a examen per a una convocatòria incloses. de nova matrícula i taxes corresponents.

En cas de voler obtenir la titulació a motor i vela, cal realitzar unes pràctiques de 20 hores de durada. El seu preu és de 390 euros.

Curs de Patró de Navegació Bàsica

• Hores lectives : 12 hores aula. Accés a bibliografia i arxiu d'exàmens.
• Pràctiques de Seguretat i Navegació : 12 hores, a convenir amb l'alumne.
• Pràctiques de Radiocomunicacions : 2 hores en simuladors homologats.

Dates i horaris: 12, 19 i 26 d'agost de 18.00 a 21.00
13 d'agost de 17.00 a 21.00

Preu IVA inclòs: 710 €.

Taxes d'admissió a examen per a una convocatòria incloses.

En cas de no superar l'examen s'han d'abonar 80 € en concepte de nova matrícula i taxes corresponents.

En cas de voler obtenir la titulació a motor i vela, cal realitzar unes pràctiques de 8 hores de durada. El seu preu és de 260 euros. És possible realitzar les pràctiques del curs superior amb validesa indefinida.

Socis Club Naùtic 10 % de descompte.

Informació i Incripcions:

Club Nàutic Port de la Selva
Lloia s/n | 17489 El Port de la Selva
Tel. 972387000 | Fax 972387001
nautic@cnps.cat | www.cnps.cat |

Escola Nàutic Mar Brava
Avda.d'Europa 48, local 2 | 17490 Llança
Tel 972120838 | Fax 972120838
info@marbrava.com | www.marbrava.com

Mieux que les paroles, les images conviennent aux rêves qui se réalisent.

Aujourd'hui nous en avons réalisé un (fotos núm 1 i 2)

Isabelle et Joseph

A l‘igual que en el Club, milers de ciutadans van fer ahir una capbussada solidària a un centenar de piscines i platges de la demarcació gironina adherides a la campanya.

La coordinadora de la campanya a Girona, Maria José Muñoz, ha destacar l'èxit de la XVIII edició, que s'ha vist afavorida per la climatologia i per la conscienciació cada cop més gran que hi ha entre la societat de la necessitat de donar suport per combatre aquesta malaltia.

D'accord,

cette deuxième Bouteillàlamer de l'année a un peu tardé et certains d'entre-vous nous l'on fait gentiment remarquer.

Mais nous avons eu quelques soucis, en particulier mécaniques et électriques qui ont retardé notre départ et qui nous ont préoccupés au point de laisser un peu de côté nos obligations épistolaires.
Tout est maintenant pratiquement arrangé et nous sommes finalement partis de Deltaville le 9 juin dernier.

Depuis, nous avons remonté la baie de Chesapeake ainsi que la rivière Potomac qui mène à Washington DC (District of Columbia), la capitale des USA.

Là nous avons passé une dizaine de jours dans le mouillage de Washington Channel qui est à quelques minutes à pied des principaux monuments (Foto 1).
La densité, la diversité et la qualité des musées de Washington sont tout-à- fait exceptionnelles, du musée de l'air et de l'espace à la National Gallery of Art en passant par le musée des femmes artistes.

Il y a aussi les nombreux monuments qui, du Lincoln Memorial à la Maison Blanche, en passant par les Memorials de différentes guerres, jalonnent la ville, où, par ailleurs, se trouvent de nombreux parcs.

Un des mausolées qui nous a le plus frappés est celui dédié à Franklin D. Roosevelt, l'homme qui arracha les USA de la grande dépression de 1929 et dont une des pensées inscrites sur le mur du mémorial devrait, à notre avis, inspirer un peu plus les élites américaines actuelles (et celles aussi des autres pays riches) (Foto 2) Après Washington nous avons eu quelques jours de superbe navigation (de près bon plein à grand large avec 15 à 25 noeuds de vent) pour descendre le Potomac et rallier, sur la baie de Chesapeake, Annapolis qui est la capitale US de la voile.

La baie de Chesapeake est une voie maritime de premier ordre où se trouve Baltimore un des ports parmi les plus importants des Etats-Unis. C'est à Baltimore qu'embarquent notamment les cargaisons de céréales qui viennent des grandes plaines de l'Ohio. Naviguer dans la Chesapeake est donc semblable à une navigation au large: les rives sont souvent invisibles et on y croise de gros cargos (foto 3).

Nous sommes restés quelques jours à Annapolis, charmante petite ville qui a gardé le caractère qu'elle avait lorsque, à la fin du XVIIIème siècle, elle fut brièvement la capitale des USA et qui est restée la capitale du Maryland.

Il suffit de regarder la baie en face d'Annapolis pour comprendre pourquoi cette ville est bien la capitale US de la voile ! (foto 4). D'ailleurs le salon nautique d'Annapolis en octobre est le plus grand salon nautique à flot au monde.

Après Annapolis en remontant toujours la Chesapeake nous sommes passés sous le Cheseapeake Bridge qui a été longtemps le plus grand pont du monde, il fait 7km de long et sa hauteur sous parapet est de 65 m (foto 5) !

Nous sommes maintenant à Baltimore. Cette métropole industrielle et commerçante est particulièrement bien placée pour des excursions dans le pays Amish et à Philadelphie, plus au nord sur la rivière Delaware, ce que nous n'avons pas manqué de faire en louant une voiture (nous vous en parlerons dans la prochaine Bouteillàlamer).

En plus, les docks municipaux où nous sommes amarrés sont en plein centre ville et... bon marché. C'est assez bruyant mais très sympathique et, aujourd'hui, nous sommes aux premières loges pour le feu d'artifice de ce soir.

Car, ce 4 juillet est la fête nationale des Etats-Unis.

Involontairement (à cause des réparations) ou volontairement nous prenons donc notre temps. Bien sûr nous naviguons mais nous avons aussi l'envie de mieux connaître la vie des américains et d'explorer les richesses historiques et culturelles de cette partie du pays.

Nous découvrons donc chaque jour des aspects nouveaux de la vie des étatsuniens.

Ainsi, leur indiscipline au volant. Sur ce point-là même les parisiens son battus ! Sur les routes et autoroutes nous n'avons rencontré que rarement un automobiliste respectant les limitations de vitesse. Par exemple sur les autoroutes où la vitesse est limitée à 65 miles/heure (105 km/h), rouler à 75 M/h (120 km/h) est le minimum et même à cette allure une grande partie des voitures et des camions vous doublent tant par la gauche que par la droite (doubler à droite est autorisé). un conducteur européen de base, rouler à 120 km/h en excès de vitesse et se faire doubler en même temps à gauche et à droite par deux énormes semi remorques de 30m de long est une expérience un rien stressante ! (il n'y a pas de limitation de vitesse pour les poids lourds).

 En ville, aux feux rouges, les automobilistes US s'arrêtent aux passages piétons... ou plutôt ils s'arrêtent SUR les passages piétons.

Et donc pour traverser, les piétons doivent se livrer à un véritable gymkhana au milieu des voitures (voire des camions et des bus). Le plus étonnant dans tout cela c'est que, tant sur autoroute qu'en ville, la police laisse faire... en tout cas dans les endroits et villes où nous sommes passés !

L'autre aspect qui nous surprend à chaque fois que nous visitons une ville est l'extrême dichotomie sociale. En quelques pâtés de maisons on peut passer d'un quartier cossu aux coquettes villas à un autre où de misérables appartements abandonnés s'alignent à l'infini le long des rues, telle cette rue à Baltimore (foto 6).

Mais, bien sûr nous apprécions aussi de plus en plus l'amabilité des américains et le fait que, bien plus que chez nous, beaucoup de choses sont régies par la confiance.

Nous découvrons de plus en plus de marchés bien achalandés en fruits et légumes frais et, aussi, de nombreux petits restaurants sympathiques et chaleureux où l'on trouve une excellente cuisine et de bons vins à des prix raisonnables.

Et, désormais, il y a des Starbuck Cafés partout et savourer un vrai bon expresso n'est plus un exploit ! Nous profitons enfin pleinement des nombreuses et variées richesses culturelles. En musique nous avons eu le plaisir d'assister à deux superbes concerts, l'un à Washington avec une interprétation d'anthologie de la 10ème symphonie de Chostakovitch par l'Orchestre Symphonique National dirigé par Vladimir Ashkenazy et l'autre, en plein air dans les "Longwood Gardens" créés par les DuPont de Nemours, avec l'Orchestre de Philadelphie. et, surtout, il y a les musées.

Que ce soit à Richmond, à Washington, à Baltimore ou à Philadelphie, la richesse des musées américains est à couper le souffle... d'autant qu'ils sont presque tous gratuits et que l'on peut photographier les oeuvres exposées.

Un bémol toutefois, tous ces musées sont constitués des donations des riches collectionneurs du début du XXème siècle et donc la qualité ou l'intérêt des collections dépend, en grande partie, du goût de ces collectionneurs.

Il y a aussi des manques étonnants, ainsi aucun Nicolas de Staël ni de Sorolla, par exemple, et presque rien de l'école viennoise du début du XXème siècle.

A l'opposé, il y a surabondance de certaines écoles tels les impressionnistes ou les portraitistes anglais. En ce qui nous concerne, nous avons découvert avec beaucoup de plaisir toute une partie de l'école américaine.

C'est bientôt le feu d'artifice du 4 juillet, on va donc vous laisser pour l'admirer. La prochaine Bouteillàlamer vous parviendra sans doute de New York. Nous vous parlerons des Amish (pour vous préparer vous pouvez regarder le film "Witness" avec Harrison Ford) et aussi de bien d'autres choses.

En attendant, on vous embrasse tous, una forta abraçada.

Isabelle et Joseph

15/06/2011

Els ports esportius de Balears no arriben a omplir-se en l'inici de la temporada alta

Els amarraments presenten una ocupació del 85% al juny, al que s'afegeix un retall en els ingressos perquè els vaixells redueixen les seves sortides.

Els ports esportius de Mallorca ja no posen el cartell de ´complet´ en ple mes de juny. El seu nivell d'ocupació es situa a hores d'ara en un 85% i els seus ingressos mantenen una evolució a la baixa pel fet que les sortides que fan les embarcacions també s'han vist retallades, segons coincideixen a assenyalar els directors d'algunes de les principals instal•lacions de l'illa. "Va haver-hi uns anys, quan tot el camp era orenga, que a hores d'ara ja estàvem pelns i reivindicàvem la necessitat d'ampliar els amarraments existents a l'illa. Avui ja no cal", reconeix el president de l'associació d'instal.lacions nàutiques esportives de Balears (ANADE) i director de Marina Port de Mallorca, Patrick Reynés. Tant Reynés com el director d'Alcudiamar, Bartomeu Bestard, coincideixen que a hores d'ara és fàcil trobar amarraments disponibles a l'illa, en estar al voltant d'un 15% buits, lluny ja del ple total que podia donar-se en aquestes mateixes dates de 2007. Però el seu homòleg al port esportiu de Santa Ponça, Ricard Ferrer, afegeix un factor encara més significatiu: "En un port, el nivell d'ocupació no és tan rellevant com en un hotel. El nostre problema és que molts dels vaixells que tenim en els amarraments a penes es mouen i els ingressos en molts dels nostres locals s'han vist notablement reduïts". Aquest retall s'aproxima al 10% en alguns casos.

08/06/2011

La venda de vaixells es redueix a la meitat a causa de la crisi

Les fires nàutiques són necessàries per dinamitzar la compra les instal.lacions del port esportiu de Marina Corunya van acollir a principis de mes la primera fira Exponàutica de vaixells nous i d'ocasió tant en sec com a sur que se celebra al nord d'Espanya. Així ho va explicar el gerent de Marina Corunya, Jesús González-Aller Lacalle, qui va assegurar que és necessari emprendre aquest tipus d'iniciatives per dinamitzar la compravenda d'embarcacions, donada la difícil situació que travessa el sector. "Les vendes s'han reduït en un cinquanta per cent, unes xifres similars a les de l'automòbil", va apuntar Aller. El gerent de les instal•lacions esportives va assenyalar la dificultat que suposarà per al sector de la nàutica d'esbarjo recuperar-se de la situació al no tractar-se d'un bé de "primera necessitat sinó d'oci". En aquest sentit va destacar que les instal.lacions de La Coruña, de Marina Corunya, que ara mateix estan al 35 per cent de la seva capacitat, "han notat molt la caiguda en la venda de vaixells".

12/06/2011

L'ONU ha demanat que es protegeixin els mars i oceans, vitals per a l'ésser humà

La importància dels oceans en l'ecosistema y en l'economia mundial "mereixen especial atenció" de cara a la Conferència de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Río+20).

Nacions Unides ha demanat als seus Estats membres que protegeixin l'entorn marí, responsable de la major part de l'oxigen que es respira, i gestionin els recursos que ofereixen mars i oceans d'una manera sostenible, per garantir que les futures generacions també puguin comptar amb ells. "Amb motiu del Dia Mundial dels Oceans, insto als governs i a tots els sectors de la societat a què assumeixin la responsabilitat individual i col•lectiva de protegir l'entorn marí i gestionar els seus recursos de manera sostenible per a les generacions presents i futures", va dir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon. Nacions Unides va celebrar el dimecres vuit de juny el tercer Dia Mundial dels Oceans, en aquesta ocasió sota el lema "Els nostres oceans: Per un futur verd", amb el propòsit de crear consciència a tot el món dels desafiaments que enfronta la comunitat internacional en relació amb els oceans, responsables de la major part de l'oxigen que es respira. Ban va explicar que la importància dels oceans en l'ecosistema y en l'economia mundial "mereixen especial atenció" de cara a la Conferència de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Río+20), que se celebrarà l'any que ve a Brasil.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

Per veure totes les imatges de la jornada fent clic aqui.

Com cada any el Club Nàutic Port de la Selva,conjuntament amb els alumnes de 5è i 6è del CEIP Les Clisques de El Port de la Selva, hi va participar amb una tripulació formada per6 alumnes.

El dia es va aixecar amb una tramuntana d'entre 17 i 25 nusos, amb previsió d'augmentar fins als 30 nussos. Les 7 embarcacions representants dels diferents Instituts i Escoles, es van dividir en embarcacions tripulades únicament per alumnes i en embarcacions amb alumnes i instructor.

L'embarcació representant del Club, tripulada nomes per alumnes, va sortir al camp de regata amb 2 rissos a la major i floc en lloc de gènova.

No va ser un dia fàcil per navegar, però gracies a l'experiència de navegar amb tramuntana i a la motivació per classificar-se per la final els nostres regatistes varen fer un paper immillorable.

Es varen realitzar 4 mànigues i es va fer un primer lloc i tres segons, pel que el equip va quedar segon de la general i classificats per la final de Barcelona.

Aquesta campanya, que es va iniciar l'any 1974, és un acte de participació ciutadana que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones afectades i donar suport a la recerca de l'Esclerosi Múltiple.

El diumenge 10 de juliol només cal venir a la piscina del Club i col•laborar nedant-hi en solidaritat amb les persones que conviuen amb l'Esclerosi Múltiple.

Els participants rebran un diploma acreditatiu i podran adquirir material del mulla't com ara samarretes tovalloles o bosses.

L'esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós central que afecta el cervell i la medul•la espinal. Les fibres nervioses estan envoltades i protegides per la mielina, una substància composta per proteïnes i greixos, que facilita la conducció dels impulsos nerviosos. Si la mielina és destruïda o malmesa, l'habilitat dels nervis per conduir els senyals des de i al cervell, s'interromp i aquest fet produeix l'aparició dels símptomes de la malaltia.

