L'ACPET estrena Facebook
Des del nou perfil de Facebook es podrà accedir a la llista de tots els ports associats, els Newsletters, fotografies i moltes altres coses que s'aniran desenvolupant i que reafirmen la presència de l'ACPET en el món d'Internet
26/01/2010
L'Associació de Ports Esportius i Turístics (ACPET) ha començat a deixar-se veure per les xarxes socials d'Internet. Actualment ja està actiu el perfil de l'Associació al Facebook, amb el nom d'ACPET Ports. Ja són algunes les persones que s'han adherit al perfil de l'ACPET en aquesta xarxa social per compartir i fer-se partícips de tot el que té relació amb l'Associació. Des del nou perfil de Facebook es podrà accedir a la llista de tots els ports associats, el recopilatori dels diferents Port News, fins a fotografies i moltes altres coses que s'aniran desenvolupant i que reafirmen la presència de l'ACPET en el món d'Internet, indispensable avui en dia. Esperem que tots els que formen la família de l'Associació tant directa com indirectament s'adhereixin a aquesta iniciativa, necessària, dinàmica i que àmplia les fronteres del paper que exerceix l'ACPET i els seus associats.
Cau un 11% l'arribada de turistes a Balears el 2009
El turisme alemany s'ha reduït un 10,8 %, el britànic un 16, 1% i l'espanyol un 14, 6%
21/01/2010
Amb ocasió de la fira turística internacional que s'ha celebrat a Madrid, s'han presentat les dades turístiques de les illes Balears durant el 2009. Cal destacar les xifres dels principals mercats turístics de les illes com el mercat alemany, amb una reducció del 10,8 %; el turisme britànic, que es va reduir en un 16,1 %, i l'espanyol, que també va caure un 14,6 %. Respecte a l'ocupació laboral en el sector turístic, denotar que durant 2009 es va registrar una mitja anual de 71.154 treballadors, 4.156 menys que el 2008, mentre que la despesa turística total a les Balears durant el 2009 va ser de 9.449 milions d'euros. Per productes turístics, els camps de golf de l'arxipèlag van rebre un 12,6 % menys de visites que el passat any, i els ingressos per aquest tipus de turisme van descendir en 161,8 milions d'euros, un 11,7 % menys, igual que els ingressos pel turisme nàutic que també van abaixar un 11%. Al contrari, els ingressos per turisme de creuers el 2009 van créixer un 1 per cent més que l'any anterior.
Galícia és la primera autonomia que aplica una reducció d'impostos als ports
Galícia pretén potenciar l'ocupació i l'activitat portuària amb una rebaixa que ajusta les taxes "a la realitat"
La Xunta estima una pèrdua de fins a 1,5 milions per a les arques públiques, encara que creu que la reactivació "equilibrarà" els comptes
15/01/2010
Portos de Galícia pretén potenciar l'ocupació i reactivar l'activitat portuària a la Comunitat Autònoma mitjançant una rebaixa fiscal que "ajusta" les taxes "a la realitat" i a la situació de crisi econòmica, segons va destacar el president de l'ens públic, José Manuel Álvarez-Campana. En roda de premsa, Álvarez-Campana va ressaltar que la reducció dels impostos en matèria de ports, que l'Executiu autonòmic va aprovar a través de la modificació de la Llei 6/2003 el passat 9 de novembre, és la primera que s'emprèn per una institució autonòmica d'aquestes característiques. En aquest sentit, va explicar que el dia 1 de gener va entrar en vigor una de les mesures "més importants" compromesa per la Conselleria do Mar per a la legislatura, que té com a objectius "l'alleugeriment fiscal, la simplificació administrativa i la sensibilitat social amb alguns col·lectius".
