Per Isabelle i Joseph Tarradelles

Tornem-hi!

Bon dia a tots,

En primer lloc volem donar la benvinguda als qui s'incorporen aquest any al cercle d'amics del nostre "Bouteillàlamer".

El passat 21 de gener, ens hem retrobat amb l' OpSIS  a Río Dulce, Guatemala, on  l'havíem deixat el passat mes de juny.

 El 19 de gener ens enlairàvem amb l'avió a Zurich i el dia següent arribàvem a Sant Pedro Sula,  a Hondures, després d'una escala d'un dia a Miami. Allà, vàrem passejar pel barri "Art Decoració" de Miami Beach amb les seves cases de colors pastels i els cotxes americans del gran època (foto).

Per què arribar a Hondures si l' OpSIS està a Guatemala?  Simplement perquè portàvem  equipatges molt pesats  (les parts reparades del motor del'OpSIS  i d'altres parts necessàries per a la posta en marxa).

En arribar a Hondures - ens va sorpendre la gran eficàcia dels serveis duaners (són proverbials), ens vàrem-escapar de  la rigidesa i a l'avidesa dels duaners de l'aeroport de Guatemala City!. L'agent de duanes de Río Dulce va venir a buscar-nos amb cotxe i el pas per carretera de la duana guatemalenca es va fer sense cap problema i, sobretot, sense  despeses!

En arribar, el nostre objectiu principal va ser tornar a posar l'OpSIS a l'aigua el més ràpidament possible. A partir del dia següent, fèiem la primera prova del motor parcialment desmuntat, encara sense l'inversor. Es va muntar l'inversor dissabte al matí i com l'antifouling s'havia fet durant aquest temps, vam poder posar a OpIS a l'aigua dissabte al migdia, o sigui només dos dies després de la nostra arribada.

Vam amarrar l'OpSIS a Bruno' s Marina, per acabar de posar-lo  en ordre, i hi havia molt a fer (foto). Bruno's Marina és un petit port esportiu que dóna directament al carrer principal del Río Dulce i té un restaurant barat (plat del dia 30-40 quetzals, es a dir 2 o 3 euros o 3 o 4 francs suïssos), el gerent, Sarga, és de Quebec i és molt simpàtic, hi ha Wi-fi i una petita piscina molt agradable d'aigua calenta.  Durant el dia hi ha entre un 35° i un 95% d'humitat!

Tanmateix no és ja el clima de les Antilles i, regularment fronts freds arriben del nord amb pluja i fred (relatiu!) que ens fa posar els nostres polars que des de fa temps teníem amagats al fons dels nostres equipatges.

A Rio Dulce estem a poques hores amb autobús o microbús de fabulosos llocs Maies com són Copen o Tikal.  Hem anat en primer lloc a Copen, 33 anys després de la nostra primera visita (el que no ens rejoveneix!).

La civilització Maya es va desenvolupar principalment en el que és ara la península del Yucatan a Mèxic i Guatemala. Apareguda cap al 2000 abans del JC, va tenir els seus moments de glòria entre el III i l'IX segle de la nostra era, i  després sobtadament  va desaparèixer. Al Xè segle les fabuloses ciutats que els Maies havien construït es van abandonar sobtadament i van caure en ruïnes. Va caldre esperar el Segle XIX per descobrir les restes d'aquestes ciutats ocultes a la selva. Es coneix ara la causa de la desaparició de la civilització Maya: una sobreexplotació de les riqueses naturals... una lliçó que, desgraciadament, no sembla que hagi estat apresa pels dirigents del món reunits l'any passat a Copenhaguen!

Copen, situat a l'extrem sud del territori Maya, va ser una de les ciutats més importants. Aquesta ciutat és menys monumental que altres llocs d'aquesta civilització, no hi ha grans piràmides com a Tikal, ni temples grandiosos com a Chichen Itza però és un extraordinari conjunt d'altars figures i escultures tallades en pedra.

Així la figura B (730 després de JC) és d'una extrema finor de detalls i que s'alça majestuosament  al centre de l'esplanada principal (foto).

També hi ha l'altar Q, que commemora la trobada de 16 caps de comunitats Maya el 763 després de JC. Les ruïnes dels edificis, piràmides, jocs de pilote i altres apartaments residencials són també fascinants i plens de l'encant particular que els confereix la invasió (ara controlat pels arqueòlegs) dels boscos circumdants (foto).

No haviem tornat a Copan des de 1989 i vam descobrir diversos llocs posats al dia i també el nou museu on s'exposen les parts més boniques, al refugi de les inclemències del temps i posades en valor en un espai molt lluminós. Ens prometem anar aquests propers dies a Tikal, la ciutat Maya més extensa.

Però, per descomptat, reprendrem el mar. La nostra primera navegació ens conduirà a Belize. Es coneix poc Belize (abans anomenat Hondures Britàniques), tanmateix a les seves costes es troba la barrera més gran de coral del món després de la d'Austràlia!

Ja que, aquest any, anirem cap als Estats Units. Després del Belize seran Mèxic i Cuba, després la Bahames i, a continuació, nosaltres ens incorporarem a Florida i remuntarem la costa atlàntica dels EE.UU (foto) per deixar l'OpSIS en la badia de Cheseapeake per a la tardor i l'hivern vinent.

Doncs ple de descobriments i Bouteillesàlamer  en perspectiva! Us donem una forta abraçada.

Isabelle et Josep