A Catalunya aquest esdeveniment s'ha consolidat com el segon acte de solidaritat més multitudinari i compta amb el suport de més de 630 piscines i clubs nàutics.

Ajuda'ns a batre un rècord venint el dia 10 de juliol a les 12 del migdia.

Entre tots volem batre el rècord de persones que es tiren simultàniament a la piscina per una causa solidària.

En un acte celebrat a l'Ametlla de Mar, el titular de Territori i Sostenibilitat ha destacat el bon estat de les platges (86 amb Bandera Blava) i dels ports catalans (22 amb aquest distintiu de qualitat)

Tot i haver augmentat el número de banderes blaves respecte l'any passat (2 platges i 3 ports més), cal vetllar sempre per les actituds cíviques i de prevenció

El distintiu, atorgat per l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), ha comptat amb la col.laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'hora de recollir i avaluar totes les candidatures

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el president de l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), José Ramón Sánchez Moro, acompanyats pel director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Leonard Carcolé, el president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics de Catalunya, Tomàs Gallart, i l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí, entre d'altres autoritats, han reconegut avui la tasca feta pels municipis catalans en el foment del turisme i han guardonat a diverses localitats costaneres amb el distintiu de qualitat de la Bandera Blava.

 En total, s'han premiat 86 platges (2 més que l'any passat) i 22 ports catalans (3 més que al 2010) d'un total de 43 municipis.

Recoder ha destacat la importància d'aquests guardons, que situen la costa de Catalunya com un dels destins turístics més importants del sud del Mediterrani. Tot i això, el conseller ha remarcat que el bon estat de les platges és la conseqüència de l'adopció d'actituds cíviques perseverants, que evitin l'abocament de residus a les platges i actuin en la font de generació dels residus.

No en va, cal destacar que en els darrers anys s'ha constatat un descens del volum de residus recollits a primera línia de costa (entre 2003 i 2010 s'ha registrat un descens del 77%), gràcies a les actuacions en origen (tancament d'abocadors, millora en els sistemes de sanejament, neteja i recuperació de la secció de desguàs de les lleres, entre d'altres) i al foment de comportaments que generin una actitud responsable a les platges.

El distintiu de les Banderes Blaves l'atorga l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), tot i que ha comptat amb la col•laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua, que s'ha encarregat de coordinar la recollida d'informació i avaluar totes les candidatures.

Des del dia 20 de juny, la bandera blava 2011, oneja a les instal.lacions del Club.

A les imatges podeu veure al conseller Recoder durant el parlament de clausura de l'acte, el moment d'hissada de les banderes a l'Ametlla de Mar i els representants del ports guardonats.

Aquesta campanya, a l'igual que la de l'anys anteriors es desenvoluparà en 2 fases, una primera informativa del 15 al 30 de juny, en la que s'advertirà als usuaris de la necessitat de disposar del certificat de navegabilitat, assegurança de responsabilitat civil i titulació per a governar l'embarcació, i una d'executiva del 1 de juliol al 15 de setembre en la que es comprovarà el compliment de la normativa exigida per poder sortir a navegar.

Podeu consultar la circular en el pdf següent:

Dades de l’activitat

Lloc de concentració: Club Nàutic Port de la Selva.
Hora de trobada:09:00 h
Inici de l’activitat:10:00 h
Cloenda de l’activitat: 12:30 h
Bussos: Han de presentar llicencia de busseig i titulació d’una estrella.
Embarcacions: Han d’estar despatxades i el patró tenir el títol per a governar-la.
Terra: Voluntaris per a classificar les restes trobades. Els menors han de venir acompanyats per els seus pares ó tutors.

Inscripcions: acsmda@gmail.com | SMS al 666 270 890
Data límit d’inscripció : 18 de Juny

Dins del marc de les activitats organitzades per l'associació de comerç i restauració de El Port de la Selva, el proper cap de setmana 11 i 12 de juny el Club Nàutic Port de la Selva durà a terme unes jornades de portes obertes de vela i de formació meteorològica sota el següent programa:

Portes obertes de vela

Inscripcions: a la carpa informativa que es situarà al passeig de El Port de la Selva.
Sortides: des del Club Nàutic, cada 30 minuts.

Horari: De 10:00h a 14:00h

Reserves:

esports@cnps.cat 
972.387.296

Meteorologia pràctica

A càrrec del Sr. Enric Riberola.

Dissabte 11 de juny: A l'Escola de Vela del Club Nàutic. A les 18.30 h Taula rodona sobre conceptes bàsics, vents tèrmics, núvols i circulació atmosfèrica.

Diumenge 12 de juny: A l'Escola de Vela del Club Nàutic. A les 11 h pràctica de previsió del temps, seguiment de la previsió amb travessia i comprovació real a la mar.

Vint ports de l'ACPET reben la Bandera Blava Europea de Ports Esportius

El guardó distingeix el treball dut a terme pels ports en la protecció del medi ambient i l'entorn natural i en la prestació de serveis d'alt nivell. Catalunya és la comunitat amb més ports esportius guardonats

Molts dels ports adherits a l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) han rebut la Bandera Blava Europea de Ports Esportius, que distingeix el treball dut a terme pels ports en la protecció del medi ambient i l'entorn natural i en la prestació de serveis d'alt nivell.

Des de la Subdirecció General de Ports i Aeroports s'ha felicitat als ports guardonats i se'ls ha animat a continuar treballant com fins ara per aconseguir fites com aquesta, que ajuden a difondre tant al país com a l'exterior la bona imatge de Catalunya.

Els vint ports de l'ACPET que han obtingut guardó són: el Club Nàutic Llançà, CN Port de la Selva, Port de Roses, CN l'Escala, CN l'Estartit, Marina Palamós, CN Port d'Aro, Club Vela Blanes, Port Mataró, Marina Port Vell, Port Olímpic de Barcelona, Port Ginesta, CN Garraf, Aiguadolç Port de Sitges, CN Vilanova i la Geltrú, Port Segur-Calafell, Port de Torredembarra, Port Esportiu Tarragona, CN Salou i el CN Hospitalet de l'Infant.

Cal destacar que al conjunt d'Espanya s'han obtingut aquest any 603 banderes blaves (511 en platges i 92 en ports esportius), mantenint-se al capdavant dels 36 països de l'Hemisferi Nord que participen en el programa de banderes blaves, que valora des de l'accessibilitat de les platges a la neteja de la sorra i la qualitat de les aigües. Això significa que una de cada sis banderes de les 3.554 concedides ondejaran a Espanya.

Catalunya es la tercera comunitat amb més banderes, 86 per platges i 22 per ports esportius, per davant només es troben en primer lloc Galícia amb 117 per platges i 13 per ports, seguit per la Comunitat Valenciana amb 104 per platges i dotze per ports.

20/04/2011

La Xunta Galícia augmenta per llei fins a 75 anys les concessions portuàries

Els terminis actuals "generen problemes en l'explotació" d'activitats com a indústries conserveres, drassanes o ports esportius, "que impliquen notables inversions"

La Xunta vol ampliar d'un cop de ploma fins a un màxim de 75 anys les concessions en terrenys dels ports de la seva competència, actualment limitades a un màxim de 30 anys no prorrogables. Es tracta d'un termini que "genera problemes en l'explotació" d'activitats com a indústries conserveres, drassanes o ports esportius, "que impliquen notables inversions". D'aquí que engegui una modificació de la Llei de Creació de l'ens públic Portos de Galícia, de 1994, per ampliar les concessions a 50 anys, amb la possibilitat de sumar uns altres 25 mitjançant pròrrogues.

L'avantprojecte de llei pretén "donar major confiança a l'inversor". La modificació està plasmada en l'avantprojecte de llei de Portos de Galícia, del que la Xunta no ha donat compte públicament fins que va ser recentment penjat, sense avís previ, a la pàgina web de la Conselleria de Mar, de la que depèn l'ens que presideix José Manuel Àlvarez-Campana. Les novetats són dos. Per a l'ocupació de domini públic portuari mitjançant autorització, el termini màxim serà de quatre anys, un més que el vigent. En el cas d'ocupació mitjançant concessió, s'estableix el límit en 50 anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho amb pròrrogues a 75.L'ampliació dels períodes de concessions és l'objectiu exclusiu de l'avantprojecte, d'article únic, que inclou una disposició transitòria que permet que la prolongació del període d'ocupació beneficiï no sols a les futures concessions i autoritzacions, sinó que també puguin acollir-se a ella les que estiguin vigents quan comenci a aplicar-se la llei.

El sistema que regirà als ports de competència autonòmica -tots excepte Vigo, Marín, Vilagarcía, Ferrol i A Corunya- superarà àmpliament al què estableix la legislació estatal, que es va ampliar el 2003 des de 30 a 35 anys. L'experiència d'aquesta ampliació, explica la llei en el seu preàmbul, "indica que hi ha actuacions i situacions que van generar problemes en l'explotació del domini públic en activitats que implicaven importants inversions". La Xunta sosté que, en alguns casos, s'han produït "renúncies" a ocupar el sòl portuari, "per no poder dur a terme una activitat amb uns mínims marges de rendibilitat". Fonts de Portos de Galícia van atribuir el canvi a una simple "qüestió política".

El preàmbul de l'avantprojecte abunda una mica més en les causes, entre les que destaca "el moment actual d'incertesa econòmica", que, segons l'ens públic, "fa precisa la modificació dels límits en els terminis de les concessions". Els nous períodes aniran a un màxim de 50 anys, mentre que els 25 anys de pròrroga s'acceptaran "en funció de l'activitat i la inversió escomesa pel concessionari" "Amb aquesta mesura s'intenta donar major confiança a l'inversor, ampliant els terminis d'amortització de les obres executades", explica la justificació de l'avantprojecte. També pretén "constituir una garantia davant les possibles mesures de finançament, subvencions d'altres administracions, etcètera, garantint un major període d'activitat".Quant a l'acolliment a l'ampliació dels terminis per a les concessions ja autoritzades, la llei apel•la a la necessitat d'adaptar la normativa a concessions concedides "amb unes previsions inicials que van ser variades per les circumstàncies econòmiques dels últims anys".

La llei que va crear Portos de Galícia, de 1994, no estableix cap període per a les autoritzacions, les que s'apliquen en l'ocupació de domini públic amb instal.lacions desmuntables, ni per a les concessions, que afecten infraestructures fixes que modifiquen el sòl.

 El reglament que va desenvolupar la llei autonòmica el 1995 va establir períodes de tres i trenta anys, respectivament. Segons fonts de Portos de Galícia, el termini de les concessions es pot prorrogar en l'actualitat "en casos excepcionals", encara que ni en la llei ni en el seu reglament apareix contemplada aquesta possibilitat. L'article únic de l'avantprojecte atribueix a Portos la gestió de l'ocupació del domini públic mitjançant autorització o concessió. En el primer cas, el termini és de quatre anys, incloses pròrrogues. Per a les concessions, el termini inicial no podrà ser superior a 50 anys. Les pròrrogues s'autoritzaran únicament en aquells casos ja previstos en el títol administratiu d'atorgament en què, units al termini inicial, "superin en total el termini de 50 anys i fins a un màxim de 75 anys". Aquesta possibilitat es reserva per a aquelles concessions "que siguin d'interès estratègic o rellevant, o pel seu nivell d'inversió".

25/05/2011

Els ports esportius demanen a Autoritat Portuària de Balears una rebaixa de taxes

ANADE considera que la recessió està motivada entre d'altres raons per polítiques que, al seu entendre, perjudiquen el turisme nàutic i afecten directament els concessionaris de les instal.lacions nàutic esportives

L'Associació d'Instal.lacions Nàutic Esportives de Balears (ANADE) ha demanat a l'Autoritat Portuària que congeli o rebaix les taxes que aplica per ocupació de làmina d'aigua i senyalització marítima per contribuir a la superació de la crisi.

El president d'ANADE, Patrick Reynés ha plantejat aquestes reclamacions al director en funcions de l'Autoritat Portuària, Jorge Martín, a qui ha demandat "mesures concretes" perquè els ports esportius puguin superar la recessió. "ANADE considera que la recessió està motivada no sols per la conjuntura econòmica nacional i internacional, sinó també per polítiques que, al seu entendre, perjudiquen el turisme nàutic i afecten directament els concessionaris de les instal.lacions nàutic esportives dependents de l'Autoritat Portuària", indica la patronal en un comunicat.

A més de la rebaixa de taxes, l'agrupació empresarial reclama que es facilitin els pagaments i no s'apliquin recàrrecs per les demores, així com que s'avisi amb temps de les pujades de preus.

"Una de les conseqüències de la morositat és l'abandonament d'embarcacions, un problema creixent als ports esportius als què resulta molt difícil fer front amb la legislació vigent", incideix ANADE, que planteja també la necessitat que s'elabori un "reglament marc" per sancionar les infraccions de forma harmonitzada en tots els ports.

18/05/2011

Un xeic àrab guanya el concurs per ampliar el port de Marbella

Anuncien una inversió de 400 milions, una capacitat nàutica de 1.220 embarcacions esportives i 155.000 metres quadrats de zona terrestre

L'ampliació del port de La Bajadilla, l'únic de gestió directa de la Junta de Marbella, es prepara per fer un salt no sols quantitatiu sinó també qualitatiu de la mà del xeic catarí Abdullah Ben Nasser Al-Thani, propietari del Màlaga CF. El projecte d'ampliació ja té nom i cognoms. Segons publica Diari Sud, la Junta ha adjudicat a la unió temporal d'empreses Nasir Bin Abdullah & Sons, encapçalada pel xeic, i en la que també participa l'Ajuntament de Marbella a través del Port Esportiu Marbella amb un 3%, la remodelació de la marina i la gestió durant els pròxims 40 anys del recinte nàutic, ubicat a la zona aquest del nucli urbà. Anuncien una inversió de 400 milions i parlen d'una superfície de 220.000 metres quadrats de dàrsenes abrigades, una capacitat nàutica de 1.220 embarcacions esportives i 155.000 metres quadrats de zona terrestre.

28/05/2011

Reivindiquen el compliment dels acords aconseguits per a les subvencions per la matriculació d'embarcacions d'esbarjo a Catalunya

La mesura afectava els vaixells d'esbarjo la compra dels quals es realitzés en el mateix, i els venedors i compradors del qual tinguessin el seu domicili fiscal a Catalunya.

L'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (ANEN), en representació del sector nàutic nacional, reivindica el compliment de la iniciativa relativa a la subvenció del 30% de l'impost de matriculació per les embarcacions d'esbarjo adquirida durant l'edició 2009 del Saló Nàutic de Barcelona, celebrat en les mes de novembre d'aquest any. La mesura afectava els vaixells d'esbarjo la compra dels quals es realitzés en el mateix, i els venedors i compradors del qual tinguessin el seu domicili fiscal a Catalunya. L'acord de subvencionar la compra d'embarcacions d'esbarjo (igual que s'havia fet en altres comunitats autònomes amb el sector de l'automòbil) va aconseguir el seu objectiu principal: "Per a la caiguda brutal de matriculacions d'embarcacions d'esbarjo a Catalunya i conseqüentment salvar més de 20.000 ocupacions", segons ANEN.

