Bouteillàlamer 1010/02, Cucumber Marina, a 5 milles al sud de Belize City,

Belize, 19.02.2010

Bon dia a tots,

Des de fa dies fa un temps gris i fred per estar a un país tropical (19° aquest matí) a Belize. Ja no hi ha els fronts freds que teníem a l'últim Bouteillàlamer.

Tal i com l'evocàvem al nostre darrer Bouteillàlamer, abans de deixar Guatemala, volíem retrobar-nos; 33 anys després de la nostra primera visita; amb les ruïnes Maies de Tikal. Tikal representa sobretot, la màgia dels seus extraordinaris monuments, només el cim sobrepassa de la selva de Petén (foto), visió que evocarà segurament una mica als aficionats de "Star Wars" - final de l'episodi IV, reagrupament a Tikal de les forces rebels abans de l'atac de l'Estrella Negra.

Durant el seu auge, del VIè als IXè segle de la nostra era, Tikal va ser sens dubte, el centre més gran de la civilització Maia. Els arqueòlegs s'han posat d'acord en el fet de que Tikal havia comptat amb aproximadament 200.000 habitants. Avui en dia encara hi ha un gran nombre de ruïnes que esperen poder ser posades al dia al voltant del centre on es troben els principals temples. En relació amb els altres llocs Maies, l'únic encant de Tikal prové de la preservació del bosc tropical en el qual es troba i on s'aconsegueix una atmosfera plena de misteri. També hi trobem crits continus dels ocells, els micos i la frondosa vegetació que Catherwood, Maler, Maudslay i d'altres exploradors vàren descobrir cap al final del S XIXè i també el famós temple I, anomenat Gran Jaguar (foto). Però a Tikal també hi ha un nombre incalculable d'estructures, palaus i temples que s'allunyen una mica de la ruta turística. Així el temple V que recentment ha estat restaurat per un equip d'arqueòlegs espanyols (foto) endinsat una mica més en el bosc, aquesta immensa piràmide encara està coberta amb vegetació (foto).

Dimecres 10 de febrer, la preparació d'OpSIS gairebé s'acaba, deixem per fi Guatemala i passem el Cab al nord de Belize, davant els fronts freds i per tant ens fa falta molt motor.

En aquesta remuntada, hem tingut malgrat tot, alguns moments de temps solejat que ens ha permès aprofitar bonics fondejos en els illots coral·lins i en el mangrove, illots que formen una sèrie contínua de petites illes davant la costa. Un dels fondejos més bonics va ser el de Blue Ground Range. Allà, l'OpSIS era l'únic vaixell (foto) i detingudament vàrem explorar els diferents illots que envolten el fondeig.

Hem fet una troballa sorprenent. Es tracta de Ceseme (és el seu nom d'artista), un americà de Wyoming, físicament entre Klaus Kinsky i Peter O'Toole i que viu sol sobre un dels illots. És un compositor de música electrònica, compositor brillant segons les seves pròpies declaracions. Sobretot és un integrista vegetarià que en realitat només s'alimenta de cacauets!. De tant en tant fa una bogeria gastronòmica i consumeix algunes nous del brasil. Un dia va menjar un ou però poc temps després, mentre que componia la seva música, va sentir a un pollet que feia "cui-cui" en el seu cervell!. El que el va obstruir per compondre, i des de llavors no ha repetit l'experiència!

Al capvespre, a Blue Ground Range, una magnífica posta de sol va ser la protagonista (foto). Al cap de poca estona els núvols van anar agafant territori. És allà també on el pilot automàtic d'OpSIS va començar a causar-nos problemes.

Cucumber Marina, al sud de la ciutat més gran del país, Belize City (NB: la capital del Belize és una ciutat nova, Belmopan, construïda a les terres interiors per a ser al refugi dels ciclons).

Amb prou feines arribats a Cucumber Marina, ens vam posar en contacte amb NKE, el fabricant del nostre pilot automàtic. Joël Bars, el responsable del taller de NKE ens va suggerir algunes solucions respecte als problemes del pilot automàtic. NKE immediatament va enviar els recanvis per Federal Exprés i actualment en trànsit a Miami.

Alguns dies en espera a Cucumber Marina. Com fa mal temps no es lamenta massa aquesta immobilització. Malgrat alguns mosquits, el port esportiu es tranquil (foto), el bar és maco i el Wi-fi va bé.

Belize City, és una ciutat "desgraciada" (expressió que significa a la vegada falto de gràcia i desfavorida). És un conjunt diferent d'edificis sense gràcia amb petits carrers bruts, pollosos i una molt forta densitat de captaires. Belize amb 300.000 habitants i amb un PIB aproximadament de 4.500 US $ està dominada per set famílies que controlen pràcticament el conjunt de l'economia i la política.

Be, esperem l'arribada del nostre recanvi per seguir la nostra navegació cap a zones més seductores.

Una forta abraçada.

Isabelle i Josep.