En quant als efectes en la recaptació, els càlculs del seu departament apunten a una caiguda d'entre el 10 i el 15% en els ingressos, que l'any passat es van situar en 12 milions, per la qual cosa l'estimació és d'una pèrdua d'entre 1 i 1,5 milions d'euros per a les arques públiques. No obstant això, segons va indicar el president de Portos de Galícia, l'impacte d'aquesta disminució dels impostos portuaris no redundarà en una menor recaptació per a l'Administració, ja que l'increment de l'activitat "equilibrarà la pèrdua". La rebaixa fiscal no ocasionarà, tampoc, una pèrdua de la qualitat dels serveis als ports gallecs, va assegurar Álvarez-Campana, ja que la finalitat de la reactivació és "una millora de l'eficiència" i una explotació "més racional".
D'altra banda també cal destacar que la Secretaria General pel Turisme, la Direcció General de Desenvolupament Pesquer, Portos de Galícia i l'Associació de clubs Nàutics de Galícia (Asnauga) crearan una comissió mixta per realitzar un diagnòstic del sector turístic i elaborar un pla de turisme nàutic gallec. Així ho va avançar la secretària general pel Turisme, Carmen Pardo, en l'inauguració de les jornades sobre Turismo Náutico e Portos Esportius que es celebren a Santiago. Pardo va apostar per potenciar un quadre de nous productes de nàutica "que siguin innovadors" i va assenyalar que el seu departament impulsarà el desenvolupament del sector privat, la promoció de projectes i activitats turístiques i noves alternatives. En aquesta línia, va considerar que el turisme nàutic suposa un "recurs valuosíssim" perquè incrementa la despesa i l'estança mitjana en la comunitat. Així, les línies bàsiques de la Xunta a curt i mig termini en aquest àmbit passen per la promoció d'un turisme nàutic de qualitat, el foment dels serveis i infraestructures que complementin l'oferta existent i el suport al desenvolupament de l'economia gallega costanera.
El DAR i els Ajuntaments de Colera i Portbou impulsen un model sostenible de pesca
La iniciativa és pionera a Catalunya, i s'estendrà a altres indrets quan entri en vigor la nova Llei de Pesca d'Acció Marítima
13/01/2010
El conseller del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Joaquim Llena, acompanyat del director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, va signar un conveni de col·laboració amb els ajuntaments de Colera i de Portbou per a cooperar en el desenvolupament de les activitats marítimes i de la pesca d'esbarjo d'acord amb un ús sostenible dels recursos marins vius. Per part dels esmentats municipis, han signat l'acord els alcaldes, Lluís Bosch i Antoni Vega, respectivament. Actualment no existeix cap zona pesquera gestionada conjuntament entre el Departament i les Administracions Locals. D'acord amb el que estableix la futura Llei de Pesca d'Acció Marítima, en tramitació al Parlament, aquest model de gestió es vol estendre al conjunt de Catalunya ja que permetrà gestionar millor els recursos pesquers i les activitats marítimes i de pesca d'esbarjo d'una determinada zona.
Així, el DAR emprendrà les actuacions legals i procedimentals necessàries per assolir els següents objectius: engegar les accions necessàries per a l'aplicació efectiva de les mesures de gestió previstes; valorarà les condicions específiques que proposen els ajuntaments atesa la singularitat de la zona; coordinarà els mitjans humans i materials que aporten les parts per a controlar el compliment de les mesures derivades del document; promourà la formació de les persones en l'àmbit de les activitats marítimes i de la pesca d'esbarjo; habilitarà les persones que han d'actuar en l'esmenta't control de la pesca i les activitats marítimes d'acord amb la normativa; i establirà els procediments i mecanismes per conèixer els estats de les activitats marítimes i de la pesca d'esbarjo, i els seus efectes sobre els recursos i el medi per assolir una regulació ajustada a la conservació i l'ús sostenible.
A més, també es contempla la promoció d'acords entre els ajuntaments, la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FECDAS), la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEiC), i altres entitats vinculades al territori per desenvolupar activitats d'acord amb les taxes de recuperació de les poblacions dels recursos de la zona; i la inspecció de la zona en virtut del Pla d'Inspecció Pesquera aprovat per la Direcció General de Pesca i Acció Marítima.