29/05/2011

La Subdirecció general de Ports i Costes de la Generalitat canvia la seva estructura

L'entitat passa a ser la Subdirecció general de Ports i Aeroports, sent la Sra. Rosa Busquets la nova Subdirectora General de Ports i Aeroports, i el nou Cap del Servei de Ports és el Sr. Francesc Macias i Amat

L'entitat de la Subdirecció general de Ports i Costes de la Generalitat de Catalunya canvia la seva estructura i passa a ser la Subdirecció general de Ports i Aeroports, amb dependència de la Direcció General de Transports i Mobilitat. La Sra. Rosa Busquets ha estat nomenada com a Subdirectora General de Ports i Aeroports. A efectes informatius, cal esmentar que les funcions en matèria de costes passen a una Subdirecció de nova creació anomenada "de Costes i Acció Territorial", amb dependència de la Direcció general d'Ordenació del Territori i Urbanisme. Així mateix també s'ha produït un canvi en la persona responsable del servei de ports, que passa a ser el Sr. Francesc Macias i Amat.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

Amb aquest distintiu, atorgat per l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor - Fundació Europea d'Educació Ambiental, el Club Nàutic Port de la Selva ha vist reconeguts, un any més, tots els seus esforços realitzats en matèria d'accessibilitat, bona gestió ambiental, qualitat dels seus serveis i respecte a la legislació.

La Bandera Blava del Club Nàutic Port de la Selva, s'afegeix als 22 distintius que s'han lliurat enguany a ports esportius catalans, 8 dels quals han anat a mans d'altres instal•lacions portuàries de la província de Girona; el CN Llançà, El CN Port de la Selva, el Port de Roses, El CN L'Escala, el CN L'Estartit, Marina Palamós (a qui se li ha atorgat la distinció temàtica especial d'informació i educació ambiental), el CN Port d'Aro i el CV Blanes.

Els ports guardonats de la resta de Catalunya han estat, Mataró, Marina Port Vell, Port Olímpic de Barcelona, Port Ginesta, Garraf, Aiguadolç, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Torredembarra, Nautic Tarragona, Salou, Hospitalet de l'Infant, L'Ametlla de Mar i L'Ampolla

Moltes gràcies a tots per l'esforç en ajudar-nos a obtindre de nou aquest guardó.

El Trinxeraire ha finalitzat la temporada de regates participant a la Copa d'España de J80 i el Gran Prix Iberdrola.

La Copa d'Espanya de J80 va celebrar-se al Real Club Nàutic de Palma de Mallorca els dies 6,7 i 8 de maig. Hi van participar 29 vaixells entre els quals destacaven equips de gran nivell. Les condicions varen ser magnífiques, la qual cosa va permetre disputar nou proves. L'esforç per ajustar el vaixell i l'equip a l'exigència de la regata va permetre al Trinxeraire navegar amb la flota i disputar a les boies. A l'entrega de trofeus va ser mencionat especialment per la travessa des de la Península a les Illes i per la il.lusió d'un equip totalment amateur.

El Gran Prix Iberdrola va celebrar-se al Real Club Nàutic de Barcelona els dies 13, 14 i 15 de maig. 15 vaixells van començar el Gran Prix, però només 11 van acabar-lo a causa de les trencades de material i els accidents. El Trinxeraire va aplicar les lliçons apreses durant la Copa d'Espanya per poder mantenir-se amb la flota. Tot i això competir en monotips és tot un repte per un vaixell que normalment no navega en flota J80, per això arribar a la boia de barlovent a prop de vaixells guanyadors és motiu de satisfacció.

Amb aquestes dues regates monotips el Trinxeraire finalitza la temporada de regates.

L'equip volem donar les gràcies a l'armador i al Club Nàutic Port de la Selva.

L'ACPET defensa als ports esportius de Catalunya a TV3

Albert Bertrán, vicepresident primer de l'ACPET, va assitir a "Els Matins de TV3" per donar veu als ports esportius enfront de les acusacions de que son culpables de l'erosió de les platges enfront de l'acusació abocada per alguns alcaldes i determinats articles apareguts en els mitjans, on es senyalava als ports de la desaparició de les platges, l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics va ser convidada per TV3 a participar en un debat sobre el tema "Cal regenerar les platges?", a" "Els Matins de Josep Cuní".

Per primera vegada l'Associació ha decidit posicionar-se públicament sobre aquest tema, i acudir a un mitjà informatiu per fer sentir la seva veu i defensar-se de les acusacions que cada any per aquestes dates apareixen indiscriminadament en els diferents mitjans, sempre senyalant als ports de la desaparició de les platges i demanant que es facin càrrec dels costos de regeneració.

Albert Bertrán, actuant com a portaveu de l'Acpet, i en representació dels ports associats, va posar de manifest en les seves intervencions, que són varis els factors que intervenen en l'erosió de les platges, i que encara que certament els ports afecten a la dinàmica litoral, també és cert que a l'empara d'aquests hi ha platges que creixen, i per tant cal estudiar cas per cas. Al mateix temps, va posar de manifest que els ports han col•laborat sempre en la regeneració de platges i que ho continuaran fent però sempre que aquesta contribució sigui viable econòmicament i no posi en perill la pròpia viabilitat de les instal.lacions portuàries, i que en cap cas s'acceptaran xifres exagerades com les quals algun article sol.licitava.

Tant Jordi Serra, professor de Geologia a la Universitat de Barcelona, com Ricard Font, Director General de Transports i Mobilitat de la Generalitat, van fer manifestacions que van venir a corroborar que són multiples els factors que provoquen l'erosió de les platges, alguns anteriors a la pròpia existència dels ports, i que no poden fer-se regeneracions indiscriminades, sinó que cal estudiar cada cas i que en aquestes accions han de participar tots els agents que es relacionen amb aquest tema.

10/05/2011

L'ACPET present al Saló Nàutic de Palma 2011

El nombre de visitants d'aquest any, segons els organitzadors. ha estat de 30.000, el que significa un descens de 5.000 visitants respecte a l'any anterior.

L'ACPET ha estat present al Saló Nàutic de Palma de Mallorca 2011. El certament es va celebrar entre el 29 d'abril i el 8 de maig de 2011 al Moll Vell del Port de Palma, on s'exposaven al voltant de 250 embarcacions. Van haver-hi uns 30 mil visitants en un saló de 12.000 m2 a terra i 28.000m2 a l'aigua.

Aquest any l'ACPET ha ocupat un estand de 48 m2 on mostraven tota la oferta dels ports esportius associats, amb informació personalitzada d'aquells ports que van enviar els seus fulletons, i compartien l'estand amb deu ports associats que van tenir mostrador i personal propi que van ser: Port Calafat i Port Marina Sant Jordi, atesos per la Miriam Sirisi i Tere Morcuende; Port Torredembarra i Port Segur Calafell, atesos per Oriol Milá, Rosa Flores i Barbara Peek; Aiguadolç-Port de Sitges, atès per Toni Franco, Anna Aparicio i Montse Renom; Port Ginesta atès per Mercè Torres; Marina Port Vell atès per Ingrid Fusté i Maria Gil de Biedma; Port Fòrum i Marina Port Premià atesos per Montse Rebenaque; i Marina Badalona atès per Eli Perez, als que des de l'associació s'agraeix la seva dedicació i professionalitat.

Els mostradors de l'ACPET van ser atesos per Jordi Blasco, gerent de l'associació, amb l'ajuda de la Isaura March i l'estand estava ubicat en front de l'estand de Ports de les Illes Balears. L'associació va comptar durant uns dies, coincidint amb la visita a Ports de Mallorca organitzada per l'ACPET, amb la presencia del seu Vicepresident Primer Albert Bertran, així com dels associats, Rai Roca (C. N. L'Escala), Domènec Gómez (C. N. Port de la Selva), Carlos Ramos (Club de Vela Blanes), Andrew Cornish, Eladi Balletbo, Mick Bettesworth, Jon Eads, Neil Salter, i Alex Balletbo (Sant Carles Marina), Xavier Mangrané (Port Calafat i Marina Sant Jordi), Guerau Carrion (Port de Roses), Maribel Sanchez-Cortés (Port Ginesta), Fabian Escude i Xavier Tres (C. N. Cambrils), Joan Guitart (Port Olímpic), Francesc Panella i Eva Gomez (Marina Badalona), Eladio Martinez (Aiguadolç-Port de Sitges), Tomàs Fanjul i Maria Muñoz (C. N. Port d'Aro) i Joan Bellavista (Port de Mataró), i den Jaume Prats (BAa Advocats).

Destacar que en aquest Saló també estava representat amb estand propi el port associat a l'ACPET Sant Carles Marina. Estand que va ser atès per Nicolas González, Angeles de la Riva i Tomasz Zaprzala.

En aquesta edició del Saló es van repartir els desplegables amb informació de totes les dades i serveis de tots els Ports associats a l'ACPET, dels que es van repartir uns 250 exemplars. A part de la informació dels ports amb mostrador propi, als mostradors de l'associació van estar representats tots els ports associats a través del desplegable, i es van repartir fulletons informatius i publicitaris de tots els ports que els van voler enviar, i que son els següents:

Port Roses, Club Nàutic Costa Brava, Club Nàutic de l'Escala, Port Masnou, Club Nàutic l'Estartit, Port Olímpic, Club Nàutic El Balís, Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols, Port de Portbou, Club Nàutic Cambrils, Vilanova Grand Marina Barcelona i Club Nàutic Garraf.

El cert i encara que no agradi dir-ho, es van rebre poquíssimes consultes, els pocs visitants que s'apropaven al estand de l'ACPET, ja sigui als mostradors dels ports o als de l'associació, només volien el desplegable amb informació de tots els ports, pràcticament es pot dir que no es van rebre consultes als mostradors de l'ACPET, va haver alguna consulta a algun dels ports amb mostrador, però molt poques, la impressió de tot el personal de l'estand era absolutament decebedora.

Dit això, cal destacar, les felicitacions rebudes per part de Col.legues i Administracions Balears, per la gran imatge que els Ports de Catalunya vam oferir en aquest Saló.

En resum, l'experiència de l'ACPET al Saló Nàutic de Palma no ha complert les expectatives generades ni la il•lusió amb que es va assistir, tant per part de l'Associació com dels Ports expositors. Per tant es considera molt poc interessant l'assistència en aquest saló, es van fer pocs contactes, es va repartir molt poca informació i no es van poder conèixer de primera mà les reccions del mercat balear. Aquest es un Saló que va a menys, i fins que no es recuperi la activitat econòmica des de l'associació no es creu interessant repetir assistència al mateix.

Aquest any al Saló Nàutic ha disminuït la superfície contractada degut a unes obres en el Port de Palma, acollint a 108 expositors de sis països, dels qual 97 eren espanyols i la resta de Alemanya, Àustria, França, Itàlia i Regne Unit. El numero de vaixells exposat era de 250, des de canoes fins a Iots de 25m d'eslora.

En quant al nombre de visitants d'aquest any, segons els organitzadors ha estat de 30.000, el que significa un descens de 5.000 visitants respecte a l'any anterior. Els caps de setmana es veia una certa afluència de públic, especialment passejant, però els dies feiners el Saló estava pràcticament desert, es veia circular molt poca gent tenint en compte els pocs metres quadrats d'exposició.

10/05/2011

L'ACPET visita els ports de Mallorca

Coincidint amb la presencia de l'Acpet al Saló Nàutic de Palma, es va organitzar una visita per als associats a alguns ports de Mallorca.

Aprofitant que molts dels associats de l'ACPET estaven presents al Saló Nàutic de Mallorca, es va organitzar una visita a alguns dels ports esportius de la illa Balear. Els representants dels ports associats que van assistir a les visites durant els dies quatre i cinc de maig van ser: Rai Roca (C. N. L'Escala), Domènec Gómez (C. N. Port de la Selva), Carlos Ramos (Club de Vela Blanes), Eladi Balletbo, Jon Eads, Neil Salter, Alex Balletbo i Nicolas Gonzalez (Sant Carles Marina), Xavier Mangrané, Miriam Sirisi i Tere Morcuende (Port Calafat i Marina Sant Jordi), Guerau Carrion (Port de Roses), Maribel Sanchez-Cortés (Port Ginesta), Fabian Escude i Xavier Tres (C. N. Cambrils), Joan Guitart (Port Olímpic), Francesc Panella i Eva Gomez (Marina Badalona), Albert Bertran, Eladio Martinez, Toni Franco i Anna Aparicio (Aiguadolç-Port de Sitges), Tomàs Fanjul i Maria Muñoz (C. N. Port d'Aro), Joan Bellavista (Port de Mataró), i Jaume Prats (BAa Advocats).

El dia quatre l'ACPET va realitzar una visita al Varador Servicios Técnicos Portuarios on van ser rebuts per José Maria Campuzano i Joan Rosselló. Poc després es van dirigir a dinar a Alcudiamar on els esperava Tomeu Bestard, per la tarda es va visitar el Club Nàutic Port de Pollensa a carrec de Mateu Dupuy i Andreu Company, i per finalitzar tots els assistents van sopar a la ciutat de Palma.

Al dia següent Isabel Teruel va ser l'encarregada de coordinar la visita a Port Adriano, després es va anar al Club Nàutic Santa Ponsa on esperava Ricardo Ferrer i al acabar Alberto Pons esperava als assistents a Porto Portals on es var realitzar un magnífic dinar.

Des de associació es vol agrair a tots els amfitrions dels ports de Mallorca la seva amabilitat i interès, ja que van fer que les visites fossin realment agradables i interessants, i des de l'ACPET es va lliurar un petit record a cada un d'ells.

08/05/2011

El sector nàutic balear es rebel•la contra el Govern per tractar a la nàutica únicament com "una font de recaptació"

La protesta també apunta a l'Estat central, es critica que els poders públics no veuen en la nàutica "res més que una font de recaptació" i asseguren que aquesta "incomprensió" es tradueix en "falta de suport i nombroses traves per al correcte desenvolupament i pràctica de l'activitat nàutica"

Associacions d'usuaris i empresaris de Balears s'han unit per primera vegada per promoure una protesta contra el que consideren unes "desastroses" polítiques de l'Executiu autonòmic, del que han dit que únicament veu en el sector nàutic "una font de recaptació", en comptes d'una activitat industrial, turística i recreativa que dóna ocupació directe a 100.000 persones i genera mils milions d'euros a nivell nacional (sense comptar els beneficis que té per a l'oferta complementària).

Segons ha informat l'Associació d'Empreses Nàutiques de Balears en un comunicat, els usuaris i professionals del sector van acordar que durant l'edició del Saló Nàutic de Palma d'aquest any, que es va celebrar del 30 d'abril al 8 de maig, farien sonar cada dia al migdia durant un minut les botzines de tots els vaixells amarrats a la Badia de Palma.

La protesta, encara que d'àmbit autonòmic, també apunta l'Estat central. Usuaris i professionals critiquen que els poders públics no veuen en la nàutica "res més que una font de recaptació" i asseguren que aquesta "incomprensió" es tradueix en "falta de suport i innombrables traves per al correcte desenvolupament i pràctica de l'activitat nàutica".

Els usuaris reclamen el seu dret a poder navegar sense haver de fer front al que qualifiquen de "excessiu afany recaptatori" de les administracions. A més a més, han afirmat que aquest interès "impedeix que moltes persones gaudeixin d'una activitat tan natural en un arxipèlag com és gaudir del mar". Així mateix, s'han queixat que "és pràcticament impossible navegar sense incomplir cap norma". El sector reivindica la supressió de l'Impost Extraordinari de Matriculació espanyol, tribut que no s'aplica en cap altre dels països europeus. En aquest sentit, han explicat que aquest impost "perjudica tant el sector, ja que suposa una pèrdua de competitivitat, com a l'usuari pel sobrecost que això suposa".

Els usuaris, recolzats pels empresaris, reclamen la simplificació del sistema de titulacions per al maneig d'embarcacions esportives, així com de l'esquema de zones de navegació i armament de seguretat obligatori per als vaixells d'esbarjo i esportius. A més a més, els empresaris demanen "l'harmonització de la legislació nàutica a tots els seus nivells".

Cal assenyalar que la FENIB aglutina a la pràctica la totalitat del teixit empresarial nauticoesportiu de Balears. Està formada per l'Associació d'Empreses Nàutiques de Balears, l'Associació de Centres de Busseig de Mallorca, l'Associació de Clubs Nàutics de Balears, l'Associació de Consultors i Gestors Nàutics de Balears, l'Associació d'Instal•lacions Nàutic Esportives de Balears, l'Associació Espanyola de Grans Iots i per la Federació Espanyola de Lloguer Nàutic.

El representant de ADN, Miguel Ángel Santander, ha assenyalat que amb aquesta protesta pretenen que "la realitat de la nàutica en Balears i a Espanya s'acosti a la que gaudeixen els ciutadans dels altres països europeus". El president d'ANAVRE, Jaime Darder, ha subratllat que és la primera vegada que els usuaris i les empreses del sector nàutic s'han unit per reclamar "l'atenció dels polítics cap a una realitat evident". "O fem quelcom o al final serà impossible navegar a Espanya", ha postil•lat. Per la seva banda, el representant de FENIB Bartomeu Bestard ha emfatitzat que es tracta de "una protesta de ciutadans que estimen el mar i que amb la seva afició ajuden a desenvolupar la indústria nàutica i a la creació d'ocupació".

Les entitats que lideren la protesta són l'Associació de Navegants de Recreació (ANAVRE), l'Associació de Navegants (ADN), la Confederació Espanyola de Pesca Recreativa Responsable (CEPRR) i la Federació d'Empreses Nàutiquesde Balears (FENIB).

03/04/2011

Meitat submarí, meitat vaixell elèctric

L'embarcació ofereix un solàrium i un submarí sota l'aigua per a dues persones.

Disposa d'una autonomia màxima de vuit hores a una velocitat de creuer de quatre nusos

Els hotels més exclusius i els capritxosos del mar a final d'aquest any disposaran d'una nova joguina per navegar per la costa gaudint del fons marí. L'empresa coreana Raonhaje ha creat un semisubmarí elèctric amb capacitat per a dues persones el disseny del qual és tota una excentricitat. Es tracta d'un projecte dos en u. L'embarcació gaudeix d'un petit bot o banyera solàrium amb dues files de seients, mentre que sota el mar disposa d'una càpsula submarina envidrada amb propulsor elèctric. L'EGO ofereix als seus invitats amplis finestrals (200 vegades més resistent que el vidre normal) com si practiquessin submarinisme a poca profunditat. Segons el fabricant, la seva conducció resulta senzilla i es realitza igual que un cotxe de cilindrada petita. Disposa d'accelerador en forma de pedal en comptes de palanca i un volant per controlar fàcilment el rumb de l'embarcació. La bateria té una autonomia de vuit hores a velocitat de creuer (4 nusos), o quatre hores a màxima velocitat. La recarrega es realitza connectant l'embarcació a la xarxa elèctrica convencional amb un temps de càrrega volgut entre sis i vuit hores. Tot i que encara es desconeix el preu de cada unitat, el fabricant també ofereix una versió customizada de luxe sota comanda que es podrà adquirir en breu.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

Les Bouteillàlamer sont
de retour !

Comme le temps passe vite ! Nous voici de retour sur OpSIS après sept mois en Europe qui ont passé sans qu'on s'en aperçoive. Entre voyages dans la famille éparpillée entre Belgique et Catalogne, quelques escapades au ski et les affaires familiales et de la maison, nous n'avons même pas eu le temps de revoir certains d'entre vous. Qu'ils veuillent bien nous en excuser mais le plaisir sera encore plus grand de les retrouver à l'automne prochain.
Nous sommes donc arrivés sur OpSIS ce mercredi 4 mai dernier et, depuis, nous nous affairons pour le remettre à l'eau au plus vite. Mais cela va bien nous prendre deux semaines. Cette année nous prévoyons de remonter la côte nord-est des USA jusqu'au Maine puis de redescendre à Deltaville pour y laisser de nouveau OpSIS pour l'automne-hiver 2011-12 (Foto 1). Quelques belles escales en perspective: Washington DC, New York et Boston, en particulier.

Pour cette première Bouteillàlamer, plutôt que de vous ennuyer avec des histoires de coque à gratter, de pompes à réparer ou d'instruments à installer qui font ces jours-ci notre actualité, nous préférons vous présenter ce petit village de Virginie qui est désormais notre port d'attache aux USA: Deltaville.

Deltaville est situé sur la côte ouest de la baie de Chesapeake à mi-chemin entre Norfolk, la grande base maritime qui marque au sud l'entrée de la baie (voir Bouteilàlamer 2010-10) et Washington DC à quelques 150 km au nord. Le "centre" du village s'étale sur près de 3km le long de la State Road 33 (Foto 2). Deltaville compte quelques 2'000 habitants et vit essentiellement de l'activité générée par la dizaine de marinas, de chantiers et d'ateliers navals qui accueillent et entretiennent les centaines de bateaux qui viennent, comme OpSIS, y passer l'hiver, voire l'été (pour ceux qui remontent du sud pendant la période des cyclones tropicaux). A Deltaville il n'y a pas de boulangerie, pas de charcuterie, pas de bar, pas de marchand de journaux mais une sympathique et excellente poissonnerie, un petit supermarché bien achalandé, un "general store", deux grands magasins d'accastillage et tous les ateliers nécessaires pour l'entretien des bateaux: voileries, selliers, chaudronneries, électronique marine etc. A Deltaville (2'000 habitants) il y a neuf lieux de culte: une loge maçonnique, quatre églises dans le "centre" du village et au moins quatre autres dans la campagne environnante. Il y a aussi un dentiste et un centre médical qui n'accueille ni les étrangers (Isabelle en a fait l'expérience) ni, bien sûr, les pauvres qui risquent de ne pas avoir d'assurance maladie. En revanche, en plein "centre" du village il y a un vaste cimetière où les morts sont vraiment à l'aise (Foto 3). On y trouve quelques belles maisons (Foto 4); devant celles-ci, les voitures sont allemandes, les habitants ont des assurances maladie plus chères qu'en Suisse (ce qui n'est pas peu dire!) et ils sont sans doute favorables à l'établissement d'un système d'assurances maladies auquel même les pauvres auraient accès. Mais à Deltaville la plupart des gens ne roulent pas sur l'or et leurs maisons sont souvent beaucoup plus modestes comme celle de ce voisin de la marina dont la seule richesse semble être le cabriolet Chevrolet Corvette qu'il exhibe peut-être le dimanche sur le parking du "General store" (Foto 5).

il est sans doute farouchement opposé à ce que l'Etat se mêle d'assurances maladie (quitte à ne pas pouvoir s'en payer une), on peut penser à coup sûr qu'il ne votera pas Obama aux prochaines élections et il arbore fièrement le drapeau sudiste. Car Deltaville est en Virginie un état qui a été, et reste, un bastion de l'esprit sudiste (ce week-end lors d'une cérémonie à la marina, un orateur local parlant de la guerre de Sécession l'a évoquée en tant qu'invasion des nordistes, "north invasion"... 150 ans après, le fossé reste profond). Un bon point cependant, il n'y a jamais de barrières entre les propriétés. Dans beaucoup de bureaux et ateliers, les horaires sont rythmés par le passage du bus de ramassage scolaire: ça ouvre après le passage du bus le matin et ça ferme quand, l'après-midi, le bus, qui passe partout, ramène les enfants de l'école. Il y a beaucoup de forêts et les oiseaux sont nombreux, tel le moineau "cardinal" entièrement rouge dont le chant nous réveille le matin et qui est d'ailleurs l'emblème de la Virginie (Foto 6). Un dernier point, et le plus important, les gens ici sont adorables, toujours prêts à rendre service et... pas tellement stressés par le travail !

Le 16 avril dernier, une tornade a traversé la Virginie semant la désolation sur son passage. Cette tornade ("twister") s'est déplacée du sud au nord dévastant tout dans un sillon d'à peine 100 m de large. Elle a traversé Deltaville en plein milieu du village, perpendiculairement à la rue principale, cassant les arbres et détruisant plusieurs bâtiments dont l'église baptiste (Foto 7). La loge maçonnique voisine de l'église baptiste n'a subi, elle, aucun dégât... les voies du Seigneur sont vraiment impénétrables ! Il n'y a pas eu de victimes humaines à Deltaville, ce qui n'a pas, malheureusement, été le cas du chef-lieu du comté voisin, Gloucester.
Pour terminer, cette Bouteillàlamer va devenir plus "bouteille" que "mer".

En effet, nous avons découvert le vin de Virginie et cela a été une très belle surprise. La première bonne nouvelle est que les USA sont, doucement, en train de dépasser le stade primaire de désignation des vins par leur seuls cépages. On n'en est pas encore à parler d'appellations contrôlées au sens où nous les connaissons en Europe mais il existe désormais les vins d'"American Viticultural Area" (AVA). Une AVA définit un terroir viticole géographiquement bien délimité dont les caractéristiques climatiques et du sol gouvernent la qualité du vin qu'il produit. En Virginie il y a six AVA, la plus proche de Deltaville étant la "George Washington Birthplace AVA", c'est à dire les coteaux de la berge sud du Potomac. Le vin est partie intégrante de l'histoire de la Virginie: quand les premiers colons anglais arrivèrent en 1607 à Jamestown chacun apportait avec lui dix plans de vigne.

Deux cents ans plus tard, le Président Thomas Jefferson donna une impulsion à la culture viticole en Virginie depuis sa résidence de Monticello. Tout au long du XIXème siècle la production de vin en Virginie ne fit que croître. Mais la prohibition, au début du XXème siècle, fut fatale à cette activité et les vignes furent arrachées. Ce n'est qu'à partir de 1970 que l'on recommença à planter des vignes. Face aux vins de Californie, les viticulteurs de Virginie jouent la carte de la qualité. Les exploitations sont relativement petites, de 10 à 20 hectares, le vieillissement se fait en tonneaux de chêne importés de France, les crus sont millésimés et la vente se fait principalement à la ferme. La passion des exploitants nous a particulièrement réjouis. Les cépages les plus fréquents sont le Chardonnay, le Vidal Blanc, le Sangiovese et le Viognier pour les blancs, tandis que pour les rouges on trouvera du Cabernet Sauvignon, du Syrah, du Sangiovese, du Merlot et du Petit Verdot. Pour ce qui concerne la cave d'OpSIS, nous avons profité de notre voiture de location pour faire la tournée des exploitants de la "George Washington Birthplace AVA" et nous avons choisi, après moultes dégustations (Foto 8), un remarquable Sangiovese rouge
2008 d'Ingleside Vineyards, capiteux et long en bouche, et, en blanc, un Chardonnay 2008 particulièrement fruité de Vault Fields Vineyards. Santé !

C'est promis, la prochaine fois on vous parlera de navigation !

On vous embrasse tous,

una forta abraçada.

Isabelle et Joseph

La fundació Ecomar ha distingit al Club Náutic Port de la Selva per la seva participació des del 2009 en el programa "Grímpola Ecomar", distinció a la educació en la cultura del mar i la cura del medi ambient.

Gràcies a l'esforç de Clubs com el nostre, molts nens han pogut valorar molt més el què és tenir cura del mediambient, esperant que en un futur proper, els nens i nenes sàpiguen respectar i tenir cura del medi ambient, gràcies als coneixements adquirits.

Aquests darrers dos anys de col•laboració amb Ecomar han estat molt gratificants per a nosaltres, ja que ens han fet veure coses que moltes vegades ens passen desapercebudes.

Ecomar és una fundació presidida per Theresa Zabell doble campiona olímpica de vela, que té com a objectiu educar i conscienciar als nens en la cura i respecte del nostre planeta mitjançant programes esportius que fomenten la vida saludable, desenvolupant diferents programes que ocupen un lloc destacat per la seva gran acollida entre els més petits.

 Mallorca demanarà al Congrés que es suprimeixi l'impost de matriculació de vaixells

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca recorda que països competidors com França i Itàlia multipliquen per deu la facturació espanyola per fabricació d'embarcacions d'esbarjo
El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Joan Gual de Torrella, demanarà al Congrés dels Diputats la supressió de l'impost de matriculació d'embarcacions, que suposa un recàrrec del 12 % als vaixells de més de 8 metres i que només es cobra a Espanya.
Malgrat que suposa una recaptació anual d'uns 19,5 milions d'euros, aquest impost "suposa una important minva de competitivitat" per a un sector que genera uns 1.000 milions d'euros d'ingressos, atreu a 600.000 turistes i dóna treball a 41.000 persones, argumentarà Gual de Torrella.

Segons ha informat l'entitat cameral mallorquina, el seu president compareixerà davant la Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç de la Cambra Baixa per exposar les seves impressions sobre la situació del sector nàutic espanyol, per al que defensarà una rebaixa de la fiscalitat.
El dirigent empresarial recordarà que països competidors com França i Itàlia multipliquen per deu la facturació espanyola per fabricació d'embarcacions d'esbarjo i defensarà que el turisme nàutic "és una gran oportunitat per a les tan anhelades diversificació i desestacionalització".

Enfront de l'alta pressió fiscal que s'aplica a Espanya en la compra d'embarcacions d'esbarjo, que encareix fins en un 30 % el producte, la resta de països competidors del Mediterrani veuen en el sector del xàrter nàutic un filó d'activitat turística d'alt poder adquisitiu i amb vinculacions directes amb la indústria nàutica.

15/04/2011

El veler més gran del món tindrà una eslora de 141 metres

Un mega veler que sobrepassarà els 140 metres d'eslora i serà propulsat per múltiples veles gràcies als seus quatre pals de similar grandària

Fa uns dies un grup de dissenyadors i arquitectes novells, es van donar cita a Amsterdam per engegar el projecte de la construcció del veler més gran del món, el «Dream Symphony». Un vegada presentats els seus respectius projectes, la drassana Dream Ship Victory establerta a Turquia, serà la responsable de la construcció d'aquest mega veler que sobrepassarà els 140 metres d'eslora i serà propulsat per múltiples veles gràcies als seus quatre pals de similar grandària.

03/04/2011

El port de Palamós, segon del Mediterrani amb més augment de creuers

Si les xifres per a aquesta temporada es confirmen, Palamós haurà rebut un 45% més de turistes d'aquesta modalitat i un 29% més d'escales que el 2010

El port de Palamós s'ha situat com el segon del Mediterrani amb un major increment de passatgers de creuer durant l'última dècada, segons un estudi presentat per l'Associació de Ports de Creuers del Mediterrani (Medcruise). L'estudi detalla que Palamós ha passat entre 2000 i 2009 de 923 passatgers a 33.554 i s'ha situat el segon en la llista de ports de Medcruise, que lidera el croat de Split. Per a aquest 2011, la previsió és que el port de Palamós aconsegueixi els millors resultats des que compta amb activitat de creuers, ja que s'espera l'arribada de 40.000 passatgers a bord de quaranta embarcacions, des d'abril fins a desembre. Si aquestes xifres es confirmen, aquest municipi gironí haurà rebut un 45 per cent més de turistes d'aquesta modalitat i un 29 per cent més d'escales que el 2010.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

L'ACPET renova la seva imatge gràfica

La nova imatge, triada entre 25 propostes, potencia la marca Ports de Catalunya.
L'any 2011 l'ACPET s'està renovant, estem donant un nou aire a la nostre imatge, adaptant-la als nous temps i a les noves vies de comunicació. El primer pas ha sigut renovar el nostre logo, després de molts anys amb la mateixa imatge representativa de l'Associació, se l'hi ha donat un aire més actual però conservant l'essència de l'anterior. El nou logo ha estat triat de entre 25 propostes diferents, i va acompanyat de l'eslògan "Ports de Catalunya" per simplificar la nostre descripció de cara a la gent que no coneix el significat de les sigles ACPET.

Poc a poc i amb molta cura s'aniran renovant altres aspectes de l'Associació com la nova pàgina web que ja està en procés. Perquè tot a la vida canvia, es modernitza, i tot i tots, tenim la necessitat de renovar-nos i adaptar-nos a una societat que cada cop es mou de manera més ràpida i que evoluciona a un ritme vertiginós.

08/03/2011

Un grup de ciutadans vinculats amb el mar i la nàutica recuperen una embarcació emblemàtica de la mà de Marina Badalona

El vaixell, construït l'any 1920 a les drassanes de Dinamarca, ha fet vàries voltes al món.

Associació dels Amics del Quetx Ciutat Badalona, aquest és el nom triat per un grup de persones que ha constituït aquesta entitat, que té com a principal objectiu col•laborar - sempre de la mà de la propietària de l'embarcació, Marina de Badalona-, per a la recuperació i el manteniment d'aquesta embarcació, desenvolupar un pla de manteniment i assessorar en les modificacions tècniques per posar el Quetx a navegar en les millors condicions i crear un centre d'interès per tal de preservar el patrimoni nàutic encara existent a la ciutat.

Sens dubte, objectius força ambiciosos ja que abasten diferents àmbits, des del tècnic, el lúdic, l'esportiu, el patrimonial i el cultural, des del convenciment que la peça sobre la que està centrada l'associació, el quetx clàssic restaurat, s'ho val i s'ho mereix, i que la ciutadania de Badalona n'ha d'estar a l'abast d'aquesta, seva, embarcació.

L'ampli ventall de propostes plantejades des de l'Associació possibilitaran que ningú no tingui excuses per no conèixer el vaixell, construït l'any 1920 a les drassanes de Dinamarca que ha fet vàries voltes al món. I és que un dels eixos de treball és elaborar un protocol de visites guiades, sempre d'acord amb Marina de Badalona, per pujar a bord i escoltar la història, i, a mig termini, també poder sortir a navegar.

L'embarcació Ciutat Badalona és un Quetx clàssic construït l'any 1920 a les drassanes de Dinamarca que inicia la seva trajectòria l'any 1929 amb activitats de comerç local de minerals, gra i altres productes de primera necessitat. Buc de comerç originari del Bàltic, en la dècada dels 70, després d'estar alguns anys en sec, inicia la seva travessa cap a les Antilles, aventura que el porta a fer vàries voltes al món. Un dels secrets de la seva llarga vida és que va ser construït amb la millor fusta i amb bons materials, contràriament al que es podria desprendre del seu any de naixement, en una època de recessió.


L'any 2006 va ser adquirit per Marina de Badalona amb l'objectiu de recuperar-lo com símbol de la ciutat arreu on hi vagi. El procés de recuperació és integral i complex. La previsió és que en la primavera de 2011 estigui a punt. La primera gestió va consistir en canviar-li el nom (el darrer nom) de Johanne Regina pel de Ciutat Badalona.

25/03/2011

Els empresaris diuen que l'augment del cànon fa inviables tots els ports esportius d'Andalusia

"És el principal problema -la pujada del cànon- a què s'enfronten els ports esportius, essencials per al desplegament turístic i econòmic de la regió".

L'augment del cànon per part de la Junta d'Andalusia fa inviables a tots els ports esportius andalusos. Aquesta va ser la principal conclusió amb què es va tancar el VI Fòrum Ausbanc que ha reunit a prop de 100 empresaris i professionals de la regió en un hotel de San Pedro Alcántara.

Els assistents van debatre sobre els problemes del sector dels ports esportius, enclavaments d'especial rellevància per al futur del turisme i l'economia de la zona. Malgrat els problemes que es van posar en relleu durant la trobada, com un cànon abusiu o la necessitat d'amarraments per a petits creuers de luxe, els empresaris del sector van assegurar que afronten el futur "amb confiança".

El president del Grup Marines del Mediterrani, José Carlos Martínez, va desglossar les xifres d'una activitat que, malgrat la crisi "ha aconseguit mantenir tots els llocs d'ocupació i generar una riquesa molt important per a la zona". "A Espanya existeixen 123.000 amarraments. D'ells, més de 15.000 es troben a Andalusia, on per cada lloc de treball directe es generen 13 indirectes", va assenyalar.
Els ponents van compartir amb Martín la idea que la pujada del cànon és "abusiva" per part de la Junta d'Andalusia. "És el principal problema a què s'enfronten els ports esportius, essencials per al desplegament turístic i econòmic de la regió", van coincidir. Segons els empresaris, els ports esportius són majoritàriament concessions administratives, és a dir, la iniciativa privada construeix i gestiona aquestes infraestructures a canvi d'un cànon anual i un termini en la concessió, entre d'altres condicions.

Des de l'entrada en vigor de la Llei de Costes, l'Executiu regional ha incrementat "considerablement" el cànon anual i va intentar escurçar "significativament" els terminis de les concessions, "el que va crear durant un temps certa inseguretat jurídica", va dir Martín "Les concessions han aconseguit que tots els terminis es compleixin tal com estaven signats, però continuen lluitant per baixar uns preus que s'han incrementat de mitja un 2.000%. En alguns casos la pujada ha superat el 5.000%, com és el cas del Port Esportiu de la localitat" va assegurar la vicepresidenta del Consell Administratiu de l'enclavament esportiu de Marbella, Alicia Jiménez El vicepresident conseller delegat de Port Banús, José Figueroa, va comentar que "l'augment del cànon fa inviables a tots els ports esportius andalusos, fins i tot sense crisi".

Podeu consultar al butlletí complert aquí

El regatista Gerard López (E-49 / Tabou, Gaastra), del CN Bétulo, guanya la primera regata del Circuit Català de Funboard 2011. La regata disputada a El Port de la Selva es va poder realitzar gràcies a l'entrada de la Tramuntana, que va assolir en certs moments de la competició més de 35 nusos. En segona posició el badaloní Ferran Recasens (CAT-401 / Rrd, Simmer) i en tercera el regatista de la WAP Eric Duran (E-46 / Goya). En noies Aida Macià, del CN Bétulo, primera i en segona posició la nova regatista del CCF Verónica Ferrer del CN Cabrera de Mar. En màsters Recasens primer, seguit de Juncà (regatista local del Port de la Selva) i Solà i en juvenils Robert Barrabés de l'Escala, seguit de Paré del Gent Roses i Riera de la WAP de Premià de Mar.

L'organització i el Club Nàutic Port de la Selva vàren rebre la felicitació dels regatistes.

+ Imatges

+ info 

L'ACPET es reuneix amb el nou Director General de Transports i Mobilitat

El president de l'ACPET va fer una exposició del que és l'Associació, va presentar a la seva junta directiva i va defensar la solidesa i el futur del sector nàutic

L'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics es va reunir el deu de febrer amb el Sr. Ricard Font i Hereu, nou Director General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, qui va estar acompanyat per la Sra. Rosa Busquets, Subdirectora General de Ports i Costes. Per part de l'ACPET van assistir el seu President, el Sr. Tomàs Gallart, acompanyat per Rai Roca, Joaquim Oliva, Albert Bertran, Domènec Gómez, Lluis de Patricio, Pau Pérez, Nicolas González, Xavier Mangrane, Joan Bellavista, Joan Guitart, Alex de la Fuente, Gabriel de Sandoval, Maria Muñoz. Mercè Palat, Guerau Carrion, Carles Ferrandez i Jordi Blasco.

El Director General després de donar la benvinguda a tots els assistents, va concedir la paraula al nostre President, Tomàs Gallart qui va presentar a tots els membres de la Junta Directiva i va fer una exposició del que és l'ACPET que representa 43 dàrsenes i ports esportius de Catalunya. També va exposar la situació dels ports del nostre país dins el context dels ports esportius d'Espanya i d'Europa, per donar a entendre que tenim un sector consolidat i amb futur.

Referent al nou Director General de Transports i Mobilitat, destacar que va néixer l'any 1971, va complementar la seva formació de la llicenciatura en Ciències Jurídiques amb un Màster en Gestió i Administració d'Empreses, amb un Postgrau en Direcció Urbanística i amb un Màster de Dret del Territori, Urbanisme i Medi Ambient. És advocat col.legiat en exercici des de 1997 al Col.legi d'Advocats de Girona. Ha treballat al Gabinet del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Des del 2004 coordina l'Àrea Sectorial de Convergència. L'any 1997 es va afiliar a CDC. Ha estat membre del Consell de Federació de Girona de CDC i membre del Consell Nacional de CDC i CiU. Des de 2003 és membre del Comitè Local de Girona. L'any 2004 va formar part de la comissió redactora de la Ponència Política aprovada a l'últim Congrés de l'Hospitalet. És soci d'Omnium Cultural, delegació Gironès, de Greenpeace, d'Amnistia Internacional. Ha col.laborat en tertúlies i diversos programes de ràdio d'Onda Rambla, Ser Girona, Ona catalana. I ha publicat articles al Punt i al Diari de Girona.

11/02/2011

El Govern atorga les obres de millora del port de Cala Canyelles per 1,97 milions

La Generalitat adjudica la concessió de la instal.lació al Club Nàutic per un termini de 20 anys, que inclou el projecte de remodelació

La Generalitat ha adjudicat la concessió del Port Esportiu de Cala Canyelles de Lloret de Mar, que inclou les obres de millora i el manteniment de la infraestructura, al Club Nàutic Cala Canyelles. La concessió, que s'havia de renovar, és per un termini de 20 anys, període que no podrà prorrogar-se.

La concessió inclou la remodelació de la instal.lació. Així el pressupost previst per a aquestes obres de millora és de 1,97 milions d'euros, tot i que no es preveu una

modificació substancial de l'actual infraestructura, sinó petites millores. Es tracta d'obres d'adequació de la infraestructura existent, així com treballs per millorar la funcionalitat dels serveis que ofereix el port; pavimentació, millora de les xarxes de clavegueram, serveis d'aigua potable i el subministrament elèctric. A més, també es preveu l'adequació i la reforma de l'edifici social i diverses mesures arquitectòniques i constructives per a l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda, afavorint el seu accés.

Cal recordar que el Departament de Política Territorial va obrir el període de licitació de la gestió del port el passat mes de maig, ja que la concessió de la infraestructura s'havia de renovar. De fet el gener de 2009, el DPTOP ja va aprovar, en el marc dels criteris del nou Ple de Ports de Catalunya, l'avantprojecte i l'estudi de viabilitat econòmica per a l'adequació del port esportiu i la seva explotació.

Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, el projecte constructiu, que encara s'ha de redactar, detallarà les actuacions a executar, la programació i el termini que tindran els treballs. De tota manera, recorden que se seguirà com a criteri "que l'execució de les obres no alteri el funcionament del port". De manera que es preveu que s'interrompin els treballs durant els mesos de juliol, agost i també en el període de Setmana Santa. Un fet habitual en aquest tipus d'infraestructures que ja es va fer al port de Blanes.

04/02/2011

Barcelona obrirà una marina per a grans iots

L'Ajuntament dóna per fi llum verd inicial al projecte de remodelació del moll de Pescadors

El port més urbà, el que des de fa anys s'obre a Barcelona, es mou. Un vell projecte, l'obertura d'una dàrsena esportiva al costat de la nova bocana, s'ha reactivat. L'Ajuntament ha aprovat inicialment la modificació del pla especial d'aquesta àrea de manera que pugui dedicar-se al citat ús, es pugui urbanitzar el seu entorn i construir els edificis necessaris. Una altra obra, pròxima a aquesta -en el cor del Port Vell- i llargament discutida, la remodelació del moll de Pescadors, també acaba de rebre el llum verd municipal.

El primer dels projectes, el de la marina de la bocana nord, en un principi es va pensar destinar als pescadors. El pla especial que es va redactar inicialment preveia ambdós usos. Però el rebuig d'aquest col.lectiu va portar a abandonar la idea de tal manera que l'activitat pesquera es quedarà on sempre ha estat -al moll de Pescadors- i al terreny guanyat al mar al costat de la nova porta d'accés al port, pendent de finalitzar des del 2003, es crearan entre 100 i 150 amarraments per a embarcacions d'esbarjo, una part de les quals estarà destinada a grans iots de fins a 70 metres d'eslora.

La modificació del pla especial de tot l'àmbit de la nova bocana preveu una ampliació de la superfície per urbanitzar que passa de 129.596 a 155.877 m2. L'edificabilitat també varia, reduint-se en un 25% i quedant en 99.414 m2 de sostre, dels que 16.759 corresponen al port esportiu. Aquest últim disposarà d'un edifici de capitania; altres per a serveis generals, magatzems i dos immobles (denominats Martell i Espigó) per a activitats esportives i estacions de carburant. A més a més, es construirà una marina seca que acollirà 243 embarcacions.

A l'espai central d'aquest port esportiu es preveu la creació d'una gran plaça orientada cap a la zona d'amarraments, en la que confluiran els edificis comercials, la capitania i la marina seca, i en la que es permetrà ubicar terrasses de locals de restauració. No obstant això, es descarta obrir locals d'oci nocturn. Mentre que en l'altre extrem -el situat al final de la prolongació del passeig Joan de Borbó- es projecta una segona plaça elevada -més petita- d'uns onze metres sobre el nivell del mar -cota màxima de l'altura de les onades que arriben a aquest punt- que oferirà magnífiques vistes del port, la nova bocana i Montjuïc. Des d'aquest punt es podrà contemplar l'entrada i sortida de vaixells de la ciutat. El pla especial també permet ubicar aquí activitats de restauració i comercials.

Al costat oposat, sobre el dic d'abric de la bocana, que alhora protegeix la futura marina, s'obrirà un passeig elevat només accessible a peu i amb bicicleta, que serà un altre esplèndid mirador sobre el mar i que pretén ser, segons indiquen els documents, "la versió actualitzada de les històriques esculleres del port". A més a més, ja fora de l'àmbit de la dàrsena però al costat d'ella, es construirà un equipament municipal l'ús del qual encara està per determinar i s'adequaran les casetes situades a l'altre costat de la prolongació del passeig Joan de Borbó. Una ja s'ha remodelat. El projecte planteja la demolició d'una antiga edificació industrial per obrir la visió dels nous espais públics que s'oferiran cap a la ciutat.

Malgrat la seva singular ubicació, que la converteix en una privilegiada plataforma sobre el mar, i de la diversitat d'activitats previstes -hotel, comerços, oficines, port esportiu...-, no s'espera que l'àrea de la nova bocana rebi grans quantitats de visitants. Quan totes les peces estiguin en funcionament, l'accés a peu serà el majoritari. L'estudi de mobilitat de la nova dàrsena estima que cada dia, entre les entrades i sortides, es facin 2.589 desplaçaments de vianants, 427 combinats amb el metro (l'estació més pròxima és la de Barceloneta, a gairebé un quilòmetre i mig de distància), 152 amb bicicleta, 604 amb autobús (a hores d'ara hi ha tres línies, que es creuen suficients i que prolongaran uns metres cap al recinte), 31 en taxi, 1.717 amb cotxe i 334 amb moto. El projecte apunta altres dos mitjos per accedir a aquesta zona: l'aeri que creua el port i que disposa d'aturada al costat del recinte de la nova bocana, a la torre de Sant Sebastià, i el projecte d'una línia d'autobús marítim, també terminal en aquest recinte, que connectaria amb el Port Vell.

20/02/2010

Els ports esportius de Balears es mostren satisfets amb la renovació de concessions

L'acord amb la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques demostra que els ports de Balears "han estat ben gestionats i han contribuït al desenvolupament de la nàutica i del turisme"

El president de l'Associació d'Instal.lacions Nàutic Esportives de Balears (ANADE), Patryck Reynés, s'ha mostrat "satisfet" amb el procés de renovació de les concessions dels ports esportius i turístics dependents del Govern balear. Reynés ha destacat que la "bon entesa" amb l'administració autonòmica ha propiciat un acord que permetrà la continuïtat dels actuals gestors de Port Adriano, Bonaire, Fornells, Cala D'Or i Santa Eulàlia per un període de 30 anys.

El dirigent d'ANADE ha realitzat aquestes declaracions amb ocasió de l'Assemblea General de l'Associació que es va celebrar al Club de Mar Mallorca, i en la que han estat aprovats els comptes de 2010 i els pressupostos per a l'any 2011. Segons informa aquesta associació en un comunicat, el seu president ha considerat que l'acord amb la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques demostra que els ports de Balears "han estat ben gestionats i han contribuït al desenvolupament de la nàutica i del turisme".

Segons informa aquesta associació en un comunicat, el seu president ha considerat que l'acord amb la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques demostra que els ports de Balears "han estat ben gestionats i han contribuït al desenvolupament de la nàutica i del turisme".

Només dues instal.lacions d'ÀNADE en zona de competència autonòmica (Santa Ponça i Portals) estan pendents de renovar les seves concessions, quelcom que "serà difícil que es produeixi en aquesta legislatura".

Després de l'Assemblea General, l'empresari turístic Narciso Vilaire, actual president d'honor de la Federació Espanyola d'Associacions de Ports Esportius i Turístics i president executiu del port turístic esportiu Alcudiamar, ha estat distingit per ser un dels precursors de la nàutica a les Balears

20/02/2010

La millor  exhibició  de  vaixells del  món  envaeix  Miami

El Saló es va originar amb 50 expositors i ara té més de 2000

La setantena edició del Miami International Boat Show, un dels esdeveniments més importants del món de la navegació, té lloc aquests dies a Miami Beach. L'exposició compta amb la participació de més de 2000 fabricants d'aquesta indústria vinguts de totes parts del món. L'oferta és molt variada i podem trobar l'últim en llanxes, velers, motors, vaixells de pesca, motos aquàtiques i nombrosos accessoris marins. "El 1941 quan aquest esdeveniment va començar només hi havia 50 expositors sota una mateixa carpa, ara no sols hi ha més de 2.000 expositors sinó que també estem exposant alhora en altres dos llocs de la ciutat", comenta Dina Allende, directora de premsa de l'exposició. S'espera que més de 100.000 persones visitin l'exposició tant en el Miami Beach Convention center com pel Sea Isle Marina & Yatching Center i el Miamarina de Bayside, on es poden veure alguns dels vaixells surant a l'aigua del mar. "Hi ha milers de productes per elegir. Aquest és el lloc per descobrir que la vida és millor amb un vaixell", afirma Cathy Rick-Joule, gerent de l'esdeveniment.

12/02/2010

El lloguer de vaixells (xàrter) reclama el seu  protagonisme

Hi ha la necessitat de canviar la normativa del sector que data de 1985, per contribuir així a que les empreses especialitzades puguin mantenir el dinamisme d'una activitat que està en ple auge

El sector del lloguer d'embarcacions d'esbarjo, també anomenat xàrter, ha estat en els últims anys l'únic segment nàutic que ha crescut des que va començar la crisi, com mostren la xifres de matriculacions d'embarcacions destinades a aquest sector el passat any, que parlen d'un augment del 27%. Unes dades que han encoratjat a la patronal ADIN (Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics) a reclamar davant la directora general de la Marina Mercant, la necessitat de canviar la normativa del sector que data de 1985, per contribuir així que les empreses especialitzades puguin mantenir el dinamisme d'una activitat que acaba de celebrar a Marina de Dénia el seu Primer Saló Internacional, amb la presència de més de 60 vaixells d'exposició. A la reunió mantinguda per ADIN amb Mª Isabel Durántez, directora general de la Marina Mercant (DGMM), la patronal catalana ha insistit en "la necessitat d'actualitzar la normativa del sector que data de l'any 1985 i és aplicable dispar per les capitanies marítimes", segons Yamandú Rodríguez Caorsí, secretari i assessor legal de l'associació.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

L'ACPET present a la Boot Dusseldorf 2011

L'Associació valora molt positivament la seva presencia al saló, amb molts contactes, difusió d'informació, i un coneixement de les reaccions del mercat alemany i d'altres països europeus

L'ACPET ha estat present un any més a la fira nàutica Boot Dusseldorf 2011 entre els dies 22 i 30 de gener. Aquest any l'Associació ha ocupat un estand de 16m2 on es mostrava tota la oferta dels Ports Esportius de l'ACPET, amb informació personalitzada d'aquells ports que van enviar els seus fulletons i informació de Turisme de Catalunya, que aquest any ha finançat una part de l'estand.

L'estand estava ubicat a la Zona Turística al costat de les Illes Balears, a la zona de les representacions turístiques de diversos països, i envoltats per promocions de charter.

L'estand va ser atès per Jordi Blasco, Gerent de l'ACPET i per la Isaura March, també per la Mercè Torres de Port Ginesta i Ingrid Fusté de Marina Port Vell, als que des de l'Associació s'agraeix moltíssim la seva col·laboració i professionalitat.

Durant uns dies el President de l'ACPET, Tomàs Gallart, va estar present a l'estand, així com també els nostres associats, Rai Roca (CN L'Escala), Domènec Gómez (CN Port de la Selva), Carlos Ramos (CV Blanes), Xavier Mangrané (Port Calafat i Marina Sant Jordi) i Guerau Carrión (Port de Roses). També ens va visitar en Jaume Prats (BAa Advocats).

En aquesta edició del Saló s'han ofert els desplegables amb informació de totes les dades i serveis de tots els ports associats a l'ACPET, dels que es van repartir uns 700 exemplars. A l'estand van estar representats tots els ports associats a través del desplegable, i es van repartir fulletons informatius i publicitaris de tots els ports que els van voler enviar, que son els següents: Marina Port Vell, Marina Badalona, Port Roses, Club Nàutic Costa Brava, CN l'Escala, Port Ginesta, CN Cala Canyelles, Port Segur-Calafell, CN d'Arenys, CN l'Estartit, CN El Balís, Port Calafat, Port de Portbou, CN Sant Feliu de Guíxols, Vilanova Grand Marina Barcelona, Port Fòrum, CN Garraf, Port de Torredembarra, Marina Sant Jordi, Sant Carles Marina i el CN Cambrils.

Molts dels visitants que passaven per l'estand no volien ser atesos personalment, preferien mirar els fulletons tranquil·lament i triar els que es volien endur. Els visitants que van voler ser atesos personalment van ser uns 350, la majoria alemanys, però també d'altres nacionalitats, dels quals uns 250 volien el desplegable i la resta per temes com reserves i disponibilitats en general, Ports de Girona, Ports de Barcelona, Ports de Tarragona, transits, hivernades i estances anuals, Proximitat dels ports als aeroports, informació turística per zones, distancia amb les Balears, xàrter, escars, escoles de vela, i alguna consulta sobre la situació de les residencies dels canals d'Empuriabrava.

Gracies a l'ajuda de Turisme de Catalunya i l'Agencia Catalana de Turisme, que aquest any han participat en el finançament de l'estand i han proporcionat material d'informació turística de la Costa Catalana, l'ACPET ha pogut complementar la informació portuària amb informació turística, que era molt ben acollida pels visitants, doncs a banda de voler informació d'estades, volien saber els atractius de la zona que els interessava.

Valoració

Al igual que al Saló Nàutic de Paris, les informacions dels ports que eren més demandades eren aquelles que tenien tarifes, doncs encara que els informàvem que podien consultar-les a les webs de quasi tots els ports, el visitant preferia endur-se la informació més complerta possible. Aquest ha sigut l'any que més ports han enviat la seva informació, i això s'ha notat en el lliurament de la mateixa, que ha sigut més alta que en darreres edicions, especialment d'aquells ports que adjuntaven les tarifes. Encara que l'ambient que es respirava al Saló respecte a la crisis era bastant optimista, el cert es que hi havia moltes consultes per canviar de port base, per tal d'estalviar i canviar de zona, i aquestes consultes venien de visitants que tenien el seu vaixell en zones molt diferents, França, Holanda, Balears, Andalusia, Valencia, etc. i fins i tot de Catalunya.

Com altres anys s'han produït moltes consultes sobre la disponibilitat als nostres ports, ja sigui per transits o llarga estada, encara existeix la imatge de que els ports catalans son plens, però poc a poc aquesta percepció va canviant, ja que al visitant se li comunica que només hi ha problemes en alguns transits durant alguns dies del mes d'agost, i se'ls hi fa saber que si volen anar a qualsevol port de Catalunya, es posin en contacte amb el port desitjat, que exceptuant casos molt concrets, hi trobaran lloc.

Encara que hi ha hagut moltes consultes per transits per tal de recórrer la Costa Catalana, també hi hagut moltes consultes per llarga estada, ja sigui per hivernada i també per lloguer anual. Encara que la Costa Brava continua sent molt demandada, han augmentat considerablement les consultes per la zona de Barcelona, que ja era bastant demandada en les darreres edicions. També ha augmentat l'interés per la zona de Tarragona, que anys enrere era més desconeguda, i que poc a poc va sent més consultada.

Encara que més minoritàries, també s'han produït consultes sobre temes varis, especialment charter, escoles de vela, escars, i pesca. Aquest any també hi ha hagut algunes visites de propietaris amb residencia a Empuriabrava, visiblement enfadats mostraven total incredulitat pel canvi de tractament a les seves propietats, no podien entendre que es canviï una propietat escripturada des de fa tants anys. Respecte al perfil del nostre visitant cal a dir que aproximadament un 30 % dels mateixos tenien entre 35 i 50 anys i el 70 % restant rondava els 60 anys.

La Boot de Düsseldorf és sense dubte la Fira més important del nord d'Europa, i una de les més grans del món segons afirmen els seus organitzadors, amb 1.571 expositors de més de 60 països diferents, dels quals 900 estands eren alemanys i la resta de diverses nacionalitats, amb un recinte firal de 17 pavellons. El numero de vaixells exposat era de 1.700, des de canoes fins a Iots de luxe, el més gran era un Sunseeker de 27m d'eslora. En quant al numero de visitants, aquest any ha estat de 250.500, el que significa que han augmentat respecte l'any passat en 10.300 persones, el que suposa un increment d'una mica més del 4 %. D'aquests visitants una tercera part eren de del sud, nord o est d'Alemanya i altres 50.000 eren de països estrangers.

Respecte als resultats, expressen la seva satisfacció per les operacions realitzades i els contactes fets, remarcant el gran interès del públic per la vela ja que 1 de cada 2 visitants estaven interessats en les novetats d'aquest sector. Respecte als vaixells de motor, els expositors estaven satisfets per les seves perspectives. Pel que fa a equipament i accessoris, les vendes han pujat significativament respecte a l'any anterior, i en el sector del turisme nàutic i xàrter, les reserves i demandes d'informació també han estat per sobre de l'any passat.

L'ACPET valora molt positivament la seva presencia en aquest saló, on es van porduir molts contactes, es va repartir molta informació i es va poder conèixer de primera mà les reaccions del mercat alemany i també d'altres països centre i nord europeus, on es pot apreciar clarament que estan en un procés de recuperació econòmica molt més avançat que el nostre.

Informe Anual de Ports Esportius a Espanya 2010

Com cada any, un dels objectius principals és el de donar uns indicadors que permetin estudiar l'evolució dels ports i de la nàutica esportiva en general

La Federació Espanyola d'Associacions de Ports Esportius i Turístics ha presentat l'Informe Anual de Ports Esportius a Espanya durant el període 2010. La FEAPDT confecciona anualment l'informe sobre la situació actual del nombre de ports i amarraments de que disposa el nostre país, sobre el seguiment dels plans directors i lleis de ports de cada autonomia i sobre els projectes de nova construcció i ampliació previstos.

Com cada any, un dels objectius principals és el de donar uns indicadors que permetin estudiar l'evolució dels ports i de la nàutica esportiva en general. Està basat en el treball diari d'investigació i documentació que contínuament la FEAPDT va perfilant amb l'ajuda dels ports, associacions i administracions de cada autonomia.

01/01/2011

El Fòrum Marítim Català (FMC) suma la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat com a nou soci

"El FMC ja ha aconseguit aglutinar el 100% dels ports catalans", comenta Tomàs Gallart, President de l'ACPET i membre de la Junta del FMC

El Fòrum Marítim Català (FMC) acaba de sumar, el passat mes de desembre, la tercera adhesió d'un organisme del govern català. Es tracta de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes que va comunicar la seva decisió d'incorporar-se com a nou soci del FMC i va donar suport a la seva tasca per millorar la competitivitat i productivitat del sectors econòmics vinculats al mar, entre els quals hi ha les activitats de ports i costes de la seva competència.

"El Fòrum Marítim Català ja ha aconseguit aglutinar el 100% dels ports catalans", comenta Tomàs Gallart, President de Associació Catalana de Ports, ACPET i membre de la Junta del FMC. "El FMC integra ja l'Associació de Ports Esportius, els ports de Barcelona i Tarragona i els Ports de la Generalitat", afegeix Miquel Guarner, Secretari General del FMC.

Per la seva banda, la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes ha justificat la seva decisió d'incorporar-se al FMC pel fet "de compartir objectius, com el donar suport als diferents sectors econòmics que formen part de l'àmbit marítim", en paraules de Rosa Busquets, Subdirectora General.

12/01/2011

Damià Calvet i Valera nou Secretari de Territori i Mobilitat i Marian Muro nova Directora General de Turisme

Calvet i Valera fins a l'actualitat ha estat delegat a les Illes Balears del Grup immobiliari Vertix i gestor urbanístic del Banc de Sabadell. Muro ha sigut fins ara gerent de la Associació Catalana d'Agències de Viatges(ACAV)

En el consell de govern de l'onze de gener es va nomenar dins del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Sr. Damià Calvet i Valera, com a secretari de Territori i Mobilitat, de qui dependrà la Direcció General de Transports i Mobilitat. D'altra banda la fins ara gerent de la Associació Catalana d'Agències de Viatges(ACAV), Marian Muro, pren el relleu de Joan Carles Vilalta al cap davant de la Direcció General de Turisme

La nota oficial diu del Sr Damià Calvet i Valera que es nascut a Vilanova i la Geltrú l'any 1968.

Graduat en Enginyeria d'edificació per La Salle (2010). Postgrau en Direcció immobiliària per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (2000). Diplomat en Relacions institucionals i Màrqueting públic per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996). Diplomat en Arquitectura tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya (1994). També va ser director general d'Arquitectura i Habitatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, des de l'any 2001 fins el 2004, cap del Gabinet de conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, entre 1997 i 2001. Des de l'abril de 2009 fins a l'actualitat ha estat delegat a les Illes Balears del Grup Immobiliari Vertix i gestor urbanístic del Banc de Sabadell.

Nascuda a Barcelona l'any 1969 i llicenciada en Dret, Marian Muro havia ocupat diversos càrrecs a l' Associació Catalana d'Agències de Viatges(ACAV), entre ells responsable de l'Assessoria jurídica. També ha realitzat diferents cursos d'especialització sobre Dret d'Associacions i Dret de Turisme i ha estat membre de la Comissió de Turisme de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (ECTAA), del Comitè Organitzador del SITC, i àrbitre vocal de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya i de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, entre d'altres.

14/01/2011

Ports esportius andalusos demanen a la Junta suport perquè el seu esforç de tarifes i serveis sigui útil

La Junta s'ha compromès amb els ports esportius a començar "des de zero" i treballar conjuntament pel seu desenvolupament i "sortir de la crisi i solucionar tots els problemes heretats"

L'Associació de Ports Esportius d'Andalusia, Marines d'Andalusia, ha demanat a l'Administració andalusa el seu suport perquè l'esforç dut a terme quant al manteniment de les tarifes i la millora dels serveis sigui útil, després de mantenir una reunió amb el recent nomenat director gerent de l'Agència Pública de Ports d'Andalusia (APPA), Sergio Moreno.

En una nota, Marines d'Andalusia ha explicat que la Junta s'ha compromès amb la patronal dels ports esportius a començar "des de zero" i treballar conjuntament pel desenvolupament dels ports esportius per a "sortir de la crisi i solucionar tots els problemes heretats".

En aquest sentit, els ports privats es senten "profundament satisfets" per l'actitud de l'actual responsable de l'APPA, que "sembla anar en continuïtat amb la del seu predecessor, José Salgueiro, actual viceconseller d'Obres Públiques".

Moreno va transmetre la intenció de l'Administració de començar des de zero per al desplegament d'aquest sector vital per a la indústria del turisme andalús i abordar de manera conjunta els camins per sortir de l'actual crisi econòmica.

Per a això, segons Marines d'Andalusia, es va comprometre a establir reunions permanents amb un calendari urgent de sessions de treball, on s'inclourien tècnics i professionals d'ambdues parts i establir quantes línies d'actuació fossin necessàries que desenvolupessin aquesta primera trobada institucional.

21/12/2010

Una brúixola virtual que dóna el rumb corregit en temps real a un vaixell

Permet aplicar directament el senyal del rumb vertader al pilot automàtic. Abans es feia a mà i ara es realitzarà de manera automàtica, informatitzada i immediata. Suposa un important estalvi de temps, combustible i també de diners La Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea ha patentat una brúixola virtual, el CMI Compass, que coordina tots els dispositius que proporcionen el rumb d'un vaixell al pilot automàtic, elaborant i aplicant en temps real la taula o corba de desviacions al costat de la declinació magnètica per obtenir el rumb vertader o de proa en la navegació. D'aquesta manera, dita operació, que fins ara ha de ser realitzada de forma manual, passarà a realitzar-se de manera automàtica, informatitzada i immediata. Es tracta d'un producte que permet a qualsevol mena de vaixell aplicar directament el senyal del rumb vertader al seu pilot automàtic. Segons ha indicat la UPV en un comunicat, és el primer dispositiu del mercat capaç de proporcionar al pilot automàtic el senyal de la brúixola magnètica processada i corregida en temps real. Arran de processar totes aquestes dades, la brúixola CMI Compass crea al moment un nou joc d'informació en què s'inclou la taula de desviacions del curs magnètic i la declinació magnètica amb un nivell de precisió que fins ara no estava disponible.

21/12/2010

El Fòrum Marítim Català ratifica Toni Tió com a president i anomena nova Junta Directiva

En la mateixa reunió es va aprovar la proposta de canvi d'imatge del Fòrum, així com la modificació de les quotes per a l'any 2011

El 20 de desembre es va celebrar l'Assemblea General del Fòrum Marítim Català, durant la qual es va ratificar per unanimitat el nomenament de Toni Tió com a president, càrrec que havia exercit durant els últims mesos. Al mateix temps el president va proposar i es va acceptar la nova Junta Directiva que consta d'un president, tres vicepresidents, un tresorer, un secretari i dotze vocals. Alhora que es modificaven els estatuts per donar més claredat a l'evolució i objectius d'aquest ens, el president va efectuar un breu resum de les activitats del Fòrum des de la seva creació i la posada en marxa de multitud objectius entre els que destaca el producte estrella: un vaixell propi en la Barcelona World Race. En la mateixa reunió es va aprovar la proposta de canvi d'imatge del Fòrum, així com la modificació de les quotes per a l'any que ve 2011.

11/01/2011

El fundador de Google 'navega' en iot

Larry Page és amo del model Senses, una embarcació que acull  a 10 convidats i 14 tripulants. Aquest empresari s'uneix al club dels executius amb iot com Paul Allen i Larry Ellison Larry Page, cofundador de Google, compra un gegantí iot per 60 milions de dòlars. Segons informa el diari New Zealand Herald, Larry Page acaba d'adquirir el iot Senses, una embarcació fabricada el 1999 pel constructor alemany Schweers i renovada el 2009. L'intermediari de la venda va ser el broker navilier Allan Jouning. L'acabat dels seus elegants interiors va estar a càrrec del famós dissenyador francès Philippe Starck i els seus diferents nivells de coberta allotgen àrees per prendre el sol, engalanades amb nombroses cadires de platja. Compta amb sales menjador tant en interior com en exterior, així com un gimnàs i un jacuzzi a la coberta. El iot pot acollir a 10 convidats i 14 tripulants. Té embarcacions d'esbarjo de tots els tamanys a disposició dels hostes i pot transportar amb facilitat un helicòpter. El iot Senses abans podia llogar-se a les Illes Seychelles per 343,000 dòlars setmanals, sense incloure aliments, begudes ni combustible. Així, Page s'uneix al club dels multimilionaris empresaris tecnològics amb iots gegantins, com Larry Ellison d'Oracle i Paul Allen de Microsoft.

10/01/2011

Andalusia vol que els turistes nàutics coneguin altres ofertes Andalusia vol que els turistes nàutics coneguin altres ofertes

Alguns ports de l'ACPET porten temps realitzant promocions similars a través de la iniciativa 'Amarra y Disfruta'Andalusia vol integrar tota l'oferta dels seus destins turístics en els punts d'informació situats als ports esportius. L'objectiu, aprofitar les arribades de turistes nàutics per fer-les extensibles a altres segments de ciutats i zones d'interior pròximes com els monuments, l'artesania, la gastronomia o els espais protegits. Per això ha posat en marxa el programa europeu Odyssea Sudeo, que forma part del Programa de Cooperació Territorial de l'Espai Sud-oest Europeu i a més de la Junta d'Andalusia compta amb el suport de la Comissió Europea. En la seva primera fase experimental, aquest programa es durà a terme també en les comunitats espanyola d'Andalusia i Balears, els municipis portuguesos de Silves (Algarve) i Grándola (Alentejo), així com dos socis francesos: l'Associació de ciutats portuàries del Lnaguedoc-Rousillon i el Sindicat Mixt de Pays Vignoble Gaillacois, Bastides i Val Dadou. Ja fa algun temps que alguns dels ports de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) a través de la iniciativa 'Amarra y Disfruta' estan duent a terme una iniciativa semblant, que a part de promocionar els ports esportius adherits, també ofereix als visitants la possibilitat de descobrir l'oferta gastronòmica, cultural i lúdica que ofereix la zona. Els ports impulsors de 'Amarra y Disfruta' són Port de Tarragona, CN Cambrils, CN Torredembarra, Port de Segur-Calafell, Marina Sant Jordi, CN Hospitalet Vandellós i Sant Carles Marina.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.

Hem previst tres forfaits per a escollir, i es pot combinar amb vela de creuer i lleugera.

1. 12 hores per 50€
2. 24hores per 90€
3. 30 hores per 110€

La navegació mínima de cada sessió serà de 3 hores, i s'han de fer en una durada màxima de 2 mesos la primera modalitat, 3 mesos  la segona i 4 mesos la tercera.

Les inscripcions s'han de fer a la secretaria del Club i abonar el import del forfait abans de començar el curs.

Aquets cursos estan orientats a tothom, homes i dones, nens i nenes, navegants experimentats i nous navegants.

Veniu i proveu!!! fareu noves amistats, aprendreu a navegar, i sobretot us ho passareu molt be!

El CN l'Estartit celebra el seu 50è aniversari

Per commemorar-ho s'ha editat un llibre ple de fotografies i moments històrics

"El 27 d'octubre de 1960 significa la data clau en què una trentena d'homes emprenadors es van aplegar per constituir la comissió organitzadora del CN l'Estartit. En el transcurs d'aquella convocatòria es va donar llum verda a la fundació d'una societat esportiva amb el nom de Club Náutico Estartit. L'objectiu primordial que es perseguia no era altre que la pràctica i la promoció dels esports nàutics en les seves diverses modalitats.

Els assistents, entre els quals també hi figurava un petit nombre d'estrangers, tenien un denominador comú que es resumeix en una forta inclinació per l'Estartit. El cert és que estaven enamorats d'aquest indret, raó suficient i irrebatible per celebrar la reunió. S'hi barrejaven estiuejants que hi acudien des de sempre, des que eren adolescents i corretejaven per carrer de Santa Anna en direcció cap a la platja, i també fills de les rodalies.

Al capdavall, aquesta apreciació resultava ara el menys rellevant, perquè aquell vespre una mica fredorós, un per un van anar prenent seient al reduït local de la plaça -punt de trobada- amb la determinació que les converses prèvies que havien sostingut setmanes abans donessin fruit, ja que a tots ells els guiava el propòsit de posar els fonaments d'un Club Nàutic..."

Es per això que mig segle després, el Club Nàutic Estartit celebra el seu cinquantè aniversari. Durant tot aquest temps el club s'ha convertit en un referent de la Costa Brava en particular i de la costa catalana i espanyola en general. Per commemorar-ho s'ha editat un llibre ple de fotografies i moments històrics d'aquests 50 anys que es pot adquirir a l'oficina del propi Club i a través de la seva web.

Agosto / 2011

L'augment dels cànons allunya el turisme nàutic de Barcelona

Marina port vell veu com les seves grans eslores busquen preus mes econòmics en altres països amb menys impostos

Editorial Lluis Bosch - Revista Náutica

Fa poc es va publicar una notícia sobre el descens d'amarristess transeünts en alguns ports de la costa catalana. No sorprendria si les raons fossin, com sempre, atribuïdes a la situació de la crisi, que s'ho càrrega tot, segurament amb raó. Però aquí la baixada d'un vint per cent d'embarcacions d'esbarjo al port de Barcelona s'ha degut, segons el director de Marina Port Vell -sens dubte una de les millors instal.lacions portuàries de la Ciutat Comtal, amb gran part d'amarraments dedicats a les grans eslores-, Gabriel de Sandoval, a la pujada d'impostos que durant els últims temps han patit aquestes entitats.

El director de Port Vell afirma que "a nivell estatal s'han pujat els impostos i que els estrangers prefereixen altres destins més econòmics, com són actualment Croàcia, Turquia o Grècia". Sosté que amb l'increment dels cànons que els ports han d'abonar a les diferents administracions les tarifes s'han hagut de pujar entorn un vint per cent.

Com és natural la majoria dels amarristes temporals provenen d'altres zones del Mediterrani, i Barcelona era un punt d'aturada obligada, encara que a la seva travessia molts continuessin cap a les Balears o cap al sud de la Península. Això ha motivat que les xifres, especialment a l'estiu, hagin disminuït contínuament des de fa tres anys, "des que es va iniciar la crisi el 2008, en aquest sector no havíem patit amb tanta incidència fins ara" comenta Sandoval.

L'afirmació es veu reforçada també pels resultats del Port Olímpic, instal.lació veïna a Marina Port Vell. El descens del consum de combustible i les sortides dels seus amarristes cap a les Balears de menys dies i més tard, són altres indicadors que confirmen la preocupant situació.

Molts poden creure que la incidència d'aquesta situació en el turisme de la ciutat de Barcelona és mínima. Doncs no tant. Per exemple, segons el director de Marina Port Vell, l'estada d'un megaiot com l'Eclipse -de Roman Abramovich, magnat rus i propietari del club de futbol Chelsea- una eslora de 170 metres i amb una tripulació de setanta persones, pot arribar a generar entre quaranta i cinquanta llocs de treball al port, només per tasques de manteniment.

I a més a més caldria afegir els ingressos que generaria aquest tipus de turisme a la ciutat. Tot sembla indicar que no s'està mantenint aquesta atracció per aquestes grans eslores, pel que s'ha dit anteriorment. L'ànsia de recaptació administrativa mata la gallina dels ous d'or. I encara que no siguin d'or. I els ports pateixen un cop baix afegit per les taxes, els impostos abusius, i la resta d'accions que, en definitiva, motivaran menys recaptació a la llarga.

La situació és greu, i per això, entre moltes altres accions, s'organitza a Madrid el pròxim 20 d'octubre la VI Trobada de Ports Esportius, una jornada de ponències sobre la problemàtica -bastant àmplia- d'aquestes entitats. Participaran autoritats i experts en el tema, per posar sobre la taula una situació que ja està en alerta vermella. Serveixi que, al cap i a la fi, tot repercuteix en la cadena de l'economia d'un país, d'un sector, d'un port.

Juliol - Agost /2011

Ocibar renúncia als amarraments de s'Altra Banda del port de Maó un any i mig després

Comunica la seva decisió a l'Autoritat Portuària davant una "vertiginosa caiguda del mercat" que li impedeix afrontar les seves obligacions

Pràcticament un any i set mesos dels catorze de concessió és el que ha pogut aguantar l'empresa Ocibar a s'Altra Banda del port de Maó. Segons va confirmar la pròpia concessionària mitjançant un comunicat públic, la renúncia als 442 amarraments de la Ribera Nord adjudicats al novembre de 2009 ja ha estat presentada oficialment davant l'Autoritat Portuària de Balears (APB), per la qual cosa en breu abandonarà la seva gestió.

Malgrat que la intenció inicial de la companyia era renunciar després de l'estiu, els gestors de l'empresa van assenyalar que la "negativa situació econòmica" actual ha donat lloc a una "vertiginosa caiguda del mercat" que "desaconsella" seguir endavant amb una concessió que Ocibar va aconseguir al seu dia gràcies a unes ambicioses condicions econòmiques.

Cal recordar que l'empresa mallorquina va acordar amb l'Autoritat Portuària el pagament d'una taxa anual de 927.599 euros i va comprometre inversions per valor de 6,1 milions, unes xifres que li van valer per imposar-se com a guanyadora del concurs a Ribera del Port, l'anterior adjudicatària, que va quedar en segon lloc.

En el seu comunicat, Ocibar va voler recordar que "hem complert amb totes les seves obligacions financeres i hem procedit a l'adequació de les instal.lacions de Cala Llonga amb nous accessos i serveis, així com a la instal.lació de nous pantalans a la zona de La Solana i de l'Illa del Rei".

Pas endarrere

Davant la impossibilitat de recuperar la inversió realitzada i d'afrontar amb suficient alleujament el pagament de les taxes, Ocibar ha optat per una retirada que, assegura, "no suposarà cap inconvenient per als clients, ja que els serveis previstos en la concessió es mantindran mentre l'Autoritat Portuària de Balears estableix el procediment que s'ha de seguir".

En aquest sentit, una altra de les possibles causes de la retirada d'Ocibar de la zona de s'Altra Banda (una concessió per la qual fa a penes dos anys va licitar com cal) respondria a la necessitat de no continuar comprometent la situació econòmica de les marines de Port Adriano, sobretot, i d'Eivissa (Eivissa Magna).

En el moment precís de l'adjudicació, la victòria del Grup Ocibar a la Ribera Nord es va interpretar en Maó com una passa al capdavant de l'empresa amb l'objecte d'estendre la seva presència en les tres Illes, un objectiu que, segons sembla, es va afrontar amb unes previsions massa optimistes per la seva banda.

Cal assenyalar que quan es va confirmar l'adjudicació a Ocibar, avalada pels tècnics d'Autoritat Portuària el 17 d'abril de 2009, algunes veus reconegudes del port de Maó, així com l'anterior adjudicatària, Ribera del Port, van criticar el "afany recaptatori" de l'ens portuari per anteposar les quanties econòmiques a les característiques del projecte i la seva viabilitat i vinculació amb la zona objecte de concurs.

15/08/2011

El CN Port d'Aro inaugura l'ampliació de les seves instal.lacions

S'han construït més d'1.500m2 per a la promoció de l'esport i les activitats marítimes

El dia 12 d'agost, va ser un dia molt especial per als més de 1000 socis del CN Port d'Aro. Va ser "La nit del soci", un dia amb moltes coses que celebrar, la més important, sens dubte, la inauguració de les noves instal.lacions del club, un nou edifici amb més de 1.500 m2 de superfície.

El nou espai compta amb gimnàs, sauna, sala de recreació juvenil, sala de billar, aula d'escola per a esports nàutics, menjador i vestidors per a la marineria, magatzems, una gran terrassa-mirador des d'on es pot admirar el Mar Mediterrani i que a més a més és d'accés públic. Sense oblidar una de les joies d'aquesta ampliació, la Gran Sala Polivalent, pensada per albergar tot tipus d'actes, com a conferències especialment dedicades a temes marins, ecològics i de conservació del Medi Ambient, xerrades-col.loquis sobre els nostres esports i esportistes, exposició i promoció dels nostres pintors, escultors i artistes en general, i gales benèfiques entre d'altres activitats culturals.

La Gran Sala Polivalent està presidida per un gran mural d'1,80 x 8m de l'artista nord-americà Philip Stanton que va ser descoberta per l'Alcalde de Castell-Platja d'Aro, el Sr. Joan Giraut.

En l'inauguració es va comptar amb la inestimable presència del Director General de Ports de la Generalitat, Sr. Font, la Sotsdirectora, Sra. Busquets, el President de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, Sr. Puig, l'Alcalde de Castell-Platja d'Aro, Sr. Joan Giraut, entre d'altres autoritats. La nit va incloure un esplèndid sopar de gala acompanyada pel grup Els Sirex, que va transportar els assistents amb les seves meravelloses cançons als inoblidables anys 60 i 70.

Fundat el 1984, aquest club esportiu va néixer amb la il.lusió de convertir-se en un lloc de trobada per als amants del mar i de l'esport nàutic, com la vela en totes les seves modalitats, el surfing, el submarinisme, la pesca, la fotografia submarina, entre altres, són avui en dia una realitat que compta amb la participació d'infinitat d'esportistes vinguts de tots els racons de Catalunya. El Club Nàutic Port d'Aro, és a més a més un port esportiu que compta amb més de 800 amarraments de totes les eslores.

05/08/2011

Laredo, un port a la deriva

La nova dàrsena de Laredo, que ha costat 90 milions d'euros, està buida de vaixells, a causa de la crisi i els problemes d'explotació

La nova dàrsena de Laredo recorda un paisatge fantasmagòric, sense un veler amarrat després d'una inversió de 90 milions d'euros, sorprèn a propis i estranys.

La crisi s'ha portat per davant les bones perspectives del port i, a més a més, el Govern regional i la societat promotora del projecte, no es posen d'acord en les condicions d'explotació. Un problema que ve de llarg i que no té fàcil solució. El flamant port de Laredo navega a la deriva. El mes d'agost, en la làmina d'aigua del port no hi ha ni un vaixell.

De tant en tant, arriba algun vaixell francès i atraca sense pagar, perquè no hi ha qui cobri el servei. En terra, ni usos hostalers, ni serveis públics, ni retens de neteja. Només herba creixent a gust. La irrupció de la crisi amb el port a mig fer ha dinamitat el feliç càlcul dels promotors, confiats en les dades que van obtenir quan, allà per l'any 2006, van obrir el termini de reserva i 'van col.locar' els amarraments en uns mesos.

Entre els demandants, molts bascos amb iots i sanejats comptes, que amb el pas del temps han rebaixat el seu interès pel port o fins i tot s'han desfet de les seves embarcacions.

Marina Port Vell rep als 15 vaixells de la Barcelona World Race

La Marina de Barcelona serà el port encarregat d'acollir a aquestes meravelles de la navegació abans del inici de la competició, i també serà el punt de sortida i d'arribada de la BWR

La segona edició de la Barcelona World Race (BWR), la prova que posa a la ciutat en el mapa de la vela mundial, va arrencar el divendres 17 amb l'amarrament a Marina Port Vell, al Pantalà de la Flota a la Barceloneta, dels 15 vaixells que intentaran la volta al món a dos sense escales a partir de l'últim dia d'aquest 2010. MPV de Barcelona serà el port encarregat d'acollir a aquestes meravelles de la navegació abans  del inici de la competició, i també serà el punt de sortida i d'arribada de la BWR.Els vaixells de la classe IMOCA Open 60, autèntics pura sangs dels mars, de 18 metres d'eslora i una altura de pal de 28 metres, capaços de cobrir més de 500 milles nàutiques (més de 928 quilòmetres) en 24 hores en condicions favorables, quedaran exposats en un amarrament molt pròxim a la gran carpa que en els últims dies ha crescut al passeig de Joan de Borbó, que fins al 6 de gener acollirà l'Expo de la Barcelona World Race.

L'Expo i el Pantalà de la Flota seran els centres neuràlgics de les activitats prèvies a la sortida de la volta al món, que es donarà a l'una de la tarda del pròxim dia 31 després que les embarcacions, tripulades per alguns dels patrons més prestigiosos del món en aquest tipus de regates oceàniques, es mostrin davant la ciutat amb un passeig per davant del litoral.

A l'interior de l'Expo estaran les zones dedicades als 15 vaixells participants, els patrocinadors, un escenari que servirà també de plató televisiu i una àrea gastronòmica on 13 dels millors locals de la ciutat oferiran tapes i begudes a la crida Barcelona Food Experience. La carpa, que estarà oberta cada dia de 10 del matí a 10 de la nit, tindrà un marcat caràcter pedagògic entorn del mar i de la vela oceànica, amb informació i jocs sobre la regata, els vaixells, els navegants i les comunicacions. A l'exterior, en dues petites piscines, els visitants podran pilotar 15 vaixells amb radio control i pujar-se en petits catamarans.

15/12/2010

Xavier Mangrané rep la Medalla del Turisme de Catalunya.

En un acte celebrat en el Palau de la Generalitat i presidit per l'Honorable President en Funcions de la Generalitat, Jose Montilla, F. Xavier Mangrané, va ser guardonat en la 25 edició dels "Premis de Turisme de Catalunya"

El dimarts 14 de desembre li va ser concebuda a Xavier Mangrané, ex-president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, la Medalla del Turisme de Catalunya. En un acte celebrat en el Palau de la Generalitat, Xavier, va rebre de mans del President de la Generalitat en funcions Sr. Montilla, una de les deu Medalles del Turisme de Catalunya que es van lliurar en aquest acte. En el mateix acte es van lliurar a més, 10 Diplomes del Turisme de Catalunya, a més d'altres tantes entitats que s'havien fet creditores al guardó.

El certamen va estar presidit pel molt Honorable President de la Generalitat, Sr. José Montilla i pel Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Sr. Josep Huguet. A l'acte també van assistir el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta i el director de l'Agència Catalana de Turisme, Ignasi de Delás. Fa vint-i-cinc anys que es van instituir aquests reconeixements amb l'ànim de premiar anualment a un escollit grup de persones i empreses que bé per la seva trajectoria personal, o per la seva activitat professional diària, s'havien distingit en la projecció i promoció del turisme a Catalunya.

La Generalitat de Catalunya, fa esment de cadascun dels guardonats, i dedica unes linies a glossar els mèrits pels quals cada persona o entitat rep el guardó. En el cas del nostre ex-president diu: "Francesc-Xavier Mangrané Roig ha estat durant 21 anys president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, aconseguint que sota el seu mandat s'afiliessin el 95 % dels ports catalans, aconseguint per tant, la cohesió pràcticament total del sector, i sent d'aquesta manera una referència del sector tant a nivell nacional com internacional. No podem oblidar que F.Xavier Mangrané, segueix sent en l'actualitat el president d'Euromarina, associació que agrupa als ports esportius en l'àmbit europeu. Pot afirmar-se que sota el mandat de F.Xavier Mangrané en l'ACPET, els ports catalans han aconseguit ser un referent a nivell europeu. Destaca la gran labor realitzada per posicionar els ports esportius com a equipaments turístics de primer nivell, i aconseguir una àmplia projecció de Catalunya com a destinació turística-nàutica de gran qualitat. Ha aconseguit a més que la majoria de ports hagin obtingut els certificats de qualitat, 9001, 14001, i EMAS. Ha estat l'impulsor d'accions formatives per al personal dels ports, ha promocionat l'ús del català,i ha estat el promotor del programa de gestió nàutica propi dels ports de Catalunya".

F.Xavier Mangrané va acudir a l'acte en companyia de la seva família, i així mateix van estar presents en tan destacat moment, representants de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics.

Sens dubte, els mèrits contrets per Xavier per l'obtenció d'aquest important guardó són molts, i tots els membres de l'ACPET se senten orgullosos que amb aquest reconeixement es reconegui la gran labor de Xavier al capdavant de l'Associació de Ports. No obstant això, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que encara hi ha alguna cosa que tots valorem mes: La gran quantitat d'amics que Xavier té en l'Associació de Ports, després de 21 anys al front de l'ACPET.

Amistat i respecte, la millor medalla. Felicitats Xavier!!.

14/12/2010

La major maqueta del món del Titanic es construirà a Catalunya. L'encarregat de dirigir aquesta construcció és l'escultor català Enric Calvo, de Castelló d'Empuries

Tindrà dotze metres de llarg, tres d'alt, nou quilòmetres de fibra òptica, 6.000 punts de llum i 600 personatges que viuran al vaixell. La seva avarada es realitzarà el 14 d'abril de 2012, cent anys després del seu enfonsament. L'encarregat de dirigir aquesta construcció és l'escultor català Enric Calvo, de Castelló d'Empuréis (Girona), autor de la majoria de les recreacions que es mostren a l'exposició Titanic The Exhibition. Enric Calvo ha manifestat que la construcció d'aquesta súper maqueta és el somni de la seva vida i el treball més impressionant que ell ha realitzat, destacant no sols les seves espectaculars mesures, sinó els detalls de l'interior del Titanic tals com els seus ascensors, grues, maquines i hèlices en ple funcionament.

11/12/2010

França vol aconseguir la Gerra de les Cent Guineas

França tindrà molt a dir al disputar-se-la competició amb multi cascos, un tipus d'embarcació en què els francesos són vertaders experts

França s'ha sumat per tercera vegada en la seva història a la llista de 'desafiadors' que lluitaran per la Gerra de les Cent Guineas. Després del 'French Olympic Sailing Team' i el 'French Matx Racing Team', l'equip gal es presenta per a la 34a edició de la Copa de l'Amèrica amb un equip encapçalament per Bertrand Pastura i Alain Gautier sota el nom de 'Aleph-Team France', ha informat la Federació Francesa de Vela, el president de la qual ha fet públics els detalls d'un repte que té com a objectiu "representar la indústria i l'esport francès". El país veí acaba de fer un pas decisiu en la seva lluita per l'America's Cup, en una edició on França tindrà molt a dir en disputar-se amb multi cascos, un tipus d'embarcació amb la què els francesos són vertaders experts. Jean-pierre Champion, president de la Federació Francesa de Vela, va anunciar a través d'un comunicat l'acceptació per part del Golden Gate Yacht Club del seu desafiament, la qual cosa representa "una passa important per a la vela francesa".

08/12/2010

Desallotgen 40 iots del Port d'Alacant per no pagar els amarraments

Marina Esportiva s'enfronta a desenes de morosos i habilita un espai per a les embarcacions embargades

El sector nàutic tampoc s'ha alliberat de la crisi i el port esportiu d'Alacant arrossega el càstig que la conjuntura econòmica ha imposat a desenes de propietaris de vaixells que han hagut de deixar de pagar els seus punts d'amarrament. L'entitat gestora de l'explotació del port esportiu, Marina Esportiva d'Alacant, ha ordenat en els últims dos anys l'embargament i llançament - la retirada física del vaixell del punt d'amarrament per ordre d'un jutge- de prop de quaranta embarcacions amarrades al port per impagament dels punts d'amarrament, una situació que segons l'advocat de Marina Esportiva, Alexis Jover, mai s'havia donat anteriorment.

El procediment judicial que s'està duent a terme per fer efectius els llançaments dels vaixells ha hagut de basar-se en la regulació del procediment legal que s'utilitza en el cas de deutes d'immobles en lloguer o de places de garatge, pel fet que no hi ha una regulació jurídica específica per als amarraments "perquè es tracta d'un fenomen nou", afegeix Jover. Aquest lletrat explica que ha estat l'Audiència Provincial la que, en les resolucions als recursos plantejats per alguns propietaris quan s'assabentaven que se'ls anava a retirar el vaixell, ha decidit acceptar aquesta normativa per poder portar a la pràctica la retirada de l'embarcació del punt d'amarrament que ja no s'abona.

La Marina Esportiva va començar el 2009 a tenir un excés de "morosos", si bé ha estat aquest any quan més desallotjaments de vaixells s'han produït en exhaurir-se els terminis judicials que porta aquest procés. En disparar-se els impagaments, la flexibilitat que es tenia amb alguns casos puntuals, en els que s'acceptaven mesos i mesos de deute per intentar un "arreglament" amb el propietari del vaixell, no pot sostenir-se ara i, segons fonts de la mercantil, quan comença a observar-se l'impagament, es porta als tribunals.

02/12/2010

La vida en un vaixell escola arriba a la televisió amb 'El barco'

Per a aquesta nova sèrie de Globomedia Antena 3 ha comptat amb la segona goleta més gran d'Espanya

Després d'una catàstrofe mundial que provoca la inundació del planeta, els 40 alumnes i la tripulació d'un vaixell escola viuran la major aventura de la seva vida aïllats en un vaixell de 75 metres d'eslora i sense saber exactament què ha succeït. Aquesta és la trama de 'El barco', una comèdia romàntica d'aventures protagonitzada per Mario Casas i Blanca Suárez que Antena 3 estrenarà el pròxim mes de gener. Per a aquesta nova sèrie de Globomedia la cadena ha comptat amb la segona goleta més gran d'Espanya. En una ficció sense precedents a Espanya per la magnitud i dificultat de la producció, la vida a bord d'un vaixell escola es convertirà l'any que ve en una de les grans bases de la cadena de televisió, que espera collir el mateix èxit televisiu que ha obtingut amb 'El Internado'. De fet, el la nova sèrie es desenvolupa íntegrament al vaixell, per la qual cosa, a la primera dificultat que es van haver d'enfrontar és a la construcció del propi vaixell, de 3 plantes i 14 metres d'altura, que es va dur a terme a València sota la direcció de Fernando González el decorat de la qual reprodueix l'interior d'un vaixell dividit en quatre plantes, des de la sala de màquines a la cabina del capità, la sala de joc, la cuina o el menjador.

Podeu consultar el butlletí complert aquí.